Ha arribat el fred

Ha arribat el fred

al mar i a les muntanyes.

És trista la coloraina,

s'acumula el blanc al cel

i el silenci ens acompanya.

De nit, juguen el estels

amb la calma de l'aigua.

I celebrem que ja és Nadal

amb repics de campanes,

estrelles de plata als portals

i purpurina a les onades.

Coses de l'hemisferi nord

Han quedat les gotes atrapades

entre els líquens i les molses,

la boira esvaeix l'entorn

i el hivern ens gela el món.

Coses de l'hemisferi nord!

Apunta el dia

Apunta el dia,
ja es fa clar
i el gris del terra
comença a despertar.

Vehicles, gent,
cares de fred:
ens ha envaït
abans de temps
enguany l'hivern.

Quan la tardor
no ha acabat encara
sa funció
s'omple el món
d'una prematura gelor,
d'un Nadal massa avançat,
d'una llum que em confón...

Núvols de Nadal

... I navegaven pel cel,
eren núvols de Nadal
per tamisar una llum transparent
que allunyava clarors
i rebia una nit de fred
que naixeria farcida d'estels.



*

Fanalet de la nit

FLOR DE NEU,

BLANC, GROC I VERD

SOTA EL CEL DE L'HIVERN.

LA LLUNA LA CONTEMPLA,

FANALET DE LA NIT AL CEL.

I l'aigua va caient

Pluja, vent,
clima d'hivern.

No veiem de nit la lluna,
no veiem llum dels estels,
hi ha foscor total al cel
i l'aigua va caient.

Mirem l'avet de casa,
la ponsètia amb llaç de plata,
els torrons a la safata
i l'aigua va caient.

Encenem la llar de foc,
ensumem resina i fum,
atiem la soca amb flama
i l'aigua va caient.

Torrem amb calma el pa
i el sopem amb bones viandes.
La son després ens venç
i l'aigua va caient.


I l'endemà, al primer raig,
tinc el cos gelat,
tinc la por als ulls,
m'aixeca el propi espant.
He somiat que he passat
la nit sencera al ras.
Sense llar de foc ni avet
ni llaç ni pa ni viandes
ni torrons ni safates ni llit ni res
i l'aigua va caient.


Pluja, vent,
clima d'hivern.

L'hivern

Ens endinsa l'hivern al món del fred,
als vents més gèlids del nord,
a les nits desolades sobre les nevades.

Veurem els arbres nus,
veurem els paisatges en blanc i negre,
veurem poques hores de llum
i el sol amb la trajectòria declinada,
veurem poques hores de llum,
veurem els paisatges en blanc i negre,
veurem els arbres nus.

Ens posseeix el fred

Ens posseeix el fred
tanca els porus,
estira la pell
entela els vidres,
fa visible l’alè.

*
Arronsa el passeig ,
tanca finestres,
buida armaris,
omple botigues,
fumeja els ambients.

*

Ens posseeix el fred,
ha arribat l’hivern.

*

Un arc de lluna

He vist l'arc de lluna

presidint un capvespre incipient.

Petit, molt petit espai de llum

al gran cel fosc de l'hivern.

Posseir amb l'esguard

Posseir amb l'esguard

i ennostrar per sempre

una imatge de pessebre

beneïda per una nit d'hivern

carregada d'estels al desembre.

El cel més lluminós

El cel més lluminós he vist mirant a l'est,
llum solar directa emmarcada per alguna pinzellada
que de bon matí frisava amb vocació de ser rosada.

I la lluna despistada lluïa un arc petit,
llunyà, creixent, sobre un blau lluent.

Era la primera hora d'un dia de desembre,
llum a dojo, prolegomen d'un hivern proper.

Cel d'hivern

El blau al cel esdevé cel·lofana
per embolcallar la muntanya;
el contrallum quan fuig la tarda
emmarca una lluna incipient
que la nit estrena al cel d'hivern.

L'hivern s'ha fet el rei

L'hivern s'ha fet el rei
del cel a la vesprada,
ha iniciat amb la nevada
el temps de les gelades.

Adormit i quiet el bosc,
immòbil cada núvol,
el silenci presidint
un espai embadalit.

Nues i blanques les branques,
fantasmes, esperits i frares...

L'hivern s'ha fet el rei
del cel a la vesprada.
Fa de príncep el fred
i de princesa, la nevada.