I entrarà desembre

Apaivaga el vespre l'últim raig


i es fon entre la bruma fosca,


se l'empassa l'oblid


que arxiva el temps


als àmbits dels buits.





El dia s'acaba,


inaugura la nit


amb hores d'estels


la remor dels somnis,


i la diminuta mort trivial


del mes de novembre.




I entrarà desembre,


farcit de llum i fires d'intempèrie,


de nits immenses,


d'albades amb gebre.

g

I entrarà desembre.

k

Estrenem

Estrenem el mes de la màgia i de la llum,
de les nits llargues, dels dies més curts,
estrenem jornades vora el foc, vora el fum,
jornades farcides de nadales, d'avets i torrons,
setmanes d'alegria i sorpreses al cel
amb els tons més foscos al mapa nocturn d'estels.

Setmanes, dies, hores de llum i sons al carrer,
de neu, de pluja, de fred, de cru hivern,
amb els vespres més càlids que pinta el sol
allà, molt enllà, lluny, tocant l'horitzó,
quan els núvols guanyen presència i volum.

Estrenem un desembre
que neix amb la màgia i la llum.

Posseir amb l'esguard

Posseir amb l'esguard

i ennostrar per sempre

una imatge de pessebre

beneïda per una nit d'hivern

carregada d'estels al desembre.

Desembre

Entra desembre un dissabte
de llum i claror i sol i nadales,
s'instaura al calendari
per regalar-nos a diari
jornades plenes i nits d'estels.

A estones silenci,
de vegades brogit
i tot el mes un seguici
d'esdeveniments i albades.