Serà Nadal

Despertaràs un dia,

serà Nadal

i veuràs el cel a dalt.

Et rebrà al carrer el fred,

s’haurà emportat el vent

les fulles seques del terra.

Tindràs l’alegria de la festa,

la il·lusió feta regal

i un mirall de la infantesa.

Futur

Quan tanquem el capítol castanyada
i el novembre ens rep amb els primers freds,
quan l'estiu és un arxiu llunyà i espés
i el futur un pom de dies tots iguals,
quan s'alternen pluja i vent
i les fulles seques són protagonistes dels paisatges,
quan s'acaben a les escoles els murals de la tardor,
es fa ja imprescindible pensar en un temps d'antiga tradició.

En un temps de nits llargues i estels,
en un temps de cru hivern,
en un temps de contes amb dies de neu
i tradicions ancestrals d'arreu,
en un temps de màgia, nadales i trineus.

I comencem a preparar garlandes
a somiar en la carta dels regals,
a cercar pinyes, molsa, suro i capses tancades
i a disenyar aquells menús tan especials.

Hi ha qui renta les cortines,
hi ha qui estrena copes i plats,
hi ha qui assaja velles nadales,
hi ha qui amaga sota l'ala el cap,
hi ha qui escriu mails i postals,
hi ha qui fuig a indrets llunyans,
hi ha qui espera amb moltes ganes
que arribi aviat de nou el Nadal...

Coses del Nadal

Canelobres amb llàgrimes de cera,
el caliu que resta a la llar quan es fa tard,
i aquell ambient carregat a la sala
que m'ofega amb fum
i no em deixa anar escales amunt...

I m'obliga a dormir a la catifa,
i sols ensumo cendra i olor a cremat
i el meu pèl es desllueix
i devinc un gat pudent i desgraciat,
un gat lleig, pudent i desgraciat.

Quan miro a l'alba el pessebre
i veig uns animals tan elegants
no puc sinó riure alegre
i pensar que ells no són de veritat.

I jo, que sóc un gat lleig, pudent i desgraciat,
sóc un ésser viu. Viu, viu.
Puc anar cap aquí i cap allà
(quan no em deixen a la sala empresonat),
puc miolar i respirar,
puc gronxar-me a les cortines,
destrossar les sabatilles,
i devorar una menja deliciosa
que han preparat a casa
per a un àpat especial,
doncs és avui el dia de Nadal.




*

La flaire de la resina

Seure a la vora del foc

sentint melodies ad-hoc,

contemplar el blau de les flames

les soques incandescents,

i l'embranzida fallida

d'alguna guspira.



Ensumar la flaire de la resina

i escriure quatre versos

que un dia tinguin entitat de poesia...

Cremar les fulles del calendari,

i veure que ja és Nadal a una notícia del diari.

Un reflex del cel més clar

Tota la llum d'un dia clar,
tot l'esdevenir més quotidià
es confabulen al meu cap per dibuixar
un Nadal de neu i calma.

L'estany entre muntanyes
envoltat de blanques branques,
quatre ocells entre els arbres
i un sol de migdia per trencar el gel.

I que suri a l'aigua del llac
un reflex del cel més clar.

A casa una estrella

*

A casa una estrella

està sempre encesa

a dalt del portal

quan arriba Nadal.

*

Anirem a la fira

Anirem a la fira

per omplir de Nadal

la vista i l'oïda,

que els somnis no cal.

*

Infinit

Endevinem l'univers
protagonista d'un vers
que en néixer la nit
viatja per tot l'infinit.

Traspassa les estrelles,
traspassa les constel·lacions,
sobrevola els forats negres,
i torna a la Terra fet so.

Ja ha deixat arreu la remor
d'un Nadal tot caliu i cançó.



*

Reflexions i avets guarnits

Com cada any ben puntual

ens arriba el Nadal.

*

Du reflexions i avets guarnits,

carrers lluents, nevades fines,

garlandes i boles a les fires,

la loteria que mai no toca,

un augment dels correus,

indumentària per estrenar

i unes paneres fastuoses que mai podem tastar.

*

Sons rimats

La pantalla lluminosa

em demana neguitosa

sons rimats

per guarnir amb veu gloriosa

i ones musicals sens partitura

silencis emblemàtics que habiten el cap.

*

Reiterarem mots ja dits

o un seguici de desigs,

evocarem la lluna,

evocarem un gran estel,

evocarem la màgia dels Reis

i esperarem amb ànsia poc dissimulada

les festes de mel i llum de plata.

*

El Nadal més fantasmal

Una aroma de resina i bosc,
tancar la cortina a poc a poc,
tirar un tronc a la llar de foc
i esperar a que comenci la nevada.

Recordar els dies de pluja,
l’agost tempestuós,
la primavera que el fred allunya
i les nits de son mandrós.

Estrenar avui llençol
baixar al celler sense soroll
tocar al piano una bona melodia
i bufar la pols que té la teranyina.

És extrema la feinada
que té el fantasma enguany,
el fantasma de la mansió
per la vida humana abandonada.

Ha volgut ell sol celebrar
el Nadal més fantasmal
de tota la contrada.

Una aroma de resina i bosc,
tancar la cortina a poc a poc,
tirar llenya a la llar de foc
i esperar a que comenci la nevada.

Estrenem

Estrenem papers d'estels,
estrenem mitjons i botes,
estrenem les ganes boges
de tenir un Nadal brillant.

Escoltem músiques dolces
que a la ràdio ens posem,
estrenem les ganes boges
de tenir un Nadal brillant.

Estrenem torrons i neules,
estrenem bous i caganers,
estrenem les ganes boges
de tenir un Nadal brillant.

I estrenem les ganes boges
de celebrar un gran Nadal
tot donant raó al refraner
quan diu sense estrenar res:
"Per Nadal,
qui res no estrena,
res no val!".

Moltes llums

Moltes llums

les d'un sol astre.

És el sol la font vital

i l'origen del Nadal.

Il·lumina el planeta,

és l'estrella de la Terra.

*

Pau al cel

Bufa el vent

un Nadal de lluna,

surt l'estel

de pau al cel.

Xiula el vent

Xiula el vent,
és nit de lluna.

I el Nadal al cel
penja un estel.

El Nadal d'aquest hivern

He pintat de blau el cel

he pintat la lluna blanca

he pintat d'or els estels

i ara pinto amb llum de plata

el Nadal d'aquest hivern.

(amb la col·laboració de Marga Lorencés)

*

Bufa el vent

Bufa el vent,

xiula content

i despentina a la veïna

que escombra al carrer

les fulles del castanyer.

*

Bufa el vent,

xiula content

i mou les plomes del galliner

mentre ens atansa el fum

barrejat amb flaire de tarongina.

*

Bufa el vent,

xiula content

i fa ballar les branques de l'avet

amb les boles, les garlandes

i el gran estel que el corona.

*

Bufa el vent,

xiula content

per desitjar un bon Nadal

a qui l'escolti entre la gent.

Llums de gala

S'aixeca al cel mandrós
un núvol gris i fosc
que destapa entre dos llums
una lluna ataronjada.

I el vent que bufa fort
deixa nua la última branca
per contemplar una nítida nit
que el cel de Barcelona ens regala.

Els fanals i les bombetes
posen les llums de gala
als carrers que el Nadal
disfressa amb gran despesa.

Hi ha al cel constel·lacions

Hi ha al cel constel·lacions,
estels fugaços i emocions
que posen Nadal al món.

Et permet la nit somiar despert,
viatjar pels raigs de lluna
i no veure mai sa cara oculta.

Et permet la nit somiar adormit,
viatjar voltant la lluna...

Arriba el temps de les nits llargues

Arriba el temps de les nits llargues,

a mitja tarda es fa fosc

i les muntanyes ja són blanques.

*

Sonen les nadales,

s'il·luminen els fanals

a finestres i portals,

mentre els plugims i les nevades

omplen les vesprades.

*

S'encenen llums als carrers

i la Fira és cau d'estels,

hi anirem a buscar els ingredients

per celebrar el Nadal com cal:

molsa amb la flaire del bosc

i el suro pels pessebres,

torrons i safates de fruits secs,

boles de plata amb cintes i garlandes...