divendres, de novembre 13, 2009

És la veu

T'acarona les orelles,
et bressola els pensaments
-com als ulls, la llum del fanalet-.

És la veu que, calmada,
diu sencer

el poema que has aprés.

El poema dels estels,
el poema de l'hivern,
el poema que parla, vers a vers,
del Nadal i l'univers.

El que parla com parla el piano,
el que parla com parla el violí.

Com si fos un concert,
com si fos la música del cel.


T'acarona les orelles,
et bressola els pensaments.



Cap comentari: