Hivern

Marxa el sol cada tarda,

aviat fuig, aviat s'amaga,

triomfa magna i fosca la nit

per lluir una serena estelada.

I un espectacle ens regala

fet de brillants al sostre més alt

fins que arribi l'albada.

Juguen llavors tots els blancs

per rebre una nova jornada

d'aquest hivern, estació estimada.

Quan arriba aquest temps

Decora el cel llurs núvols,
els alimenta amb llamps i trons.

Fa créixer volums,
infla les bromeres,
sembla tot un mar d'escuma
que es mou a ritme de la llum.

M'agraden les tempestes,
m'agrada el cel mogut,
m'agraden les fortes pluges,
m'agraden les ventades
i les nevades de l'hivern.

M'agrada el fred intens,
la claror de les albades
i veure com la nit
esvaeix veloç la tarda
quan arriba aquest temps.

M'agrada el caliu del foc
quan entro a casa en fer-se fosc,
m'agrada que s'hi entelin els vidres
per dibuixar-hi estels i cors,
m'agrada endevinar què cou a l'olla
ensumant la flaire des de la porta,
i m'agrada embolicar regals
quan s'acosten els dies de Nadal.

Solstici d'hivern

Il·lumina l'últim raig la tarda,
s'acomiada el sol fins l'endemà,
que la nit més llarga de l'any
està a punt d'entrar i regnar.


Ens durà estels i lluna i fred,
ens durà la nit melanconia,
ens durà un toc de màgia astral
i a cada mirada una proesa:
la d'arribar anys llum enllà
per contemplar estels apagats.


I els indigents, i els nens sense regals,
i els pobles més precaris veuran també
-tal vegada s'hi fixen més en aquell cel-
la nit més llarga, la nit que anuncia el Nadal.

Les nits més llargues

L'horitzó s'allunya,
el dibuixa un sol
que aviat s'amaga,
se'n va amb la tardor.

I les nits més llargues
lluiran al cel.
Reguitzell d'estels,
constel·lacions de màgia,
arquitectura de llums,
mapa d'atronautes,
esglai emmirallat a l'aigua:
al llac de les muntanyes,
al mar dels vells pirates,
al pou fresc d'algun desert,
al riu de la selva verge,
a l'oceà avui seré.

Moltes hores després
esborrarà l'albada
el sostre fosc brillant
amb la llum blanca.

I serà de dia,
fins que l'horitzó s'allunyi,
el sol s'hi amagui
i li signi el vespre la fi.

Tornarà a lluir
aquell cel de nit
que ens encisa amb fred,
que ens porta l'hivern...

Algun miratge

Quan l'hivern instaura el fred,
quan les flors es reserven les fragàncies
i no es prodiguen al nostre indret.

Quan les cuines perfumen les escales
amb aromes dels rostits de les safates
i el fum és ben rebut pels gats a les taulades.

Quan al carrer hi ha milers d'avets guarnits
i a les escoles caguen torrons els troncs
mentre nens i nenes cantem velles nadales.


És llavors quan el Nadal ens decora el paisatge,
ens il·lumina l'horitzó i ens regala algun miratge.