Somiem que les paraules són estrelles,
que brillen de nit
i de dia s’esvaeixen,
que romanen al record
mentre al cel no les veiem.
Somiem que les aromes
ens transporten selectes
a paradissos viscuts
per glaceres, wadis,
estepes, cims i deserts.
Somiem que cada Nadal
retallem llunes i estels,
i amb els bocins sobrants
improvisem nous dissenys.
Somiem que els rellotges
ens contemplen expectants
quan el temps s’atura al vespre
i les hores fosques ballen destres
pel més fascinant món de la ment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada