Rebre l’alè de l’hivern

 Rebre l’alè de l’hivern,

sentir la foscor,

sentir el fred a l’ambient,

sentir que els dies són teus,

sentir que els dies són breus

i que les nits no s’acaben...

Sentir que enguany

s’apropa un Nadal apagat,

sense fressa, amb parany,

amb alè de mascareta,

que arriba d’esma

embolicat

en diaris estampats

per la pesada pandèmia;

sentir només els estels,

sentir la lluentor del cel,

sentir què és inamovible 

el desig que ens impel•leix

a sobrevolar blancs camps

mentre s’hi arrauleixen les penes al fons de cada barranc.

Sentir que cada ovella s’ha d’estar al seu corral.

Sentir que l’any va llençat 

cap l’inevitable final.

Sentir que és imparable el desig de viure

a aquella parcel•la de temps

habitada per raigs infinits,

a recer dels mots 

més inspirats, de les llums equilibrades i sublims d’un any que neix...

Resumint:

us desitjo un excel•lent Nadal 

i un immillorable 2021!

I. Barriel

desembre 2020