dimecres, de desembre 24, 2008

Pujaràs a la cadira
per dir el vers de Nadal
i sentiràs un ritme dèbil
d'una cançó medieval.

S'omplirà tot de fum i sutje
mentre el foc s'avivarà:
són les festes més lluides
dels nostres avantpassats.

Celebren llum,
celebren neu,
celebren collita pel futur
celebren que el dia és breu.

I en retornar recitaràs
aquest poema ben rimat
sobre les festes hivernals
per desitjar un bon Nadal.