Li va explicar un coetani a en Marco Polo,
mercader famós viatger venecià,
aquest increïble i fabulós relat:
Tres savis senyors orientals,
Melcior, Gaspar i Baltasar,
anaren seguint un estel molt brillant
cap a la cova on un profeta era infantat.
Li oferiren, en arribar, or, encens i mirra,
regals críptics i reials amb una simbologia:
l'or per reconèixer que era criatura terrenal,
l'encens per indicar del nen la divinitat,
i mirra per saber que era etern, il·limitat.
La mare de l'infant, tot agraïnt els regals,
els oferí una pedra dins d'una capseta de fusta.
Els savis emprengueren el camí de retorn
tot ignorant el valor d'aquell petit cofre,
fins al punt que, posteriorment,
al paratge on molts segles després
algú relataria aquest serial ple d'història,
el van obrir, i en trobar el que per a ells era una vulgar pedra,
la llençaren dins d'un pou, des d'on va sortir un oli dens i negre
cap al cel, des d'on va caure un llamp que l'incendià d'immediat.
Després d'haver dubtat de la divinitat del profeta-nen,
els savis, testimonis del prodigi, instauraren allà mateix
l'adoració per sempre d'aquell foc sagrat
al lloc on s'explicava aquest relat.
Moriren aviat els tres i van ser enterrats allà,
a un tomba compendi de bellesa i art,
i es diu que hi romanen els seus cossos,
per sempre, plàcidament adormits.
I en Marco Polo li ho explicà
fil per randa al seu biògraf,
tot recordant aquella nit de música i històries
passada vora el foc, al ras,
contemplant les muralles de Saven.
Trasnscripció lliure d'un fragment del llibre"Marco Polo", de Guido Fuga e Lele Nianello. Supernova Edizioni. Venezia.
La il·lustració és del mateix llibre.
