El cel més lluminós

El cel més lluminós he vist mirant a l'est,
llum solar directa emmarcada per alguna pinzellada
que de bon matí frisava amb vocació de ser rosada.

I la lluna despistada lluïa un arc petit,
llunyà, creixent, sobre un blau lluent.

Era la primera hora d'un dia de desembre,
llum a dojo, prolegomen d'un hivern proper.