La carta

Un petit elefant d'ivori,

dos braçalets d'or blanc

tres copes de cristall,

quatre anells amb diamants,

cinc caixetes de vidre

i sis safirs africans.

Set batiks de seda,

vuit incunables medievals,

nou catifes afganes,

deu mobles senyorials.

Aquesta era la carta

que vaig escriure

als Reis Mags

quan creia que venien

de llocs orientals.

Ara sé que vénen

hh

del món ideal

u

de la il·lusió, d'un núvol de pas,

u

de la creença més ancestral

i

i els hi demano un cofre especial

j

per guardar-hi els somnis,

k

i esperar que un dia es facin realitat.

*

**

***

Se'ns omple el món de Nadal

Se'ns omple el món de Nadal
quan l'alè és fum a l'aire,
quan el fred és bressol natural
i les nits es mengen les tardes.

Se'ns omplen de llums els fanals
i els carrers de camins humans,
els cors de colors invisibles
i el calendari de dies especials.

Se'ns omplen els camps de glaç,
i el mar de llum emmirallada
quan la nit és seu d'estels
i s'estimben a l'oïda les nadales.

Se'ns omple el món de Nadal.

Un estel de llum

Un estel de llum al cel
inaugura les ventades,
que el Nadal ve amb el fred
i als carrers cauran nevades.

El crepuscle és canviant
i ens foragita les mirades
des d'un món de realitat
cap a les més etèries paraules.

I ens obre els ulls dels desigs
i ens regala mots de màgia,
resol grans dubtes existencials
i ens passeja pels núvols dels somnis.

Un estel de llum al cel
inaugura les ventades,
que el Nadal ve amb el fred
i als carrers cauran nevades.

Temps de Nadal

Temps de rifes i de fires,

de trucades i de cartes,

de postals i de nadales,

temps de trobades i regals.





D'avets, ponsèties i vesc,

de figuretes i caganers,

d'àngels, suro i molsa,

de fred i enrenou al carrer.





De botigues engalanades,

de llums, de boles acolorides i de leds,

de pensar en el raïm i escriure la carta als Reis,

de decorar la classe amb garlandes i estels.





De paneres i de turrons,

de llargues nits fosques i neu als turons.

De pau i abundor i reflexió.

I projectes per a l'any nou.





De recordar els que no hi són,

de resumir somnis i desigs,

d'estrenar guants i mitjons,

temps de festes, de vacances i de vols...

És la veu

T'acarona les orelles,
et bressola els pensaments
-com als ulls, la llum del fanalet-.

És la veu que, calmada,
diu sencer
el poema que has aprés.

El poema dels estels,
el poema de l'hivern,
el poema que parla, vers a vers,
del Nadal i l'univers.

El que parla com parla el piano,
el que parla com parla el violí.

Com si fos un concert,
com si fos la música del cel.

T'acarona les orelles,
et bressola els pensaments.

Et regalaria una panera

Et regalaria una panera
amb quatre barres de turró,
un pernil de porc ibèric,
un pot d'olives arbequines
i mig kilo de salmó.

Tres ampolles de vi negre
i una de vi blanc,
una capsa de galetes
i una altra plena de bombons.

Dues llaunes de caviar
del mar Caspi o per allà,
un formatge Stilton ben curat
i un sortit de foie envasat.

Un paquet de cafè aràbiga
i uns tes de Sikkim o de Ceylan,
aigua fresca de glacera
mel de tarongina i sucre glaç.

Vainilla, safrà, pebre i canyella,
les bones espècies per cuinar.

Et regalaria una panera
amb una gran cinta vermella,
quatre branquetes d'avet,
i al damunt, una estrella.

Nadal de fotos i postal

Cortina de plata,
la pluja a la tarda,
i de nit la nevada
pintarà de blanc l'albada.

L'albada d'un Nadal
de fotos i postal,
per quedar-te a casa
i fer figuretes de fang,
enganxar estels de plata
al vidres amb núvols blancs,
obrir un llibre, buscar un tresor,
quedar's-hi a viure
o cantar nadales i dir poemes
amb la veu que et surt del cor.

Poema-avet

*
Avets

i reflexes,

llums hivernals,

nits d'estels brillants

i albades de neu blanca i plata

per rebre un temps de Nadal ple de pau,

NIAT ALS CELS DE LA CALMA.


*****************************************

La lluna de Nadal

La lluna de Nadal
serà la llum,
serà el fanal.

I sortirem a mirar el cel
quan la nit s'ompli d'estels.

Ja arriben, ja arriben

Ja arriba el rei Melcior,
ja arriba, ja arriba,
ja arriba el rei Melcior
en camell de lluna i or.


Ja arriba el rei Gaspar,
ja arriba, ja arriba,
ja arriba el rei Gaspar
en camell d'or blanc.


Ja arriba en Baltasar,
ja arriba, ja arriba,
ja arriba en Baltasar
en carrossa de diamants.

Cantarella per la nit de Reis

Tres corones,
tres corones
tres corones
i un cel blau.

Tres corones,
tres corones,
tres corones
la nit cau.

Tres corones,
tres corones,
tres corones
nit de pau.

La de plata
per ma mare.
La daurada
pel meu pare,
i jo em quedo
la corona gran
de lluna blanca.


Tres corones,
tres corones,
tres corones
quina màgia oriental!

Preparar el Nadal com cal

Moltes hores al carrer
del vent i el fred i ses bufades;
al tinter, frases per fer
i la prompta lluminària als passeigs.



Cal gastar tinta i paper
per explicar un món d'hivern
que ens arrauleix a casa
i ens tanca entre la catifa i el sofà
per preparar el Nadal com cal.


Escriurem postals als avis
i christmes als amics,
pintarem a un cel blau un munt d'estels
per vestir de nit oriental el pessebre.


Retallarem espelmes amb flames,
instal·larem l'avet al passadís
amb boles de plata i llaçades,
i assajarem, ben sopats, velles nadales...

El primer estel

El primer estel
d'una nit d'hivern
que arrossega la memòria
cap a un lluit moment.


Recordem caliu de cuina,
la sopa bullint al foc,
el carbó que esdevé rogenc
i el fum que el vent estimba.


Recordem postals de neu,
imatges en blanc i negre
que ens pintaven de colors
les sobtades hores grises .


Recordem sons i corredisses,
passadissos amb fantasmes,
ratlles de llum sota les portes
i el brogit de patges,
camells i cohort reial
a un món meitat veritat,
meitat somni, meitat fantasia.
Era un món de realitat i mitja!



La suor sota els llençols,
l'ai al cor, i aquella convicció
signada per les proves
que al matí següent prenien cos.


Sorpreses i joguines,
un estoig ple de colors,
la calor ficada al cos,
i al carrer,
el fred més aspre,
el fred més cruel,
el fred més fred d'un dur hivern
que estrenava cada nit amb un estel.

(Aquest poema és per nens i nenes grans, molt grans)

Felicitació de Nadal

Bon Nadal!

Avets i reflexes
amb llums hivernals,
nits d'estrelles brillants
i albades de plata
per rebre un Nadal
ple de pau,
niat als cels de la calma.

Que n'és de bonic el Nadal

Que n'és de bonic el Nadal
que il·lumina cada vesprada
sota un cel blau transparent
la feina més atrafegada.


Que n'és de bonic el Nadal,
que ens col·loca sobre la taula
menges de gust especial
entre converses il·limitades.


Que n'és de bonic el Nadal
que ens regala un temps de plata
farcit de contes aventurers
per jugar a ser sirenes o vells pirates.


Que n'és de bonic el Nadal
que l'hivern ens engalana
amb vacances i dies somiats
per ensumar aromes d'avets i nevades.

A fer ploure caramels

Enrenou d'antic mercat,
de bestiar movent-se a plaça,
remor de forasters i vianants
que no volen perdre passada.

I apareix de cop la cavalcada,
camells i patges i Reis
i carrosses engalanades
en fastuosa passejada.

Han vingut des de l'Orient
orientats per un estel
a deixar-nos les joguines
i fer ploure caramels.

Ens enganxarem a terra
a cada passa amb la il·lusió
feta llum dins la foscor.

I a mitja nit, al llit,
somiarem amb les dunes del desert
i els tresors dels Mags d'Orient.

El poema més trist

Flor de Nadal a l'entrada,

pomet de vesc al portal,

llaçada amb avet a la sala,

i a la taula, aroma d'àpat especial.

-Entreu-hi, entreu-hi!

No us quedéssiu pas fora,

que si us enganxés la nevada

tindríeu el Nadal més blanc-.

Hi entren ja els convidats,

vénen contents i elegants

mentre al carrer queden éssers

sense casa, ni sala, ni àpat, ni res;

són els fills de la gana,

són els néts de la fam.

Els ha atacat l'infortuni,

els ha triat la buidor;

són aquells que han perdut la mirada

abans de veure cara a cara la sort.

Flor de Nadal a l'entrada,



pomet de vesc al portal,



llaçada amb avet a la sala,



i a la taula, aroma d'àpat especial.

És nit de Nadal

Batec del cel al vespre,

aquell color que no té nom

que sols és transparència

i va del blau lluent fins al més fosc.


La remor d'una nadala,

una postal, l'avet guarnit,

l'estel que de sobte apareix

i la dolçor d'aquesta nit.


És nit de Nadal,

és nit festiva,

és nit de fred al portal,

és nit de caliu a la llar.

La nit d'estels

S'ha vestit la nit d'estels
i la llum blanca de la lluna
atorga dolça màgia al cel.

Una guspira, un anhel,
una sobtada espurna
han pintat a l'hora nocturna
les cinc lletres del Nadal
a la foscor del firmament.

Ha quedat el cartell blanc,
neu i gel del cru hivern,
fins que la llum del dia
esvaeix sota el sol l'escriptura.

Llum del pessebre

Verd humit,
llum del pessebre,
remor de pastors
aroma de llenya i foc.

Estels del capvespre
cap a la foscor,
camells, patges i Reis
que venen del Orient.

Peixos al llac,
aigua al riu,
cataractes de plata,
gallines, porcs i vaques.

I un angel que canta
penjat del portal.
La família a la cova,
el nen sant de Nadal.

Munyanyes de suro
cel de lluna
i estels de paper,
escenari serè,
figures aturades
de desembre a gener.
Figures,
i també el caganer.


Verd humit,
llum del pessebre,
remor de pastors
aroma de llenya i foc.

Bon Nadal

Si jo pogués escriure al cel,
ho faria amb mots d'escuma,
entre batecs de llum de lluna
i un silenci vell d'estels.

*

Escriuria un vers cantat,

escriuria un poema

per desitjar un bon Nadal

a tots els pobles de la Terra.

*

I pintaria un calendari

de reals tractats de pau

amb consells d'algun savi

accessibles sempre a diari.

*

Si jo pogués escriure al cel...

***

Nit especial

S'ha vestit el cel de festa,
tul fi blau marí de seda
amb reguitzell de diamants
que brillen a la nit extrema.

S'ha vestit el cel de festa,
tul blau marí de seda
amb un penjoll de llum brillant
que té per nom la lluna plena.

S'ha vestit el cel de festa
tul fi blau marí de seda
doncs és avui nit especial
és nit de fred serè i molta alegria,
és nit de caliu en bona companyia,
és la nit solemne de Nadal.

Vell Nadal

Dies curts
de sol cansat
que ens regales,
vell Nadal,
embolcallant
en llums de plata,
núvols blancs
i silencis blaus
serenament emmirallats
en trenta paraules.


Amb ressò de pau
i desig d'albades.

***

El ritme de les festes

Aniversari col·lectiu,

seu de vells records,

data clau al calendari,

dia que destaca al nostre hivern

i ens mesura el pas del temps.

Any rere any ens avisa

que som vius,

que tenim vida,

que podem sentir la remor

que el Nadal ens musica.

Marca el ritme de les festes,

encapçala alegries dins del fred

i ens recorda de cop i volta

que hi ha gent que no té res.

Ni motius per celebrar

cap dia especial,

ni torrons de mel a taula,

ni llar, ni estovalles ben planxades,

ni aixopluc, ni adreça a un carrer,

ni companyia per fer un brindis

amb un got de plàstic o paper.

***

Llum de lluna

Llum de lluna,

nit d'hivern.

Mapa d'estels,

camins al cel.

Silenci, fred,

Nadal d'espurna.

És aquell moment

Gèlid és l'ambient,
i el matí blanc de porcellana
mentre s'enfarina la muntanya.

Encendrem la llar de foc
i el fum s'enlairarà a la tarda,
quan el caliu ens ompli la casa
i el cel rogenc domini la vesprada.

És aquell moment
en que el paisatge sembla un quadre,
i inaugura la nit de Nadal enguany
les festes més entranyables.

I ja de nit, després,
veurem la lluna,
i cada estel serà al cel
un bocí d'espurna.

Llums de Nadal

Llums de Nadal
amb regust de salabror,
les bombetes que hi al port.


Llums de Nadal
amb regust de ventades,
les bombetes de les terrasses.


Llums de Nadal
amb regust de dolçor,
les bombetes dels nostres cors.




***

Esclaten guspires

Esclaten guspires
i salten com llamps,
hi ha vida al voltant de la llar;
llenya seca, el fum i les pinyes
fan del foc un bon lloc
per dipositar el nostre esguard.

Arriba l'hivern
vestit de Nadal,
amb festa a l'ambient,
i un fred al carrer
que ens empeny a somiar
amb vesprades de contes i fades
que al camp podem fàcilment trobar:


Esclaten guspires
i salten com llamps,
hi ha vida al voltant de la llar;
llenya seca, el fum i les pinyes
fan del foc un bon lloc
per dipositar el nostre esguard.

Les seves joguines

Cau de pau,

fred d'hivern,

i al profund cel blau

el primer estel.


Se'n va el sol,

s'acaba el dia

i un nen somia

amb el Rei Melcior.


Amb trens i vies,

amb vaixells vikings,

amb titelles, llibres,

i pilotes de handbol.



L'endemà el nen matina

i li salta el cor

en veure a la cuina

les seves joguines

entre el raigs del sol.

Les festes d'hivern

Ens xuclen les festes d'hivern
a un món de vidre i màgia
amb velles partitures entre miralls,
i el trencadís d'una memòria sàvia.


Ens xuclen a altres temps,
a temps de pollastre farcit
i enrenou de sobretaula,
als passadissos estrets
d'una infància de teranyina
sublim i ben bastida
per les cantonades de la vida.




***

Festes d'hivern

Quan les festes d’hivern

entrin de sobte una matinada

a la vida de la gent

pel portal de l’època estimada.



Quan llisqui suau el temps

per les incipients nevades,

o pels dies alegres dels regals,

amb remors de nadales i grans llaçades.


Quan les escoles romanguin tancades,

la quitxalla cridi pels celoberts,

els llibres siguin éssers inerts

i el gener una promesa pels pares.



Quan la boscúria sigui imatge de postal,

els records antics brollin triats,

els torrons siguin imprescindibles

i els avets desarrelats i mig calbs.



Quan tothom desitgi pau

i segueixin caient bombes

als territoris més allunyats

sobre una població indignada.



Quan els coloms blancs

necessitin branques d’olivera

i siguin símbols d'utopies

o somnis perfilats per les ONG's.



Quan enguany les festes d'hivern

arribin amb demandes de moderació

i lluminària menys brillant,

sortirem a carrer i direm: - Déu n'hi do!



Quan arribin les festes d'hivern,

tindrem el gust del fred a la pell,

el caliu del viure bé

i un sospir de suport pels pobres pobres.





***

Nadal a muntanya

Cel seré de matinada,

l'ultim estel s'acomiada

i al paisatge hi ha la calma.

Els avets, a muntanya,

retenen neu a cada branca,

són cristalls de la gelada.

I tots els blancs

reben el sol

amb una abraçada,

s'esdevenen tots els tons

d'una tènue gamma.

Color de l'or,

dels rosats en escala,

cremes agossarats

i blaus d'aigua clara.

Paleta i pinzellada

per penjar al record

un quadre d'aiguada

o una aquarel·la de la nevada.

Paisatge d'un Nadal

blanc a muntanya.

***

Pau a la Terra

La nit escampa estels
i la lluna apareix,
per veure des del cel
l'alegria d'un Nadal
a una nau que orbita en pau.


És la nau nostre Planeta
i tots llurs habitants
són els éssers humans
que llisquem amb la Terra.



***

Pau serena

Cada dia, un minut de màgia,
a cada mot un traç d'harmonia
a cada raig, un matís daurat.

I, enguany, un Nadal
de pau serena
i saviesa amb dignitat
que a cada racó de la Terra
foragitin pors i misèries
de cada poble i totes les llars.

***

Nadal s'atansa

Mil estels,
la lluna blanca.
Foscor al cel,
caliu a casa.


Llums a l'avet,
Nadal s'atansa.
Fora fa fred,
la llar m'escalfa.


Sortirem a contemplar la nit
ataviats amb bufanda i mantes,
que volem fruir
de la foscor i ses espectacles.



****

Arbres de Nadal

venecians

de Murano

***

Grèvol

Vermell i verd,
grèvol d'hivern.

Decorem

Decorem amb llaços les portes,
l'avet amb boles brillants,
la cuina amb aromes noves
i la taula amb àpats especials.

Decorem la nit amb encanteris,
el cor amb llums ancestrals,
els records amb vells misteris
i amb mots de màgia el Nadal.

Pau i sol i estels,
poesies a prop del cel,
silencis plaents,
gel, neu,
blancs flocs
i flors a cada lloc.



***

Felicitació de Nadal

Muntatge fotogràfic realitzat per alumnes sords de 2n d'ESO de......................................... (algú m'ho pot dir?) a partir del poema "El futur", d'Isabel Barriel.

Realitzat per Núria Sadurní.

El futur


Quan tanquem el capítol castanyada
i el novembre ens rep amb els primers freds,
quan l'estiu és un arxiu llunyà i espés
i el futur un pom de dies tots iguals,
quan s'alternen pluja i vent
i les fulles seques són protagonistes dels paisatges,
quan s'acaben a les escoles els murals de la tardor,
es fa ja imprescindible pensar en un temps d'antiga tradició.

En un temps de nits llargues i estels,
en un temps de cru hivern,
en un temps de contes amb dies de neu
i tradicions ancestrals d'arreu,
en un temps de màgia, nadales i trineus.

I comencem a preparar garlandes
a somiar en la carta dels regals,
a cercar pinyes, molsa, suro i capses tancades
i a disenyar aquells menús tan especials.

Hi ha qui renta les cortines,
hi ha qui estrena copes i plats,
hi ha qui assaja velles nadales,
hi ha qui amaga sota l'ala el cap,
hi ha qui escriu mails i postals,
hi ha qui fuig a indrets llunyans,
hi ha qui espera amb moltes ganes
que arribi aviat de nou el Nadal...

Lluna blanca

Lluna blanca,
mar de plata,
llum de mirall
nit de Nadal.

Remor d'onada,
so de nadala,
un estel a dalt,
regust salat.

Sabor d'una nit
amb olor d'estampa,
de gravat fora el temps,
imatge de màgia.


Ventada blava,
fred intens.
La lluna marxa,
la nit creix.

Fum al cel,
foc a casa.
Neva a la platja,
Nadal és blanc
i el mar, de plata.



***

Floriran les ponsèties

Floriran als hivernacles les ponsèties,
creixeran els avets per morir captius a les llars,
seran minsos els dies
i el temps fosc esdevindrà massa llarg.

Retornarà a la vida amb el hivern el Nadal,
les postals a les bústies i als magatzems els papers de regal.
Retornaran les cançons de pessebre i bressol
i la festa més trista pels que guarden penes al cor.

Amb llum blava

És hivern,
rebufa el mar
per emmarcar
amb llum blava
el teu Nadal.

Esquitxen gotes
d'escuma blanca
quan el sol declina
i escurça la tarda.

I el teu vaixell
navega inquiet
saltant onades
sota els estels.

Avança a fosques
cap al desert,
per cercar la caravana
dels Reis d'Orient.

Torna sobre la seva estela
el teu vaixell,
que has de reprendre la vida
a terra ferma, fins el proper hivern.

Paraules de llum

Deixa que entri el raig de migdia,
deixa que la llum escasa de l'hivern
il·lumini l'estrella que hi ha damunt de l'avet,
deixa que ens embolcalli sempre el seu reflex.

I de nit, amb el fred
i el cel inundat pels estels
buscarem cometes,
planetes i meteorits
que escriguin en clau
paraules de llum,
missatges de pau
i mapes de mons encantats.

Buscant la caravana

Esborrats pel vent els camins,
desaparegudes les cruïlles,
van patge i camell pel desert
buscant la caravana entre dunes.


I el sol brillant al cel,
i de nit, la lluna i mil estels
fan que siguin inútils el mapes
i els conduieixen a bon port.


Quan troben camell i patge la cohort,
summen ses passes a la magna cavalgada
per regalar il·lusions pel món
i portar joguines a la teva balconada.


És la delegació a tu destinada,
que ha aconseguit reconduir el camí
per poder complir els teus desigs
i fer-te arribar aquests capricis.


****

Història o llegenda?

Li va explicar un coetani a en Marco Polo,
mercader famós viatger venecià,
aquest increïble i fabulós relat:

Tres savis senyors orientals,
Melcior, Gaspar i Baltasar,
anaren seguint un estel molt brillant
cap a la cova on un profeta era infantat.
Li oferiren, en arribar, or, encens i mirra,
regals críptics i reials amb una simbologia:
l'or per reconèixer que era criatura terrenal,
l'encens per indicar del nen la divinitat,
i mirra per saber que era etern, il·limitat.
La mare de l'infant, tot agraïnt els regals,
els oferí una pedra dins d'una capseta de fusta.

Els savis emprengueren el camí de retorn
tot ignorant el valor d'aquell petit cofre,
fins al punt que, posteriorment,
al paratge on molts segles després
algú relataria aquest serial ple d'història,
el van obrir, i en trobar el que per a ells era una vulgar pedra,
la llençaren dins d'un pou, des d'on va sortir un oli dens i negre
cap al cel, des d'on va caure un llamp que l'incendià d'immediat.

Després d'haver dubtat de la divinitat del profeta-nen,
els savis, testimonis del prodigi, instauraren allà mateix
l'adoració per sempre d'aquell foc sagrat
al lloc on s'explicava aquest relat.

Moriren aviat els tres i van ser enterrats allà,
a un tomba compendi de bellesa i art,
i es diu que hi romanen els seus cossos,
per sempre, plàcidament adormits.

I en Marco Polo li ho explicà
fil per randa al seu biògraf,
tot recordant aquella nit de música i històries
passada vora el foc, al ras,
contemplant les muralles de Saven.



Trasnscripció lliure d'un fragment del llibre"Marco Polo", de Guido Fuga e Lele Nianello. Supernova Edizioni. Venezia.
La il·lustració és del mateix llibre.

Què us han deixat els Reis?

Una bufanda italiana de llana,
una capsa farcida de temps,
un any nou al calendari,
una entrada pel concert de'n George Moustaki
i llaçades de colors a l'aire
amb nussos misteriosos per obrir.


Això és el que m'han deixat a mi.

Deixaré les sabates al balcó

Deixaré les sabates al balcó,
a la cuina, galetes amb xocolata,
un cubell d'aigua i palla al rebedor
i al menjador, tres copetes de vi bo.

I al matí, entre el carbó,
veuré llums d'or i plata,
pancartes totes d'art,
flors de tots colors,
aromes d'alegria,
diaris amb música de fons
i claus per obrir els millors tresors...

Ja arriben

Ja arriben els Reis,

els duu una llum

de raigs màgics i vells

que eclipsen els camells

i els patges generosos.

Ja arriben els Reis,

els duu una llum

de desitgs poderosos.

Esclat d'un gener principiant,

esclat d'un any nou entrant,

esclat silenciós d'un temps ple de temps,

de dies, de nits, d'un pervindre extens...

Ja arriben els Reis.

Canalons

Faisans, pulardes,
capons i pollastres,
si sou aus vives encara
celebreu tan bona sort!

Balleu la dansa del dia
balleu amb el paó i la gallina,
balleu aus cada matina
quan canta el gall i afina.

Teniu parents fets canalons,
aixafats, trufats, esmicolats
i emmorosits per la mantega,
la nou moscada, el pebre i la farina.

Vosaltres, faisans, pulardes,
capons i pollastres,
ja caureu.
Mentrestant, canteu, balleu i jugueu...

Mil llums

Mil llums d'un Nadal al vespre,
s'empastifa el cel amb núvols
rosats, blancs i grisos
sobre un blau de pessebre.

Surt el primer estel
anunciant els racons més foscos,
dirigint el camí dels Reis
que venen travessant deserts i boscos.

Mil llums d'un Nadal al vespre.
El dia ja creix, un any que s'acaba,
i d'immediat, una nit d'hivern
amb fred sec sense vent.

Ram de vesc

Ram de vesc,
llaçada blanca,
grèvol i avet
torrons a taula.

Hivern al carrer,
fa fred a casa.
Al Nord, neu i gel,
a Austràlia tots a la platja.

Flor de Nadal

Pètals o fulles? Vermell de Nadal, flor tropical...

S'omple el món de Nadal

S'omple el món de Nadal,
amb estels fora del cel,
flors de Pasqua a les terrasses,
avets sense arrels
i vells vermells trepant a les façanes.

S'omple tot
de bons desigs,
s'omple de luxe el mercat,
la llum espurneja als carrers,
i a la cuina regna el brogit...

Pujaràs a la cadira
per dir el vers de Nadal
i sentiràs un ritme dèbil
d'una cançó medieval.

S'omplirà tot de fum i sutje
mentre el foc s'avivarà:
són les festes més lluides
dels nostres avantpassats.

Celebren llum,
celebren neu,
celebren collita pel futur
celebren que el dia és breu.

I en retornar recitaràs
aquest poema ben rimat
sobre les festes hivernals
per desitjar un bon Nadal.

Regals!

A Rússia l'Avi dels gels,
a Itàlia la bruixa Befana,
a Espanya, els Reis Mags,
a casa el Tió que caga.

Santa Claus,
el pare Noel.
Regals per les nenes!
Regals pels nens!

Pel que dorm al carrer

Pel que dorm al carrer,
pel que la neu és un atac del cel,
pel que la nit esdevé un infern,
pel que desconeix que hi ha horitzons,
pel que viu a un inframón,
pel que no rep mirades ni mots,
pel que parla sol
també són els somnis,
el dret a l'enyor,
els sabors, l'alegria i l'amor,
les nadales i aquell ara et fots,
que la crisi personal és l'estat
permanent, vital i estructural
amb que t'ha obsequiat la sort.

I la hipocresia social
ens deriva a tots al racó solidari
i ens troba un lloc a cada cor
quan la bondat expel un brot
per recordar els que no mengen a diari.

Nit serena

Nit serena del solstici,
llums sublims penjant del cel,
astres, planetes i els estels,
i fruir del fred sobre la pell.

Quina entrada bella al hivern!

Molts punts de llibre

Benvinguts

Quatre boles i un estel,
tires lluentes i un cartell:
"Benvingut siguis, Noel,
has arribat a temps".

I és que tots els personatges
són a casa ben rebuts
si ens porten sacs d'obsequis,
siguin troncs o vells barbuts.

Li pregunta el majordom

Estalactites de gel
penjant del sostre,
un avet guarnit al jardí,
el vespre amagant el sol
i la lluna ensenyant el rostre.

Espectacle fred d'una nit d'hivern,
reducte fosc envoltat de bosc.
Darrere els vidres la llar de foc
i a taula cadascú al seu lloc.

Una vella passa per la porta i truca,
diu que està recollint cartrons
per aixoplugar-se amb el seu gos
a qualsevol racó del món.

Li pregunta el majordom
a la vella per casa seva.
I d'immediat ella li respon
amb una cantarella apresa:

Estalactites de gel
penjant del sostre,
un avet guarnit al jardí,
el vespre amagant el sol
i la lluna ensenyant el rostre.

Espectacle fred d'una nit d'hivern,
reducte fosc envoltat de bosc.
Darrere els vidres la llar de foc
i a taula cadascú al seu lloc.

Una vella passa per la porta i truca,
diu que està recollint cartrons
per aixoplugar-se amb el seu gos
a qualsevol racó del món.

Li pregunta el majordom
a la vella per casa seva.
I d'immediat ella li respon
amb una cantarella apresa...


I així successivament.

D'hivern la remor

Foto Elena Moreno
La Molina

Caurà aquella nevada intensa
que ens dotarà de matèria pel ninot,
d'un fred extrem en expansió
i d'un infinit silenci.

D'hivern, la remor.

Luminiscent clarividència

A ritme d'òrbita lunar,
des del silenci absolut de l'univers
passeja pels camins de la nit
el més elaborat desig
de luminiscent clarividència
projectat sobre la Terra.

D'acolorir ideals,
de limitar temors,
de construir esperances,
de foragitar obvietats,
d'estimar els mots,
de rescatar memòries,
de vibrar els Nadals.

D'imaginar projectes,
de copsar idees,
d'entrar a l'any que hem d'estrenar
per les llaçades més brillants.

I de navegar per la màgia estel·lar
flamejant antics poemes.