Veure els estels

Que els núvols passin pel cel,

que se'ls emporti el vent,

i així, quan el sol s'amagui,

podrem veure els estels.

I l'aigua va caient

Pluja, vent,
clima d'hivern.

No veiem de nit la lluna,
no veiem llum dels estels,
hi ha foscor total al cel
i l'aigua va caient.

Mirem l'avet de casa,
la ponsètia amb llaç de plata,
els torrons a la safata
i l'aigua va caient.

Encenem la llar de foc,
ensumem resina i fum,
atiem la soca amb flama
i l'aigua va caient.

Torrem amb calma el pa
i el sopem amb bones viandes.
La son després ens venç
i l'aigua va caient.


I l'endemà, al primer raig,
tinc el cos gelat,
tinc la por als ulls,
m'aixeca el propi espant.
He somiat que he passat
la nit sencera al ras.
Sense llar de foc ni avet
ni llaç ni pa ni viandes
ni torrons ni safates ni llit ni res
i l'aigua va caient.


Pluja, vent,
clima d'hivern.

Bufa el vent

Bufa el vent,

xiula content

i despentina a la veïna

que escombra al carrer

les fulles del castanyer.

*

Bufa el vent,

xiula content

i mou les plomes del galliner

mentre ens atansa el fum

barrejat amb flaire de tarongina.

*

Bufa el vent,

xiula content

i fa ballar les branques de l'avet

amb les boles, les garlandes

i el gran estel que el corona.

*

Bufa el vent,

xiula content

per desitjar un bon Nadal

a qui l'escolti entre la gent.

Surten la lluna i la calma

Ja bufa el vent de l'oblit,
arriba dens, gris,
fred i gris. Nit.

Surten la lluna i la calma
per anunciar moltes albades
blanques i descansades,
carregades d'esperances.

Carregades de llum i de nadales,
de futur a totes les contrades,
de rètols a les cruïlles,
de colors als horitzonts.

De saviesa i dignitat, de respostes.