Desert enllà

Amb quatre branques

fan un foc,

aturen la marxa

a aquell lloc.

Vora la duna,

el cel a prop,

sota la lluna,

mirall del sol.

Univers màgic,

raig infinit

l’estel els guia

quan cau la nit.

I avançarà la caravana,

anirà desert enllà

per dur un toc de màgia

a un somni ja ancestral.

Futur

Quan tanquem el capítol castanyada
i el novembre ens rep amb els primers freds,
quan l'estiu és un arxiu llunyà i espés
i el futur un pom de dies tots iguals,
quan s'alternen pluja i vent
i les fulles seques són protagonistes dels paisatges,
quan s'acaben a les escoles els murals de la tardor,
es fa ja imprescindible pensar en un temps d'antiga tradició.

En un temps de nits llargues i estels,
en un temps de cru hivern,
en un temps de contes amb dies de neu
i tradicions ancestrals d'arreu,
en un temps de màgia, nadales i trineus.

I comencem a preparar garlandes
a somiar en la carta dels regals,
a cercar pinyes, molsa, suro i capses tancades
i a disenyar aquells menús tan especials.

Hi ha qui renta les cortines,
hi ha qui estrena copes i plats,
hi ha qui assaja velles nadales,
hi ha qui amaga sota l'ala el cap,
hi ha qui escriu mails i postals,
hi ha qui fuig a indrets llunyans,
hi ha qui espera amb moltes ganes
que arribi aviat de nou el Nadal...