És poesia Nadal

És poesia Nadal,

és nit ancestral,

és vers, 

és llum de l'Univers,

és cançó, és simfonia,

és de l'any un regal,

és temps d'alegria

amb pinzellades de fred,

és un somni al món dels desperts...

Passaven els Reis

Passaven els Reis

caminant cap a Occident.

Veieren les dunes,

veieren paisatges de desert,

muntanyes llunyanes,

palaus i castells,

camins, cruïlles

i molts campaments.

Passaven sense aturarse,

passaven avançant,

que només volien

al destí arribar.

I estendre la màgia

i pels somnis preguntar

a tanta canalla

que havia allà,

a tanta canalla

que els estava esperant
amb l'esperança
de rebre sorpreses i regals...

Tancaran les escoles

Tancaran les escoles,

sortirem al terrat

a mirar les estrelles

i un camp tot nevat.

Amb el fred a les galtes

i la bufanda pel cap

entrarem a la casa

per començar el sopar.

És la Nit de Nadal,

és la gran Nit hivernal,

i al voltant de la taula,

som la família i el gat.

Vull les ales del pollastre

per començar a volar,

i neules lleugeres

i torró i massapà,

piles d'avellanes

i una cadira per pujar

a dir aquest poema

especial de la Nit de Nadal...