Reposen els mots

Reposen els mots
al calaix del record:
avet, molsa i vesc,
campanes al vent,
estrelles i pessebre,
la neu una nit d'hivern...


Reposen els mots,
són silenci del temps
seran al compàs del fred
música i veus,
caliu sota el cel.


Clamaran per Nadal.
Seran poemes i lletres
de cançons i postals.


Seran dibuixos i cartes
a Reis orientals,
o històries secretes a la llum d'un fanal.

Viu l'avet al bosc

Viu l'avet al bosc,
ballen al vent les seves branques,
s'hi passegen els picots,
els pica-soques i totes les mallerengues.

Sota la llum del sol,
sota la neu, la pluja o el gebre,
contemplant la lluna
i lluint verd als llamps de la tempesta.

Viu l'avet al bosc,
és company dels líquens i la molsa,
viu l'avet al bosc,
viu l'avet,
viu.

I l'aigua va caient

Pluja, vent,
clima d'hivern.

No veiem de nit la lluna,
no veiem llum dels estels,
hi ha foscor total al cel
i l'aigua va caient.

Mirem l'avet de casa,
la ponsètia amb llaç de plata,
els torrons a la safata
i l'aigua va caient.

Encenem la llar de foc,
ensumem resina i fum,
atiem la soca amb flama
i l'aigua va caient.

Torrem amb calma el pa
i el sopem amb bones viandes.
La son després ens venç
i l'aigua va caient.


I l'endemà, al primer raig,
tinc el cos gelat,
tinc la por als ulls,
m'aixeca el propi espant.
He somiat que he passat
la nit sencera al ras.
Sense llar de foc ni avet
ni llaç ni pa ni viandes
ni torrons ni safates ni llit ni res
i l'aigua va caient.


Pluja, vent,
clima d'hivern.

Solícita i negra

Sol·lícita i negra arriba la nit,

expandida, superba, límit d'infinit,

la col·loca en safata el solstici d'hivern

perquè llueixi cada garnalda als avets,

les façanes enceses

i les bombetes de festa que hi ha als carrers.

*

Esfera de foscor,

cau de constel·lacions,

esclat de galàxies,

remor dels estels.

*

I enguany,

la lluna que creix.

*

Coses dels Nadals (resumint)

Cada lletra daurada,
cada imatge nevada,
els avets de la fira
el wii a la botiga,
el nen que s'ho mira
i el Rei que suspira.

Pampallugues

Fan pampallugues les llums de l'avet

i navega per l'aire l'esperit dels estels.

*

El capvespre es fa amo del cel

resplendeix el blanc lluminós de la neu

a un paisatge d'ombres, siluetes i fred.

*

Fugir a la boscúria

Cada dia que passa
m'atia el desig
de fugir a la boscúria,
i fruir del sòl més humit...

Anar a buscar el suro
i la molsa i el vesc
i unes branques d'avet
i unes pinyes resseques
per fer passar el fred.

Trepitjar les fulles,
tapís de camins,
de planes i obagues,
solanes, carenes i cims,
trepitjar-les, sí, sí.

Enfosqueix la tarda el cel

Enfosqueix la tarda el cel
i s'escau ja anar la fira
per buscar entre els avets
un follet encara amb vida.

Enfosqueix la tarda el cel
i s'escau baixar al carrer
per buscar als portals
una bruixa escarransida.

Enfosqueix la tarda el cel
i s'escau córrer la cortina
per buscar a l'infinit
una fada estabornida.

Enfosqueix la tarda el cel
i s'escau llegir un llibre
per trobar un gravat
d'una història antiga.

Enfosqueix la tarda el cel
i s'escau mirar un mapa
per buscar a un país remot
pluges de pau,
gotes de màgia,
somriures de gent
i pobles amb gràcia.

Enfosqueix la tarda el cel
i s'escau...........................
......................................
......................................

Pengen les paraules

Pengen les paraules
de l'arbre de Nadal;
a una branca, un estel,
a l'altra, una campana,
al punt més alt la lluna blanca,
i aquí un desig,
i allà una esperança,
cap al tronc, felicitat,
i com una garlanda helicoïdal,
tot al voltant,
articles, adverbis i preposicions
per arrodonir uns versos,
unes cançons...

Bufa el vent

Bufa el vent,

xiula content

i despentina a la veïna

que escombra al carrer

les fulles del castanyer.

*

Bufa el vent,

xiula content

i mou les plomes del galliner

mentre ens atansa el fum

barrejat amb flaire de tarongina.

*

Bufa el vent,

xiula content

i fa ballar les branques de l'avet

amb les boles, les garlandes

i el gran estel que el corona.

*

Bufa el vent,

xiula content

per desitjar un bon Nadal

a qui l'escolti entre la gent.

Nadal

Arriba el Nadal
quan ja ens acostem
cada any al final.

Què serà aquest soroll?
Tot surt dels armaris,
tot surt dels records:
espelmes i estrelles,
avets i pessebres...
El Tió amb barretina,
cagarà una joguina.

Tot surt dels armaris,
tot surt dels records
si veus que com sempre
arriba el Nadal
quan ja ens acostem
cada any al final.

El dia de Nadal

Moltes hores de foscor,

una nit immensa i freda,

antesala d’una festa

que ens duu llum i escalfor.

Amb fum a la cuina,

l’avet al rebedor,

el pessebre a la sala

nadales a l’escala

i gent al menjador.

Dinem amb alegria,

mengem amb il·lusió,

que de dies de Nadal

només hi ha un a l'any!

Nadal a port

Ha sortit un tall de lluna
per eclipsar uns quants estels,
traspassar amb sa llum l’aigua
i contemplar el fons del mar.

Els llaüts i d’altres barques
posen dansa a l’espectacle,
el ritme és fet d’ombres
i el silenci pinta el fons sonor.

I al mig del port un arbre
contempla el teatre nocturn,
és un avet portat del nord
amb estels de plata i punts de llum.

Vestirem l'avet


Vestirem l'avet amb llums,
li posarem una estrella al damunt
i penjarem boles daurades
a les branques més poblades.

I serà el propi testimoni
de la mort a poc a poc:
li aniran caient les fulles
i se li esborrarà el color,
doncs sabent que és lluny del bosc
anirà perdent la vida
enyorant la llum del sol
i el fred del cel quan es fa fosc.