divendres, de novembre 25, 2005

Cada Nadal

Contemplar el camí per fer
sota un cel plagat d'estels
esperant que la roda del temps
ens porti cada Nadal
una garlanda d'esperances...

dimecres, de novembre 23, 2005

És un mirall la lluna

És un mirall la lluna
de la llum més oportuna
que emana del sol
i escalfa el nostre món.

Vigila silenciosa els oceans,
els somnis dels navegants,
i la Cavalcada Real
que recorre el Planeta.

Contempla des de dalt
les llums del Nadal,
les ombres més ocultes
i les nits màgiques del temps.

Llegenda de tres monarques

Les dunes fan carena
per protegir el campament
de les gèlides ventades
que amenacen els camells.

La nit furta serena
llum a l’últim raig de sol
mentre patges i servents
instal·len les tendes al desert.

No hi falten dàtils, nous, farina i mel
per sopar al voltant de la foguera
i acabar amb una sobretaula
de contes, històries i alguna faula.

Expliquen la llegenda
d’un estel brillant damunt la Terra
que abdueix a tres monarques
per carregar-los de regals
destinats als fills dels menestrals.

Els somnis d'aquella nit
van quedar enregistrats
a l'espai fosc fet d'infinit.

dimarts, de novembre 22, 2005

Ha bufat un vent del nord

Ha bufat un vent del Nord
que ens duu amb alegria
el trineu del vell Noel.

Va lliscant per les muntanyes,
va lliscant per les valls blanques,
evitant al seu camí autopistes de peatge,
doncs li agrada incorporar l’aventura al seu viatge.

Salta cases i muralles,
sobrevola els barrancs,
levita sobre els mars
o navega per ses aigües.
Traspassa les tempestes,
cavalca sobre els llamps,
naufraga entre els núvols,
es cabussa a les rieres
i s’emmiralla a tots els llacs.


I ara truquen a la porta!
Em porten un regal?
Ai, espera que em desperti
d’aquest somni que semblava tan real…

dilluns, de novembre 21, 2005

Travessar els vidres amb la mirada

Travessar els vidres amb la mirada,
veure el carrer i tota sa lluminària,
la gent de pressa, molt atrafegada
i el fred instal·lat a cada cantonada.

Esperar a que comenci la nevada,
posar a la llar de foc les soques més seques
rescatant de l’oblit els Nadals d’altre temps
quan el pollastre era un luxe anual
i les àvies sargien els mitjons de la canalla...

Contemplar el blanc dipositat amb calma
sobre l’asfalt i els cotxes i els terrats,
rebre la nit tancant les llums de la cambra
davant d’un espectacle impagable i ancestral.
Dormir a fosques mentre s’apaga el foc,
s’encén la lluna plena i neix l’albada.

diumenge, de novembre 20, 2005

Qui vol repetir?

Avui és el dia:
mengem escudella,
pollastre farcit
i torrons d'ametlla.

Qui vol repetir?

Si algú es queda amb gana
que no digui res,
que escolti el poema
amb molta atenció,
atipa i agrada
sense discussió.

Avui és el dia:
mengem escudella,
pollastre farcit
i torrons d'ametlla.

Qui vol repetir?

dimarts, de novembre 15, 2005

Llums

Té la franja de llum
un color absolut blanc,
ja il·lumina la carena
mentre a la vall regna la nit.

Es desperten els camells,
s’aixeca la caravana
i quan mana al cel l’albada
ja avancen tots a ritme lent.

Van els Reis molt carregats
amb l’avitualla habitual
d’or, encens i mirra
i el raïm d’alguna vinya.

Trigaran un munt de dies
en arribar al seu destí,
pel camí que un gran estel
dibuixa cada nit al cel
sobre el mapa d’un vell somni.

diumenge, de novembre 13, 2005

Estimats Reis de l'Orient

Us demano que al camí
hi poseu uns quants miratges,
us demano que al balcó
em deixeu un bosc de pins,
us demano que de nit
encengueu tres llunes noves,
us demano que de dia
fiqueu somnis al coixí,
i us demano que a la vida
ningú hagi de patir.

I ara acabaré
dient-vos,
estimats reis de l'orient,
que si us demano impossibles
és que veig que amb l’esperança
de voler un món millor
hem d’empènyer els nostres somnis
a un futur encisador.


Us agraeixo l'atenció
i fins l'any que ve.

Al caravanserrall

Al caravanserrall amagat dins el poblat
arribà la caravana
per passar la nit d’hivern
ben aixoplugada.

No hi cabien els camells
a la quadra que els hi era destinada,
doncs la porta era estreta
i no permetia la girada.

Tres Reis i el seu seguici
van perdre allà la calma,
els camellers fent maniobres,
els patges maleint aquella fonda
i els camells somniant
amb l’estelada d’allà fora.

I vet aquí que emmurriats
dormiren persones i animals
sota un sostre al poblat
protegint-se dels perills
i els lladres de la nit.

Neu

La flassada de neu blanca
ha caigut damunt de casa.
La flassada de neu nova
ha tapat el meu carrer.

Quan m’aixeco i veig això,
busco ràpid l’anorac,
surto a fora i faig l’avió,
fins que em queda el nas gelat.

Noël

Al mar hi ha una roca,
a la roca un ocell:
sembla una gavina
volant cap el cel.

Arriba a la platja
i troba un vaixell.
Ho mira i remira:
-És el vell Noël,
que navega i canvia
trineu per vaixell!

-Hola bon ancià-,
saluda l'ocell.

I el Pare Noël
assenyala amb la mà
un sac de dolçaines
folrades de plata
i paper de cristall.

-Agafa unes quantes-
li diu l'home gran,
-i ves a deixarles
per tota la ciutat.

I vet aquí que un dia
van ploure
dolços als terrats
de totes les cases
en comptes de bombes,
i la metralla habitual
a les que la guerra
els tenia acostumats.

L'any nou

Les teulades ja són blanques,
el fum fugint amunt,
foc a dins les cases
i als carrers puntets de llum.

El fred empeny la gent,
la pressa ara mana,
la vianda és d’argent
i els convidats tenen gana.

Comença el banquet
menja i no calla la canalla
fins que la campana balla
amb el raïm de mitjanit.

I així l’any nou arriba al poble
entre teulades blanques,
el fum fugint amunt,
foc a dins les cases
i als carrers puntets de llum.

El pessebre

Ha nevat a tot el poble,
ha nevat farina blanca...
Les muntanyes són de suro,
els vidres de cel·lofana.

I estirat al llit amb febre
em miro jo el pessebre:
caminen els camells
amb santa parsimònia,
van darrera els Reis
amb molta cerimònia...

Les figures ara parlen,
les figures ara riuen,
les figures ara criden...
només calla el caganer,
que té feina per fer.
I estirat al llit amb febre
em miro jo el pessebre.

L'avet de la fira

L'avet de la fira
ma mare se'l mira.

-Hi cabrà al menjador?
o potser al rebedor?

-No el compris, no mare
que aquest és molt gran,
m'agrada el petit
per sobre del llit.

-Al llit un avet?

-Sí, mare, sí.
Que perdi les punxes
mentre tu l'engronxes,
que mori tranquil
un avet entre mil.

La panera

Qui truca a la porta
d'aquesta manera?
Algú amb la panera
per fer xerinola.

Olives farcides
en llaunes daurades,
la mel i avellanes
amb iemes cremades.

Una gran ampolla
de cava i les copes,
i nous ben torrades
per tota la colla.

-Entreu dins la casa
i deixeu-la a terra,
que aquesta panera
l'acabo sencera.
Convido als amics,
als pobres i als rics.

Pujarà la portera
i dirà sense espera:
-Aquell gran regal
és pel principal.

Si trobes un avet

Si
trobes
un avet
vestit amb
llums de fada,
si trobes un avet
posat a dins de casa,
és que ha arribat Nadal.


I buscarem al cel de nit
l’estrella de l’orient
o la lluna de llum blanca.

Una estrella

A casa una estrella
està sempre encesa
a dalt del portal
quan arriba Nadal.

Nadal

Arriba el Nadal
quan ja ens acostem
cada any al final.

Què serà aquest soroll?
Tot surt dels armaris,
tot surt dels records:
espelmes i estrelles,
avets i pessebres...
el Tió amb barretina,
cagarà una joguina.

Tot surt dels armaris,
tot surt dels records
si veus que com sempre
arriba el Nadal
quan ja ens acostem
cada any al final.

Els Reis

Tres camells d’Orient llunyà
s’han parat allà a l’oasi,
que el Rei Gaspar vol descansar.

-Majestat, que tenim pressa,
li diu nerviós en Baltasar.
Intervé en Melcior a la conversa:
-tranquils, companys,
que ens guia aquella estrella
i al cel queda suspesa
si parem de cop o per sorpresa
i avança cap al davant
si caminem amb lleugeresa.

Un any de vacances

Veig un estel
que puja, que puja,
veig un estel
de la Terra al cel.

Té una cua llarga
amb cintes al vent
que lliguen la panxa
d'un Rei de l'Orient.

Un any de vacances
li espera allà dalt,
un any de vacances
fins l'altre Nadal.

Poema de Nadal



Neu a les muntanyes,
les estrelles, llunyanes.

La lluna, un fanal.
És la nit de Nadal.

Llum de lluny

Llum de lluny
per sobre les muntanyes,
llum de lluny
per sobre del desert.

Llum de lluny
guiant la cavalcada,
llum de lluny
que guia els Reis d’Orient.

Llum de lluny
entre milions d’estels,
llum de lluny
penjat de nit al cel.

L'avet

De nit i de dia
a muntanya l'avet
pensa amb alegria
que l'amo Pepet
dina cada dia.

Arriba l'hivern
i una manta blanca.
La serra gegant
l'avet ara talla.

De nit i de dia
a casa l'avet
mor d'agonia,
que l'amo Pepet
li ha tret l'alegria.

Hi ha lluna plena

Ja cau un estel
a sobre la Terra.
Ja van tres camells,
hi ha lluna plena.

No tenen ni set
ni gana ni pena,
que algú els espera
hores a la nit.

Senyors de l'orient,
a punt d'arribar...
Ja van tres camells
sense descansar.

Ja cau un estel
a sobre la Terra.
Ja van tres camells,
hi ha lluna plena.

L'esquitx d'una espurna

L'esquitx d'una espurna
ha vingut als meus ulls,
un Rei d'allà dalt
molt baixet m'ha parlat:

-Escriu-me un carta
i digues què vols,
t'ompliré la sabata
tota plena de sols.
Un sol que il·lumini
tota la foscor.
Un sol que esvaeixi
de molts nens la por.
Un sol que ens esquitxi
arreu la calor.

I els altres,
inflats com a globus,
els deixes anar,
que als altres planetes
també hi ha Nadal.

La llum era molt blanca

La llum era molt blanca,
l’estela, mans de fada,
l’ombra fosca un mar de fons.

La nit, quasi adormida,
el llit, un cau de son,
l’estel que a sobre em queia,
un ensurt esfereïdor.

Vaig cridar i la memòria
de seguida em digué:
no t’espantis, vida meva,
que és avui la nit de Reis.

Els pastors

Els pastors torren el pa
quan la nit cobreix la Terra;
se’l mengen amb formatge
parlant del foc i de l’oratge....

Que si demà tindrem tempesta,
que si la neu caurà al vespre,
que si haurem d’anar a buscar més llenya.

_Mireu, mireu aquella estranya i gran estrella
que assenyala una cova a la carena....!


I ja s’estiren per dormir,
i somien els pastors que comencen els nous segles.

Anirem a la fira



Anirem a la Fira

per omplir de Nadal
la vista i l’oïda,
que els somnis no cal.

Tinc un gat equilibrista

Tinc un gat equilibrista
que es mira el cel de nit.
Vol tocar amb els bigotis
la lluna i un trosset del infinit.

Passeja silenciós
vora casa cap el bosc;
mira el gat des de fora al interior
i veu darrera els vidres
el foc, el fum, l’escalfor
i un avet guarnit amb llums, estrelles i el meu cor.

Ja no fuig, ja no el gat
busca la porta per entrar-hi d’immediat,
vol estarrufar-se dins de casa,
vol estarrufar-se el gat,
que ha ensumat l’arribada del Nadal.

Carta dels Reis

Estimats nenes i nens i tota la gent,

Som nosaltres els tres Reis
que arribem des del Orient,
traspassem moltes fronteres,
travessem mars i deserts,
esbrinem els pensaments,
endevinem els vostres somnis de desperts…

Escriviu-nos moltes cartes
amb els sobres decorats,
els segells de l’esperança
i els secrets més desitjats.

Amb molt de gust,

Melcior, Gaspar i Baltasar

I el Nadal esquitxa llum

La lluna a l’horitzó
ja corona les muntanyes.
S’ha fet fosc i al cel
apareixen els estels.

Escombra places i carrers
el fred més intens,
i el Nadal esquitxa llum
sobre les nits de gel i fum.

Quadre de Nadal

Quadre de Nadal

Està el cel farcit d’estrelles
que s’emmirallen sobre el mar
quiet en veure tanta meravella
en una nit d’hivern polar.

La gebrada a la platja
ha aparegut a mitja nit,
els vaixells són a port
que fa fred i no han sortit.

I si mirem ja cap el poble,
sembla que estigui encongit:
les finestres són tancades
i el silenci ha reeixit.

És l’estampa d’un Nadal
a un poble imaginari
que esdevé avui escenari
d’un quadre de postal.