Tinc un gat equilibrista

Tinc un gat equilibrista
que es mira el cel de nit.
Vol tocar amb els bigotis
la lluna i un trosset del infinit.

Passeja silenciós
vora casa cap el bosc;
mira el gat des de fora al interior
i veu darrera els vidres
el foc, el fum, l’escalfor
i un avet guarnit amb llums, estrelles i el meu cor.

Ja no fuig, ja no el gat
busca la porta per entrar-hi d’immediat,
vol estarrufar-se dins de casa,
vol estarrufar-se el gat,
que ha ensumat l’arribada del Nadal.