divendres, de desembre 25, 2020

Contemplo la foscor






 Contemplo la foscor

de la nit de Nadal,

cerco al cel els planetes

que basteixen el gran estel.


Cos gegant,

cua gran,

cap brillant,

quina lluminària!


Selecta i divina visió

que ens reclama atenció,

que guiava la reial caravana

en temps ancestrals,

que il•lumina il•lusions,

i ens desperta subtil

amb un cant al silenci,

amb l’estàtica bellesa

de la seva presència,

amb melodia visual,

amb riquesa inusual,

amb remota tradició,

i amb literària remor;

ens acarona l’esguard

i ens fa somiar amb mons allunyats.


Atorga calidesa

a la nit gèlida

i ens transporta 

a planúries,

a clots, a deserts,

a boscos i a valls,

a muntanyes blanques,

a selves d’incerta grandària,

a actius o adormits volcans,

a llacs salats, a salts,

a estepes cau d’aromes,

a glaceres prístines,

a tempestes locals,

a aurores boreals,

a terres polars,

a salvatges oceans,

a dunes daurades,

a paradisos fiscals,

a illes paradisíaques,

a platges tropicals,

a carenes litorals,

a parcs naturals,

a deltes i estuaris,

a ports comercials,

a rius, a cataractes, 

a cabanes, a poblats,

a pantans, a badies,

a miratges del paisatge,

a oníriques imatges,

a sèquies i canals,

a florits prats,

a laberints tancats,

a salines, a manantials,

a naufragis celestials,

i camps i pobles i ciutats 

i simes i mines i miralls

i mites i versos i poemes i rimes

que traspassen la trama espesa del sedàs...


Contemplo la foscor,

contemplo la nit sobirana

amb l’estrella que llueix,

m’aclapara, em dispara

i dibuixa la ruta al mapa

de la llarga caminada.


I.Barriel

24/12/2020