Coses del Nadal

Canelobres amb llàgrimes de cera,
el caliu que resta a la llar quan es fa tard,
i aquell ambient carregat a la sala
que m'ofega amb fum
i no em deixa anar escales amunt...

I m'obliga a dormir a la catifa,
i sols ensumo cendra i olor a cremat
i el meu pèl es desllueix
i devinc un gat pudent i desgraciat,
un gat lleig, pudent i desgraciat.

Quan miro a l'alba el pessebre
i veig uns animals tan elegants
no puc sinó riure alegre
i pensar que ells no són de veritat.

I jo, que sóc un gat lleig, pudent i desgraciat,
sóc un ésser viu. Viu, viu.
Puc anar cap aquí i cap allà
(quan no em deixen a la sala empresonat),
puc miolar i respirar,
puc gronxar-me a les cortines,
destrossar les sabatilles,
i devorar una menja deliciosa
que han preparat a casa
per a un àpat especial,
doncs és avui el dia de Nadal.




*