La nit d'aquest Nadal

Busca el sol ta mirada

-vol fer útils els seus raigs-

perquè trobi il·lusionada

el millor dels regals.

*

Li oferirà una llum daurada

per poder aïllar-lo al pas,

i és així com veuràs

que quasi tot és ocasional.

*

I quan la nit guanyi

la batalla a la vesprada

i la foscor domini al cel

serà bonic veure un estel.

*

Serà el millor del regals

si és la Nit d'aquest Nadal.

*

Pels camins del Planeta

No hi ha flors al gessamí
ni fa olor la tarongina
però m'agrada sortir al jardí
i esperar una pluja fina.

Que mulli tot el terra,
que ens torni el reflex
d'aquell gran estel
-pels astrònoms un cometa-
que guia als Reis d'Orient
pels camins del Planeta.

Pengen les paraules

Pengen les paraules
de l'arbre de Nadal;
a una branca, un estel,
a l'altra, una campana,
al punt més alt la lluna blanca,
i aquí un desig,
i allà una esperança,
cap al tronc, felicitat,
i com una garlanda helicoïdal,
tot al voltant,
articles, adverbis i preposicions
per arrodonir uns versos,
unes cançons...

Xiula el vent

Xiula el vent,
és nit de lluna.

I el Nadal al cel
penja un estel.

Poema del cel

El silenci de la nit
fa dormir la lluna.

*

El cel li fa de llit,

i la boira ja l'allunya,

mentre un raig gegantí

marca als Reis el seu camí.

*

El silenci de la nit

fa dormir la lluna.

Pels voltants de Nadal

Un floc de neu que cau,
un raig de sol que fuig
un llac llit de la nit,
un cel ja fosc i en pau.

Tot això està passant
pels voltants de Nadal.

L'estel més fulgurant
apareix al davant
de la reial caravana
per anar-la guiant.

Tot això està passant
pels voltants de Nadal.

Un floc de neu que cau,
un raig de sol que fuig
un llac llit de la nit,
un cel ja fosc i en pau.

Acampa la caravana

Ha nevat a les muntanyes

i la nit amaga el sol

mentre els Reis fan campament

i remuguen els camells.

Esmorteït cada crit de l’acampada

pel cansament de tanta cavalcada,

el fred de les vesprades

i l’assolellada de cada jornada,

es fa el silenci fins que arriba l’albada.

Camells i Reis,

ases i patges

continuen el seu viatge

tot sabent que els guia aquell estel

que brilla de nit al cel.

Les figuretes del pessebre

Es desplacen a poc a poc,
avancen quan no les veig.
Van directes a la cova
tot seguint el gran estel.

Han passat de llarg pel poble,
han passat també pel riu
travessant el pont de suro
i deixant enrera el pou.

Arribaran qualsevol dia
amb el seu petit avanç,
que els viatges es fan amb passes,
un peu darrera i l'altre al davant.

Van així les figuretes avançant
i també la gent més gran
que habita el món de veus i carn.