Cerquem

Cerquem llums al cel,

cerquem estels

quan veiem 

que s'il·lumina

un tros de Terra,

un arbre al parc,

el marc d'una finestra 

o al port el far.

El foc de la llar,

el portal del pessebre

i les mirades cap a dalt

cercant llums al cel,

cercant estels...

Estels

Tenim un món farcit d'estels.
Al terra, al cel,
a les mirades

i al seu reflex.

Al fons del mar,
al plat de sopa,
a les branques dels avets,
als dies i a les nits,

a les dues i a les tres,

al terra i al cel, els estels.

Solstici d'hivern

Il·lumina l'últim raig la tarda,
s'acomiada el sol fins l'endemà,
que la nit més llarga de l'any
està a punt d'entrar i regnar.


Ens durà estels i lluna i fred,
ens durà la nit melanconia,
ens durà un toc de màgia astral
i a cada mirada una proesa:
la d'arribar anys llum enllà
per contemplar estels apagats.


I els indigents, i els nens sense regals,
i els pobles més precaris veuran també
-tal vegada s'hi fixen més en aquell cel-
la nit més llarga, la nit que anuncia el Nadal.

Farem un cel

Pintem estels
amb purpurina i plata
pintem estels
amb els colors de casa.

Farem un cel
tot ple de joia,
constel·lacions de gel
i lluna nova.

Farem un cel
plagat d'històries,
de nous disenys
i de cabòries.

Farem un cel a mida
de moltes il·lusions
embolcallades de llum,
plenes de vida.

Farem un cel.

Veure els estels

Que els núvols passin pel cel,

que se'ls emporti el vent,

i així, quan el sol s'amagui,

podrem veure els estels.

Retallem estels

Retallem estels,
els pintem de festa
i, com si fos un cel,
els penjarem del sostre.

Lluiran vora l'arbre,
lluiran amb reflexos,
volaran amb els somnis
d'un Nadal ple i lluent.

Amb desig d'alegria,
de pau arreu,
de camins amb sorpreses,
de cruïlles i rotondes
per cercar horitzons.
De portes obertes
i llums de colors,
de noves idees
i antigues remors.
De possibles poemes
i probables cançons.
De contes reals,
d'històries conegudes
i de nous tractats.
Amb desig de silencis
al bell mig dels mots,
d'onades i rimes
signades pel cor.

Retallem estels,
els pintem de festa
i, com si fos un cel,
els penjarem del sostre.

El camí del Reis

Ja caminen pel desert
aixecant la sorra fina
que ennuvola tot l'ambient.

I de nit, en aturar-se la caravana,
queden al descobert
les llums més nítides del cel.

Milers i milers d'estels
contemplen el campament
i guiaran el camí del Reis.

Solícita i negra

Sol·lícita i negra arriba la nit,

expandida, superba, límit d'infinit,

la col·loca en safata el solstici d'hivern

perquè llueixi cada garnalda als avets,

les façanes enceses

i les bombetes de festa que hi ha als carrers.

*

Esfera de foscor,

cau de constel·lacions,

esclat de galàxies,

remor dels estels.

*

I enguany,

la lluna que creix.

*

Cauen el estels

Cauen els estels

al més petit cop d'aire,

planegen i aterren dolçament

sobre l'escenari buit de gent.

La llarga nit

Tota la llum del cel
es concentra als estels
quan la llarga nit
atorga al dia hores de menys.

Li manlleva calor,
fa regnar la foscor,
negra elegància
amb brillants de debò.

Desembre

Entra desembre un dissabte
de llum i claror i sol i nadales,
s'instaura al calendari
per regalar-nos a diari
jornades plenes i nits d'estels.

A estones silenci,
de vegades brogit
i tot el mes un seguici
d'esdeveniments i albades.

Màgia

Els estels surten al cel
cada nit amb màgia superba,
la foscor emmarca ses llums,
és un teatre estelar per veure.

Som espectadors privilegiats
d'una oferta visual planetària.
L'hivern ens treu fum blanc
quan respirem emocionats.

I fa molt, molt de fred,
se sent música llunyana,
és el ritme de nadales
que manté la gent ilusionada.

Passegen pel cel

Passegen pel cel
lluna i estels,
són les llums naturals
de la nit de Nadal
que traspassen el vidre
de qualsevol finestral.

Del meu finestral,
del teu finestral,
del seu finestral,
del nostre finestral,
del vostre finestral,
del tots els finestrals.

Foragita el cel totes les boires

Foragita el fred totes les boires,
s'emporta els núvols el vent,
llueix transparència el cel
i presumeix de lluna amb estels.

Sembla el paisatge un pessebre
decorat per un orfebre
que coloca cada arbre al seu lloc
i a sobre de cada riu, un pont.

No hi falten els pastors
als camins cap el portal,
i els bens al corral
dormen la son més ancestral.

Foragita el fred totes les boires,
s'emporta els núvols el vent,
llueix transparència el cel
i presumeix de lluna amb estels.

Els estels fan un gran mapa

El cel és ple d’enigmes,
la foscor d’interrogants,
ens dóna el Nadal pistes
per anar-los calibrant.

Els estels fan un gran mapa
i el silenci el fons sonor,
la il·lusió feta raig a cada esguard
il·lumina la gelor instaurada al voltant.

I la nit de Nadal,
energia i màgia hivernal,
deixa entrar una diada
de torrons, cava i sobretaula.

Que no ens manqui mai el mapa
ni la dolçor més ponderada
per fruir de la festa esperada.

Que no ens manqui el fons sonor,
que no ens manquin el projectes
per gestar un món millor.

Ja se senten les petjades

Ja se senten les petjades
cada dia més a prop,
s’acosta aquí el brogit
i neix algun que altre desig.

Ja arriba, ja és aquí!

És la immensa caravana
d’uns Reis sense país,
dels monarques ideals
que sols actuen pels Nadals.

La gran cohort de patges
carrega cofres sobre els ases,
i baguls sobre els camells
on hi duen cartes dels nens
dirigides als tres Reis.


Juguesques, cançons i endevinalles,
i a totes les acampades unes rondalles.
S'ho passen bé els Reis
a la llum dels estels!


Què serà?
Què no serà?
Què serà el que em portaran?

Ja se senten les petjades
cada dia més a prop,
s’acosta aquí el brogit
i neix algun que altre desig.

El silenci s'ha fet nit

El silenci s’ha fet nit
i el cel serè
és ja univers d’estels.

Sortirà el sol a l’alba
i la llum serà gelada.
I el brogit del dia clar,
i els sons de la vida quotidiana
seran emmudits ja a la vesprada
pel Nadal que ens tanca a dins de casa.

El silenci s’ha fet nit
i el cel serè
és ja univers d’estels.

Caminant pel desert

Caminant pel desert
avança una caravana.

Van patges i camells
liderats per tres Reis
marxant cap a l’oest.

Venen de l’orient
seguint aquell cometa
que sembla un gran estel
i els hi marca la drecera.

Les inclemències del temps
no aturen el seguici;
neva i gela sovint,
són freqüents les tempestes
amb ventades sobiranes
i cruïlles esborrades.

Porten mantes i pells
i catifes perses
per dormir càlidament
mirant-se les estrelles.

Cada albada els empeny
cap a la meta esperada,
docs volen arribar a temps
al més famós dels naixements.

Caminant pel desert
avança una caravana.