dijous, de novembre 05, 2009

El poema més trist

Flor de Nadal a l'entrada,



pomet de vesc al portal,



llaçada amb avet a la sala,



i a la taula, aroma d'àpat especial.






-Entreu-hi, entreu-hi!



No us quedéssiu pas fora,



que si us enganxés la nevada



tindríeu el Nadal més blanc-.






Hi entren ja els convidats,



vénen contents i elegants



mentre al carrer queden éssers



sense casa, ni sala, ni àpat, ni res;



són els fills de la gana,



són els néts de la fam.




Els ha atacat l'infortuni,



els ha triat la buidor;



són aquells que han perdut la mirada



abans de veure cara a cara la sort.








Flor de Nadal a l'entrada,



pomet de vesc al portal,



llaçada amb avet a la sala,



i a la taula, aroma d'àpat especial.

Cap comentari: