Aquest solstici de desembre

Planeta de llum diürna,

planeta d'estels nocturns,

planeta que gira i gira

i ens duu a l'any quatre estacions.

Inaugurarà l'hivern

aquest solstici de desembre,

que arronsa les hores del dia

i allargassa el temps de nit

per equilibrar-ls'hi la durada.

I així, amb el sol ben allunyat,

el fred adherit a les teulades

i les gebrades vinculades a l'albada

k

sonarà parsimoniós el goig de Nadal.

k

Sense filtre ni sedàs,

h

agafat a la teranyina de la vida,

o

esculpint somriures a les cares,

t

pintant elegància als àpats,

f

desitjant felicitats a cada pas...

t

A cada pas.

Anunciant l'hivern

Quan li queden a l'arbre poques fulles al brancam,
quan el fred s'apodera de les cases a ciutat
i les albades ens regalen a muntanya les nevades
i a les planes d'interior les autèntiques gebrades.

Quan els dies se'ns escurcen
i la nit comença massa aviat.
Quan el fum és benvingut
i la llar de foc demana molta llenya.

Quan la roba sempre és poca
i de cop i volta sobra.
Quan el cel deriva a blanc
i en mirar-lo ens desconsola.

Quan els boscos es despullen
i queden esquifits els troncs i alguna soca,
quan els camps s'adormen
desdibuixats, impersonals i solitaris.

Quan les calàndries ja no canten
i ningú treu el cap pel balcó,
és que aviat serem al hivern,
que enguany arriba precedit pel fred intens.

I el solstici regnarà al firmament
i seran a la Terra dies de festa
i celebrarem el canvi d'estació
amb música i banquets de l'abundor.

Estrenem

Estrenem el mes de la màgia i de la llum,
de les nits llargues, dels dies més curts,
estrenem jornades vora el foc, vora el fum,
jornades farcides de nadales, d'avets i torrons,
setmanes d'alegria i sorpreses al cel
amb els tons més foscos al mapa nocturn d'estels.

Setmanes, dies, hores de llum i sons al carrer,
de neu, de pluja, de fred, de cru hivern,
amb els vespres més càlids que pinta el sol
allà, molt enllà, lluny, tocant l'horitzó,
quan els núvols guanyen presència i volum.

Estrenem un desembre
que neix amb la màgia i la llum.

Les nits més llargues

L'horitzó s'allunya,
el dibuixa un sol
que aviat s'amaga,
se'n va amb la tardor.

I les nits més llargues
lluiran al cel.
Reguitzell d'estels,
constel·lacions de màgia,
arquitectura de llums,
mapa d'atronautes,
esglai emmirallat a l'aigua:
al llac de les muntanyes,
al mar dels vells pirates,
al pou fresc d'algun desert,
al riu de la selva verge,
a l'oceà avui seré.

Moltes hores després
esborrarà l'albada
el sostre fosc brillant
amb la llum blanca.

I serà de dia,
fins que l'horitzó s'allunyi,
el sol s'hi amagui
i li signi el vespre la fi.

Tornarà a lluir
aquell cel de nit
que ens encisa amb fred,
que ens porta l'hivern...

Els rens a la tundra

Els rens a la tundra
esperen pacients,
degusten els líquens
fins que arriba el moment,
amb el solstici d'hivern,
de carregar el trineu
i transportarlo arreu.

El pare Noel,
seguici, trineu i rens
solquen els aires,
camins, llacs i boscos,
sobrevolen els núvols
buscant balcons,
xemeneies i portes
dels xiquets del món.

És el dia més curt

És el dia més curt,
Són les hores més llargues,
És el fred que se’ns filtra,
És l’osmosi entrellums.



El carrer ja tremola
Mentre el cel blanc acarona
Les corredisses de la gent
Amb coreografia de compra.



I sentim, ve de lluny,
La cantarella d'avui més pròpia:
La quitxalla de San Ildefons
Cridant que la sort de la rifa ens te fòbia.

Solícita i negra

Sol·lícita i negra arriba la nit,

expandida, superba, límit d'infinit,

la col·loca en safata el solstici d'hivern

perquè llueixi cada garnalda als avets,

les façanes enceses

i les bombetes de festa que hi ha als carrers.

*

Esfera de foscor,

cau de constel·lacions,

esclat de galàxies,

remor dels estels.

*

I enguany,

la lluna que creix.

*