diumenge, de novembre 13, 2005

La llum era molt blanca

La llum era molt blanca,
l’estela, mans de fada,
l’ombra fosca un mar de fons.

La nit, quasi adormida,
el llit, un cau de son,
l’estel que a sobre em queia,
un ensurt esfereïdor.

Vaig cridar i la memòria
de seguida em digué:
no t’espantis, vida meva,
que és avui la nit de Reis.

Cap comentari: