dissabte, de novembre 28, 2009

Nits

Ens estira les nits la tardor

fins fer-les amples, solemnes,

i omplir-les d'hores vitals.


Són nits de cel fosc i estels,

de mirades fugisseres al cel,

de fred que ens gela a poc a poc l'alè.

De moments d'abrupta melangia,

d'esperar la lluminària nadalenca als carrers.


Són nits llargues del final de tardor

que ens volen tancar a casa

i embolcallar-nos amb un cert caliu d'enyor.


Són parèntesi nocturns

dels dies de remolins,

dels dies de fulles mortes,

del feixuc anar i venir,

dels cels d'aquell blau trist,

de les jornades ja breus...



Ens estira les nits la tardor.






Cap comentari: