d'una nit d'hivern
que arrossega la memòria
cap a un lluit moment.
Recordem caliu de cuina,
la sopa bullint al foc,
el carbó que esdevé rogenc
i el fum que el vent estimba.
Recordem postals de neu,
imatges en blanc i negre
que ens pintaven de colors
les sobtades hores grises .
Recordem sons i corredisses,
passadissos amb fantasmes,
ratlles de llum sota les portes
i el brogit de patges,
camells i cohort reial
a un món meitat veritat,
meitat somni, meitat fantasia.
Era un món de realitat i mitja!
La suor sota els llençols,
l'ai al cor, i aquella convicció
signada per les proves
que al matí següent prenien cos.
Sorpreses i joguines,
un estoig ple de colors,
la calor ficada al cos,
i al carrer,
el fred més aspre,
el fred més cruel,
el fred més fred d'un dur hivern
que estrenava cada nit amb un estel.
(Aquest poema és per nens i nenes grans, molt grans)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada