Es cansa la nit

Es cansa la nit

de tenir tan llarga durada;

són moltes les hores

de foscor feixuga, pesada

i la lluna s'amaga

al matí esgotada.

Demana, foscor,

demana al Nadal un regal.

Que s'avanci la llum

cada dia una estona,

que desperti el sol

abans a l'albada.

Que canti el gall

i s'esvaeixi la nit

cada dia més d'hora...

Fanalets de Nadal

Fanalets de Nadal,
espurnes de llum
entre el paper brillant
i una mirada inquieta
que no sé si és mirada teva
o la mirada meva.


Espelma amb flama encesa
una nit llarga i excelsa
fins a una albada blanca i freda
que l'esglai congela.


Fanalets usats
que al record enterres,
no queden espelmes,
s'apaguen les flames
i els Nadals s'acaben.

Les millors albades

Arriben les nits de llarga durada,
hores de foscor i estels,
xarxa al cel il·luminada.

Les nits d'un any que s'acaba,
per rebre les millors albades
que ens duen les festes emmarcades
que ens duen nadales encapsulades
que ens pinten avets a l'alè dels vidres,
que són fredes, gelades, gebrades,
blanques immaculades...

Les millors albades.

Una nit

Una nit d'estels s'acaba
per què llueixi el sol d'albada.