Calma de la nit

 

Somiem

 Somiem que les paraules són estrelles,

que brillen de nit

i de dia s’esvaeixen,

que romanen al record

mentre al cel no les veiem.

Somiem que les aromes

ens transporten selectes

a paradissos viscuts

per glaceres, wadis,

estepes, cims  i deserts.

Somiem que cada Nadal

retallem llunes i estels,

i amb els bocins sobrants

improvisem nous dissenys.

Somiem que els rellotges

ens contemplen expectants

quan el temps s’atura al vespre

i les hores fosques ballen destres

pel més fascinant món de la ment.

La nau

 

Encetem la jornada

 

Encetem la jornada,

mirem cap al cel:

veiem aquell blau transparent

amb la llum sedosa de l’hivern.

Amb fred serè,

temps de cuina i celler,

sobretaula, torrons, ratafia 

i capvespre proper.

Amb converses eternes 

sobre què hem de fer,

sobre el curs de la vida,

sobre el nostre paper,

sobre les noves cepes,

sobre el confinament.

Encetem la jornada

un dia rere l’altre,

encetem la jornada

amb el bon dia i cafè.

Un núvol al cel

 Un núvol al cel,

les hores que passen,

les fulles volant,

és temps de Nadal.

Encetem la jornada

 Encetem la jornada,

mirem cap al cel:

veiem el blau transparent

amb la llum sedosa de l’hivern.

Amb fred serè,

temps de cuina i celler,

sobretaula, torrons, ratafia 

i capvespre imminent.

Amb converses eternes 

sobre què hem de fer,

sobre el curs de la vida,

sobre el nostre paper,

sobre les noves cepes,

sobre el confinament.

Encetem la jornada

un dia rere l’altre,

encetem la jornada

amb el bon dia i cafè.

Miro la lluna

 

Miro la lluna,

fanal blanc al cel

la veig envoltada 

de tots els estels.

És nit de Nadal,

fred, silenci i ventada,

nit de celofana

que es vesteix de regal...

Contemplo la foscor

 Contemplo la foscor

de la nit de Nadal,

cerco al cel els planetes

que basteixen el gran estel.

Cos gegant,

cua gran,

cap brillant,

quina lluminària!

Selecta i divina visió

que ens reclama atenció,

que guiava la reial caravana

en temps ancestrals,

que il•lumina il•lusions,

i ens desperta subtil

amb un cant al silenci,

amb l’estàtica bellesa

de la seva presència,

amb melodia visual,

amb riquesa inusual,

amb remota tradició,

i amb literària remor;

ens acarona l’esguard

i ens fa somiar amb mons allunyats.

Atorga calidesa

a la nit gèlida

i ens transporta 

a planúries,

a clots, a deserts,

a boscos i a valls,

a muntanyes blanques,

a selves d’incerta grandària,

a actius o adormits volcans,

a llacs salats, a salts,

a estepes cau d’aromes,

a glaceres prístines,

a tempestes locals,

a aurores boreals,

a terres polars,

a salvatges oceans,

a dunes daurades,

a paradisos fiscals,

a illes paradisíaques,

a platges tropicals,

a carenes litorals,

a parcs naturals,

a deltes i estuaris,

a ports comercials,

a rius, a cataractes, 

a cabanes, a poblats,

a pantans, a badies,

a miratges del paisatge,

a oníriques imatges,

a sèquies i canals,

a florits prats,

a laberints tancats,

a salines, a manantials,

a naufragis celestials,

i camps i pobles i ciutats 

i simes i mines i miralls

i mites i versos i poemes i rimes

que traspassen la trama espesa del sedàs...

Contemplo la foscor,

contemplo la nit sobirana

amb l’estrella que llueix,

m’aclapara, em dispara

i dibuixa la ruta al mapa

de la llarga caminada.

I.Barriel

24/12/2020

El cel es vesteix

 El cel es vesteix

de lluna i llum d’estels.

Cerquem al fons de la nit,

a la pell fosca un Univers

de lluminària extraordinaria

i compàs d’harmonia

en dansa i moviment,

cerquem al misteri de Nadal

la simfonia milenària,

aquella signatura ancestral

dels mantres memorables,

la tendresa d’aquest temps,

l’alegria mig compartida,

cerquem màstil i arrel

a ple onatge amb el vaixell

que empeny sempre el vent.

Cerquem al desert

la caravana dels Reis,

cerquem noves rutes

al mapa mental,

camins llargs per avançar,

albades blanques de bon dia,

boscos eterns d’arbres grans 

i aires clars a un Planeta 

que és casa nostra de per vida.

   

Destilem certeses,

volem un món més just,

volem benestar i saviesa

d’hores plenes, serenes

amb pau propera

i cançons de goig.

Somiem que s’esvaeixen les ombres.

Somiem que naveguem per l’essència,

tot sabent que ens movem entre energia i matèria...

El cel es vesteix

de lluna i llum d’estels.

I.Barriel

desembre 2020

El color de l’albada

M’agrada el color canviant de l’albada,

veure com la llum

pinta el cel

de blanc a la matinada,

com la nit s’esvaeix

i un dia nou esclata.

M’agrada saber que la lluna s’amaga,

que els estels tornaran a la vesprada

i que el temps ara ens regala

unes hores de sol

per omplir-nos de colors el món.

Sortirem al carrer

per fruir de l’hivern,

anirem al mercat

a triar el gall de Nadal,

encendrem el foc a la llar

i esperarem que el Tió

ens cagui un sac ple de projectes i raonable esperança...

Anuncia Nadal

Anuncia Nadal

el cel de l’albada.

Rosats i núvols blancs,

sobre blaus de cascada.

I als carrers de ciutat

enrenou i remors de nadala,

brogit als centres comercials

i converses al voltant dels àpats i la gran trobada.

Que si nosaltres som vuit,

que si farem pollastre rostit,

que si comprarem cabrit o marisc,

que si no celebrarem enguany

el Cap d’any ni la nit de Nadal...

I simultànea i indefectiblement, els Reis avancen pel desert,

que han d’arribar a casa 

sens falta

la nit del cinc de gener

per omplir-nos la sabata

d’elixirs orientals,

joguines, màgia, esperança

i uns quants llibres excepcionals.

I. Barriel

desembre 2020

Serena tarda

 Serena tarda

de calma hivernal,

llums candoroses,

als carrers és Nadal

i la vida avança

pel temps personal.

Amb baf als vidres,

passeigs i escalf,

distància social,

menges especials,

fires, garlandes,

avets estelats, 

desigs, esperances,

i cartes a ses Majestats,

els Reis que no enganyen

al poble ni cacen elefants.

Serena tarda.

I.Barriel

desembre 2020

Estrenem hivern

 Estrenem hivern

amb estels al cel,

pandèmia a la Terra

i solstici a l’univers.

Temps de neu i fred,

temps de llums a l’avet,

de gelades i penes,

de trobades restringides,

d’àpats amb absències

i remor de resiliència.

Temps de fum 

aromes de llenya,

caliu a la llar,

espurnes de Nadal.

Porta oberta a la primavera...

I.Barriel

21/12/2020

Com una lleu teranyina

 Com una lleu teranyina

que reté la pluja fina

i texeix puntes de coixí,

com una melodia

que recull amb harmonia

la dansa verda al meu jardí.

Com la lluna plena una nit,

com el rostre fosc dins el mirall,

com la basarda que sento quan entro a l’infinit,

com la fulla que s’estimba,

com el murmuri després del crit,

com el vol agossarat de la gavina,

com un tren sense via,

com una vella coneguda andròmina 

o la selecta precisió d’un giny.

Així pot ser la nostra vida,

així és qualsevol destí...

Així us felicito les festes de Nadal,

sense cançó, ni música ni postal,

només amb aquest Poema

ple de calidesa extrema.

I. Barriel

desembre 2020

Rebre l’alè de l’hivern

 Rebre l’alè de l’hivern,

sentir la foscor,

sentir el fred a l’ambient,

sentir que els dies són teus,

sentir que els dies són breus

i que les nits no s’acaben...

Sentir que enguany

s’apropa un Nadal apagat,

sense fressa, amb parany,

amb alè de mascareta,

que arriba d’esma

embolicat

en diaris estampats

per la pesada pandèmia;

sentir només els estels,

sentir la lluentor del cel,

sentir què és inamovible 

el desig que ens impel•leix

a sobrevolar blancs camps

mentre s’hi arrauleixen les penes al fons de cada barranc.

Sentir que cada ovella s’ha d’estar al seu corral.

Sentir que l’any va llençat 

cap l’inevitable final.

Sentir que és imparable el desig de viure

a aquella parcel•la de temps

habitada per raigs infinits,

a recer dels mots 

més inspirats, de les llums equilibrades i sublims d’un any que neix...

Resumint:

us desitjo un excel•lent Nadal 

i un immillorable 2021!

I. Barriel

desembre 2020

 Pluja d’estels,

           nit sobirana,

           llums de Nadal

           que la festa engalanen.

            

            

Senyors Reis

 

Anuncia Nadal

Anuncia Nadal

el cel de l’albada.

Rosats i núvols blancs,

sobre blaus de cascada.

I als carrers de ciutat,

enrenou i remors de nadala,

brogit als centres comercials

i converses al voltant dels àpats

i la gran trobada.

Que si nosaltres som vuit,

que si farem pollastre rostit,

que si comprarem marisc,

que si no celebrarem el cap d'any

ni la nit de Nadal...

I mentre tant

els Reis van avançant.

Caminen pel desert,

donçs volen arribar a temps.