Sol·lícita i negra arriba la nit,
expandida, superba, límit d'infinit,
la col·loca en safata el solstici d'hivern
perquè llueixi cada garnalda als avets,
les façanes enceses
i les bombetes de festa que hi ha als carrers.
*
Esfera de foscor,
cau de constel·lacions,
esclat de galàxies,
remor dels estels.
*
I enguany,
la lluna que creix.
*
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada