Avets de Murano

Arbres de vidre,
branques transparents,
bosc de conte,
jocs de fades i follets.



***

Plàcid Nadal

Plàcid Nadal

entre aromes de cuina

i el foc a la llar,

d'un hivern ple de vida.

0

Descans dels camps,

arbres sense fruita,

avets desarrelats

amb estels al brancam

i un laberint de cintes.

i

Plàcid Nadal

de vacances i fires,

saviesa ancestral,

que ens regala festes

a la mida dels dies.

***

Tres estrofes amb bones intencions

Que els sons de l'hivern
ens musiquin la vida,
amb l'harmonia del fred
i el caliu al sol de migdia.

Que les llargues nits
ens emmirallin els somnis
amb espurnes d'estels
i els desitjos probables.

Que el món giri rodó,
i ens ofereixi camins
per anar-hi enllà amb lleuger equipatge
i l'esguard atent sota qualsevol oratge.

A la foscor

Ens endinsem a la foscor

quan l'hivern s'instaura al món

i és fred enganxat a una esperança

i és gel blanc opac adherit a un camí

i és temps paral·lel competint amb l'infinit.

u

Caiem pels tobogans del laisser fer,

patinem vessant avall fins arribar al barranc;

ens cega aquella blancor que rebota a l'esguard

i el silenci més profund ens fa naúfrags a mar.

j

Sobreestimem la facilitat de les respostes

i la potència per saltar airosos cap el futur

quan ens atrapa la desidia i ens aixafa un floc de neu

contra els esbarzers que conserven, com sempre, les punxes

immòbils malgrat les ventades més dogmàtiques.

g

Hivernarà l'ànima, hivernarà l'esperit.

I les paraules més solemnes bastiran amagatalls

que esdevindran estratègies

fins que esclatin un dia les primaveres.

***

Ens ha envaït ja l'hivern

Ens ha envaït ja l'hivern
ha entrat ben emparat
per la seva temperatura
ensenyoradament idiosincràtica
i freda, la que determina les gelades,
i aquell paisatge blanc a les muntanyes,
la que determina assoleiades breus
i geleres compactades sota nits d'escarafalls.

S'ha esmicolat cansada la tardor
en mil ténues capes daurades un capvespre
després de despullar de pàmpols les vinyes
i de fulles ocres mig mortes els aurons i tots els salzes.

Hivernen moltes criatures,
cristalitzen sobre les molses fractals de gel
i sobreviuen, mig enterrades, les plantes al bosc,
les vides més anodines sobre el Planeta
i la música erràtica d'aquests mots.

Ja sempre

Que el solstici d'hivern ens faci levitar per les espurnes de la màgia i ja sempre la vida ens regali serenor, capacitat de sorpresa i ganes d'aprendre savieses...


***

Són desitjos

Espelmes de flama encesa,
abundor de llenya seca,
el rebost ben abastit
i els estels, lluint tota la nit.

Oxigen per respirar,
temps pel malgastar,
molts Nadals per celebrar
i filar l’univers més quotidià.

Són desitjos cuits a un tast
ancestral d’aquí i d’allà,
que ens han de procurar
l’empeny per seguir orbitant
a bord d’un Planeta net i sa.

Jo et regalo el ram de Nadal

Una branqueta de grèvol,

verd i vermell a les mans.

Vesc, avet, pinyes de plata amb llaç:

jo et regalo el ram de Nadal.

h

Amb aromes de rosada i de camp,

de nits estelades i albades de blanc.

Amb colors d'aquarel·la hivernal,

de vida gebradora a fora i caliu a la llar.

k

Una branqueta de grèvol,

verd i vermell a les mans.

***

Feliç any nou

Et rebrem amb campanes,
et rebrem puntual
tot seguint el conegut ritual.

Seràs benvingut la nit de cap d'any
i mentre et duri la vida
tindràs dies i nits per gaudir
de mil i un espectacles i jocs de llum especials.

Amb ritme universal
gira i gira el Planeta,
orbita i dura llur ball un any.

Que aquest compàs de la Terra
ens bressoli amb suavitat,
que ens aporti alegries
i sorpreses vitals,
que ens dugui tres-cents seixanta cinc dies
d'harmonia, i al cervell oportuna lluminositat.

Paraules fumades

Paraules fumades
a recer de la llar,
guspires fugides,
estels dels follets.

Ball de les flames,
escalfor al voltant.
Hivern de bressol
entre la llenya i el foc.

Amb olor de resines
acomiadem la tardor;
ens endinsem amb enyor
al món gèlid dels freds,
de les nits inacabables,
al temps dur de l'hivern.

Al temps dels galets pels carrers,
al temps d'estels i nadales,
al temps d'escriure cartes al Reis,
al temps de multiplicar la gana,
al temps de parlar del temps,
al temps d'omplir el món d'estels.

Vesc

Catifa d'ocres,
cel blanc de l'hivern;
el vent a la pell,
collita de vesc.

Encanteris de bruixes,
creences i fes,
musiquetes i dances
per rebre aquest fred.

Jornades de festa,
tancar l'any vell
i rebre el que neix
cremant calendaris
i el pomet sec de vesc.

És temps de Nadal

És temps de regals,
de fred gèlid als camps,
de llums i avets a ciutat,
de pena i dol entre l'aviram,
de cues al mercat
i de fires ambulants.

És temps de Nadal.

D'alegria entre compres,
de pessebre i flocs blancs,
músiques de temporada
i càntics celestials.

És temps de Nadal.

Hi ha qui passa les festes
congelat als portals,
menjant restes o engrunes,
en crua soletat hivernal.

Hi ha qui no celebra diades,
qui no estrena bufandes
ni felicita les festes
als veïns del costat.

És temps de Nadal.

Per celebrar el Nadal

Cerquem alegries

als amagatalls de la vida,

als racons del record,

als somriures dels altres,

al ritme alat dels mots.

Cerquem raigs de lluna,

reflexes blaus a la pluja,

i esquitxos fent gatzara

mentre un estel s'hi suma.

Cerquem versos de pau

i dolces paraules

cerquem mandales

amb soniquets de nadales

als plecs de la ment

per celebrar el Nadal

reinventant màgies de fada,

compartint il·lusions,

dibuixant els desigs,

felicitant-nos les Pasqües...

***

Màgica nit

Revifar-se amb el fred més punyent
treient fum per la boca
contrastant els graus més extrems.

Deixar que la nit fili la gelada
i que ens regali estels fins a l'alba;
que entri nítida pels vidres transparents
i ens transporti a l'univers del perfum genuí.

Raigs amb encís,
hores per ser feliç
i entendre que el món
és un joc anomenat laberint.
Amb camins sense fi,
d'altres que et tornen al lloc de sortir,
alguns que s'acaben al pou de negror.
I un, només un camí,
que et transporta, com avui,
al cel lluent d'una màgica nit
sense núvols, ni boires, ni malsons ni botxins.

Màgica nit.

L'amic invisible

Tinc un amic invisible
bo, generós i vital.
Disfressat de fantasma
em farà aviat un regal.


Sap de la meva curiositat,
sap que el sospito ben genial,
sap que m'agrada la sorpresa,
sap que rebré amb alegria el regal.


Serà un i-pot amb els més fins auriculars?
Serà un xalet envoltat de bosc pirinenc o jardí tropical?
Serà un iot per solcar els llacs, mars i oceans?
Serà un passatge per viatjar a Mart?


Sap l'amic invisible
sap que rebré amb alegria el regal.

Estrelles XII

Estrelles XI

Amb les tisores i els dits

S'acosta el Nadal,

la festa gran de l'any.




Ve el bosc a dins les cases

-avets, pinyes, molsa i vesc-,

les nits es pinten de colors,

treuen llums i leeds als carrers...




I la gent diu "Bones festes"

i escriu "Bon Nadal"

i "us desitjo un feliç nou any"

als e-mails, targes i postals.

Pengem als vidres flocs de neu,

estels a les parets,

il·lusió a la carta als Reis

i moltes ganes de buscar al cel

un cometa màgic que ens guii

cap a llegendàries escenes,

i a històries inversemblants

de pobles solidaris

i llurs habitants angelicals...



Passem del somni al desig,

com quan convertim la cartolina

en avet acolorit

amb les tisores i els dits.

Estrelles arreu

Estrelles arreu,

compactes, lleugeres,

gegants, elegants,

diminutes, prudents, brillants,

superbes, sublims,

de plàstic, metall,

paper, or blanc,

de ferro, de plata o diamants.

Al colze, a la panxa i al braç,

als llibres, als sostres i al llaç,

al nanomón molecular,

a les més petites escales,

al tornavís i als cops al cap,

als reflexes del mar,

a les esglesies i catedrals,

a les llambordes i tapaderes de clavegueres,

als còmics, a les etiquetes i als cartells.


A la sopa, a les flors,


a les plantes i a les llavors.


Als dibuixos animats


i als parats. Als pentinats.


Als avets i garlandes,


a les llums de Nadal.


Als marges i als camps,


als boscos, al gel i a la sal.

A tots els indrets.

A tots els indrets

de la terra i el cel,

g

de la terra i el cel...

*

**

***

Estrelles X

Estrelles IX

Estrelles VIII

Estrelles VII

Estrelles VI

Estrelles V

Estrelles IV

Estrelles III

Estrelles II

Estrelles I

Mes de dues llunes

Mes de dues llunes,

mes de cau d'estels.

Desembre amb nits d'espurnes

i lluna plena per cap d'any.
p

Campanades i raïm

emparats per un satèl·lit

encandilat i embaladit

pels meus somnis,

pels teus somnis,

pels seus somnis,

pels nostres somnis,

pels vostres somnis

per tots els somnis de la nit.

És Nadal

Hi ha un avet
allà a la plaça.
Té un estel
caigut del cel,
i una gran corona blanca.


És Nadal a la ciutat,
és Nadal a mar i al camp,
és Nadal al cor i a casa.
És Nadal, i a mi m'encanta!

Aquest solstici de desembre

Planeta de llum diürna,

planeta d'estels nocturns,

planeta que gira i gira

i ens duu a l'any quatre estacions.

Inaugurarà l'hivern

aquest solstici de desembre,

que arronsa les hores del dia

i allargassa el temps de nit

per equilibrar-ls'hi la durada.

I així, amb el sol ben allunyat,

el fred adherit a les taulades

i les gebrades vinculades a l'albada

k

sonarà parsimoniós el goig de Nadal.

k

Sense filtre ni sedàs,

h

agafat a la teranyina de la vida,

o

esculpint somriures a les cares,

t

pintant elegància als àpats,

f

desitjant felicitats a cada pas...

t

A cada pas.

Colors de Nadal

Foto: "Colors", aquarel·la de M. Martinez Rodrigo


Rosat de l'albada

verd de l'avet,

groc de la flama,

blau canviant del cel.

Colors de Nadal,

llaços i garlandes,

i els sons de cada mot,

regals per oïdes i mirades

al ball d'aquest món.

I entrarà desembre

Apaivaga el vespre l'últim raig


i es fon entre la bruma fosca,


se l'empassa l'oblid


que arxiva el temps


als àmbits dels buits.





El dia s'acaba,


inaugura la nit


amb hores d'estels


la remor dels somnis,


i la diminuta mort trivial


del mes de novembre.




I entrarà desembre,


farcit de llum i fires d'intempèrie,


de nits immenses,


d'albades amb gebre.

g

I entrarà desembre.

k

Arribarà el Nadal

Plugim, boires o nevades,

fred, sol d'hivern o gelades.

Faci el temps que faci,

arribarà el Nadal puntual

amb moltes hores de lluminària

anclades a la llarga nit estelada.

Respirarem l'esperit de festa,

ensumarem l'olor del foc,

les bombolles de les copes

i el desig de pau al món.

Traduït a l'aranès

per l'Elisa Salomon

Arribarà eth Nadau

Rosina, broma o nhèuades,

heired, solei d'iuèrn o gelades.

Hèsque eth temps que hèsque,

arribarà puntuau eth Nadau

damb fòrça ores de lumancorades

ena longa net estelada.

Respiraram er esperit de hèsta,

flairaram era aulor deth huec,

es bambolhes des copese

eth desir de patz en món.

M'agradaria parlar

Poema "M'agradaria parlar",

traduït a l'aranès per l'Elisa Salomon.

M'agradaria parlar

de lums e istòries doces de Nadau,

de bromes de plom e acer,

damb mots clars entre era broma.

M'agradaria volar luenh

entà contemplar eth nòste Planèta,

e condar-vos que en toti es pòbles

jòguen es mainatges e mainades enes patis des escòles,

qu'es aigües des arrius son límpies

e que s'an destèrrat era hame, es orrors e es guèrres.

M'agradaria qu'es mies paraules

non siguessen bric ficcion,

ne mentida n'invencion.

M'agradaria.

Nits

Ens estira les nits la tardor

fins fer-les amples, solemnes,

i omplir-les d'hores vitals.


Són nits de cel fosc i estels,

de mirades fugisseres al cel,

de fred que ens gela a poc a poc l'alè.

De moments d'abrupta melangia,

d'esperar la lluminària nadalenca als carrers.


Són nits llargues del final de tardor

que ens volen tancar a casa

i embolcallar-nos amb un cert caliu d'enyor.


Són parèntesi nocturns

dels dies de remolins,

dels dies de fulles mortes,

del feixuc anar i venir,

dels cels d'aquell blau trist,

de les jornades ja breus...


Ens estira les nits la tardor.

Arriba el temps

Arriba el temps d'estels i nevades,

de nits amb llums artificials,

de soroll, enrenou, i remor de nadales.

l

De dies curts,

de nits molt llargues,

de mots de pau

entre veus i pauses.

m

Temps de Nadal,

avets i garlandes,

temps de Nadal,

fred, i luxe al àpats.

m

***

Fum, guspira

Fum, guspira
i cendra blanca.
La llenya ja s'acaba.

Es fon la pira
i la nit avança.
Lluny, l'alba s'atansa.

m

El dia serà curt,

la nit molt llarga.

I la vida passa.

h

Cada Nadal ens signa un any;

d'immediat, comença l'altre.

k

M'agradaria parlar

M'agradaria parlar

de llums i d'històries dolces de Nadal,

de núvols de plom i acer,

amb mots clars entre les boires.


M'agradaria volar lluny

per contemplar el nostre Planeta,

i explicar-vos que a tots els pobles

juguen els nens i les nenes als patis de les escoles,

que les aigües arreu són netes

i que s'han desterrat la fam, els horrors i les guerres.


M'agradaria que les meves paraules

no fossin ficció, ni mentida ni invenció.

M'agradaria.

Nadal nevat

Trena de llum i plata
i una lluna daurada.
Els núvols fan garlanda.
I a la Terra, cau l'aigua.

És ja tou el fang
i s'inicia la nevada,
que demà serà un Nadal
de jornada emblanquinada.

Per encendre la llar de foc
i mirar per la finestra
tot veient la neu cobrint el bosc
i més lluny, brillant sota el sol, una glacera.

Un avet molt decorat

Sobre una base consistent

poderosa, forta i equilibrada

una estructura piramidal en alçada

vertical, flexible, bella i estilitzada.

Garbuix de formes, llums i coloraines

traspuant Nadal a cada zona estrellada...

***

Ses Majestats

Foto: "Los Reyes Magos", aquarel·la de M.Martinez Rodrigo

Anaven ses majestats,
anaven rere una estrella
que cada nit lluïa estela.

*
**
***

Estels

Tenim un món farcit d'estels.
Al terra, al cel,
a les mirades

i al seu reflex.

Al fons del mar,
al plat de sopa,
a les branques dels avets,
als dies i a les nits,

a les dues i a les tres,

al terra i al cel, els estels.

Solca el Nadal

Aroma d'hivern,
de foc i llenya,
de brou calent
de pi, espelma,
de temps inmens.

Solca el Nadal
pel cel i a casa,
navega entre el fred,
el brogit i la calma.

I sobrevola
fires i pobles,
escampa estels
i brises i ones i vents
quan arriba desembre,
cada any, com sempre.

Hi ha Nadals

Hi ha estels arreu,
hi ha llunes als vidres,
cels als hàlits
i llums als pous de glaç.

Hi ha ulls que veuen
càntirs plens de buits
hi ha mirades noves
que inventen mots,
hi ha mans que mouen
fils amb rasclets al cor,
hi ha gotes d'aigua
que fan brillar tresors.

Hi ha Nadals
de núvols clars,
hi ha Nadals
de dies daurats,
hi ha Nadals
de pomes dolces,
hi ha Nadals
de cims gelats.

Esperem que els nostres
s'omplin de pau i serenor
olor d'incens entre guspires,
i neu de suau remor.

Amb ene de Nadal

Amb ene de Nadal,

amb vermell pujat,

amb l'alegria de les festes,

la ponsètia tropical.

Llaçada

i paper brillant,

il·lusió a la mirada.

Quin regal!

Temps dels estels

És el futur que s'apropa,
és el passat de gener
és el temps dels estels
és el temps de fred i de cel.

De llum a les cases,
de fum al carrer,
de foc i de llenya,
de fira i caganer.

De boles i plata,
de neu i cançons,
de farcir el pollastre
de pensar en la carta
i de rebre l'any que ve.


És el futur que s'apropa,
és el passat de gener
és el temps dels estels
és el temps de fred i de cel.

Decoració de Nadal

Matí de llum de seda

Matí de llum de seda,

sol tímid de gener,

raig a raig, sorpresa,

han passat els Reis!

Obro els ulls i la finestra,

els objectes de la carta

s'han fet realitat,

veig paquets amb llaços,

veig papers variats,

c

veig un munt de coses,

h

ai!... no dono a l'abast.

*

**

***

La carta

Un petit elefant d'ivori,

dos braçalets d'or blanc

tres copes de cristall,

quatre anells amb diamants,

cinc caixetes de vidre

i sis safirs africans.

Set batiks de seda,

vuit incunables medievals,

nou catifes afganes,

deu mobles senyorials.

Aquesta era la carta

que vaig escriure

als Reis Mags

quan creia que venien

de llocs orientals.

Ara sé que vénen

hh

del món ideal

u

de la il·lusió, d'un núvol de pas,

u

de la creença més ancestral

i

i els hi demano un cofre especial

j

per guardar-hi els somnis,

k

i esperar que un dia es facin realitat.

*

**

***

Se'ns omple el món de Nadal

Se'ns omple el món de Nadal
quan l'alè és fum a l'aire,
quan el fred és bressol natural
i les nits es mengen les tardes.

Se'ns omplen de llums els fanals
i els carrers de camins humans,
els cors de colors invisibles
i el calendari de dies especials.

Se'ns omplen els camps de glaç,
i el mar de llum emmirallada
quan la nit és seu d'estels
i s'estimben a l'oïda les nadales.

Se'ns omple el món de Nadal.

Un estel de llum

Un estel de llum al cel
inaugura les ventades,
que el Nadal ve amb el fred
i als carrers cauran nevades.

El crepuscle és canviant
i ens foragita les mirades
des d'un món de realitat
cap a les més etèries paraules.

I ens obre els ulls dels desigs
i ens regala mots de màgia,
resol grans dubtes existencials
i ens passeja pels núvols dels somnis.

Un estel de llum al cel
inaugura les ventades,
que el Nadal ve amb el fred
i als carrers cauran nevades.

Temps de Nadal

Temps de rifes i de fires,

de trucades i de cartes,

de postals i de nadales,

temps de trobades i regals.





D'avets, ponsèties i vesc,

de figuretes i caganers,

d'àngels, suro i molsa,

de fred i enrenou al carrer.





De botigues engalanades,

de llums, de boles acolorides i de leds,

de pensar en el raïm i escriure la carta als Reis,

de decorar la classe amb garlandes i estels.





De paneres i de turrons,

de llargues nits fosques i neu als turons.

De pau i abundor i reflexió.

I projectes per a l'any nou.





De recordar els que no hi són,

de resumir somnis i desigs,

d'estrenar guants i mitjons,

temps de festes, de vacances i de vols...

És la veu

T'acarona les orelles,
et bressola els pensaments
-com als ulls, la llum del fanalet-.

És la veu que, calmada,
diu sencer
el poema que has aprés.

El poema dels estels,
el poema de l'hivern,
el poema que parla, vers a vers,
del Nadal i l'univers.

El que parla com parla el piano,
el que parla com parla el violí.

Com si fos un concert,
com si fos la música del cel.

T'acarona les orelles,
et bressola els pensaments.

Et regalaria una panera

Et regalaria una panera
amb quatre barres de turró,
un pernil de porc ibèric,
un pot d'olives arbequines
i mig kilo de salmó.

Tres ampolles de vi negre
i una de vi blanc,
una capsa de galetes
i una altra plena de bombons.

Dues llaunes de caviar
del mar Caspi o per allà,
un formatge Stilton ben curat
i un sortit de foie envasat.

Un paquet de cafè aràbiga
i uns tes de Sikkim o de Ceylan,
aigua fresca de glacera
mel de tarongina i sucre glaç.

Vainilla, safrà, pebre i canyella,
les bones espècies per cuinar.

Et regalaria una panera
amb una gran cinta vermella,
quatre branquetes d'avet,
i al damunt, una estrella.

Nadal de fotos i postal

Cortina de plata,
la pluja a la tarda,
i de nit la nevada
pintarà de blanc l'albada.

L'albada d'un Nadal
de fotos i postal,
per quedar-te a casa
i fer figuretes de fang,
enganxar estels de plata
al vidres amb núvols blancs,
obrir un llibre, buscar un tresor,
quedar's-hi a viure
o cantar nadales i dir poemes
amb la veu que et surt del cor.

Poema-avet

*
Avets

i reflexes,

llums hivernals,

nits d'estels brillants

i albades de neu blanca i plata

per rebre un temps de Nadal ple de pau,

NIAT ALS CELS DE LA CALMA.


*****************************************

La lluna de Nadal

La lluna de Nadal
serà la llum,
serà el fanal.

I sortirem a mirar el cel
quan la nit s'ompli d'estels.

Ja arriben, ja arriben

Ja arriba el rei Melcior,
ja arriba, ja arriba,
ja arriba el rei Melcior
en camell de lluna i or.


Ja arriba el rei Gaspar,
ja arriba, ja arriba,
ja arriba el rei Gaspar
en camell d'or blanc.


Ja arriba en Baltasar,
ja arriba, ja arriba,
ja arriba en Baltasar
en carrossa de diamants.

Cantarella per la nit de Reis

Tres corones,
tres corones
tres corones
i un cel blau.

Tres corones,
tres corones,
tres corones
la nit cau.

Tres corones,
tres corones,
tres corones
nit de pau.

La de plata
per ma mare.
La daurada
pel meu pare,
i jo em quedo
la corona gran
de lluna blanca.


Tres corones,
tres corones,
tres corones
quina màgia oriental!

Preparar el Nadal com cal

Moltes hores al carrer
del vent i el fred i ses bufades;
al tinter, frases per fer
i la prompta lluminària als passeigs.



Cal gastar tinta i paper
per explicar un món d'hivern
que ens arrauleix a casa
i ens tanca entre la catifa i el sofà
per preparar el Nadal com cal.


Escriurem postals als avis
i christmes als amics,
pintarem a un cel blau un munt d'estels
per vestir de nit oriental el pessebre.


Retallarem espelmes amb flames,
instal·larem l'avet al passadís
amb boles de plata i llaçades,
i assajarem, ben sopats, velles nadales...

El primer estel

El primer estel
d'una nit d'hivern
que arrossega la memòria
cap a un lluit moment.


Recordem caliu de cuina,
la sopa bullint al foc,
el carbó que esdevé rogenc
i el fum que el vent estimba.


Recordem postals de neu,
imatges en blanc i negre
que ens pintaven de colors
les sobtades hores grises .


Recordem sons i corredisses,
passadissos amb fantasmes,
ratlles de llum sota les portes
i el brogit de patges,
camells i cohort reial
a un món meitat veritat,
meitat somni, meitat fantasia.
Era un món de realitat i mitja!



La suor sota els llençols,
l'ai al cor, i aquella convicció
signada per les proves
que al matí següent prenien cos.


Sorpreses i joguines,
un estoig ple de colors,
la calor ficada al cos,
i al carrer,
el fred més aspre,
el fred més cruel,
el fred més fred d'un dur hivern
que estrenava cada nit amb un estel.

(Aquest poema és per nens i nenes grans, molt grans)

Felicitació de Nadal

Bon Nadal!

Avets i reflexes
amb llums hivernals,
nits d'estrelles brillants
i albades de plata
per rebre un Nadal
ple de pau,
niat als cels de la calma.

Que n'és de bonic el Nadal

Que n'és de bonic el Nadal
que il·lumina cada vesprada
sota un cel blau transparent
la feina més atrafegada.


Que n'és de bonic el Nadal,
que ens col·loca sobre la taula
menges de gust especial
entre converses il·limitades.


Que n'és de bonic el Nadal
que ens regala un temps de plata
farcit de contes aventurers
per jugar a ser sirenes o vells pirates.


Que n'és de bonic el Nadal
que l'hivern ens engalana
amb vacances i dies somiats
per ensumar aromes d'avets i nevades.

A fer ploure caramels

Enrenou d'antic mercat,
de bestiar movent-se a plaça,
remor de forasters i vianants
que no volen perdre passada.

I apareix de cop la cavalcada,
camells i patges i Reis
i carrosses engalanades
en fastuosa passejada.

Han vingut des de l'Orient
orientats per un estel
a deixar-nos les joguines
i fer ploure caramels.

Ens enganxarem a terra
a cada passa amb la il·lusió
feta llum dins la foscor.

I a mitja nit, al llit,
somiarem amb les dunes del desert
i els tresors dels Mags d'Orient.

El poema més trist

Flor de Nadal a l'entrada,

pomet de vesc al portal,

llaçada amb avet a la sala,

i a la taula, aroma d'àpat especial.

-Entreu-hi, entreu-hi!

No us quedéssiu pas fora,

que si us enganxés la nevada

tindríeu el Nadal més blanc-.

Hi entren ja els convidats,

vénen contents i elegants

mentre al carrer queden éssers

sense casa, ni sala, ni àpat, ni res;

són els fills de la gana,

són els néts de la fam.

Els ha atacat l'infortuni,

els ha triat la buidor;

són aquells que han perdut la mirada

abans de veure cara a cara la sort.

Flor de Nadal a l'entrada,



pomet de vesc al portal,



llaçada amb avet a la sala,



i a la taula, aroma d'àpat especial.

És nit de Nadal

Batec del cel al vespre,

aquell color que no té nom

que sols és transparència

i va del blau lluent fins al més fosc.


La remor d'una nadala,

una postal, l'avet guarnit,

l'estel que de sobte apareix

i la dolçor d'aquesta nit.


És nit de Nadal,

és nit festiva,

és nit de fred al portal,

és nit de caliu a la llar.

La nit d'estels

S'ha vestit la nit d'estels
i la llum blanca de la lluna
atorga dolça màgia al cel.

Una guspira, un anhel,
una sobtada espurna
han pintat a l'hora nocturna
les cinc lletres del Nadal
a la foscor del firmament.

Ha quedat el cartell blanc,
neu i gel del cru hivern,
fins que la llum del dia
esvaeix sota el sol l'escriptura.

Llum del pessebre

Verd humit,
llum del pessebre,
remor de pastors
aroma de llenya i foc.

Estels del capvespre
cap a la foscor,
camells, patges i Reis
que venen del Orient.

Peixos al llac,
aigua al riu,
cataractes de plata,
gallines, porcs i vaques.

I un angel que canta
penjat del portal.
La família a la cova,
el nen sant de Nadal.

Munyanyes de suro
cel de lluna
i estels de paper,
escenari serè,
figures aturades
de desembre a gener.
Figures,
i també el caganer.


Verd humit,
llum del pessebre,
remor de pastors
aroma de llenya i foc.

Bon Nadal

Si jo pogués escriure al cel,
ho faria amb mots d'escuma,
entre batecs de llum de lluna
i un silenci vell d'estels.

*

Escriuria un vers cantat,

escriuria un poema

per desitjar un bon Nadal

a tots els pobles de la Terra.

*

I pintaria un calendari

de reals tractats de pau

amb consells d'algun savi

accessibles sempre a diari.

*

Si jo pogués escriure al cel...

***

Nit especial

S'ha vestit el cel de festa,
tul fi blau marí de seda
amb reguitzell de diamants
que brillen a la nit extrema.

S'ha vestit el cel de festa,
tul blau marí de seda
amb un penjoll de llum brillant
que té per nom la lluna plena.

S'ha vestit el cel de festa
tul fi blau marí de seda
doncs és avui nit especial
és nit de fred serè i molta alegria,
és nit de caliu en bona companyia,
és la nit solemne de Nadal.

Vell Nadal

Dies curts
de sol cansat
que ens regales,
vell Nadal,
embolcallant
en llums de plata,
núvols blancs
i silencis blaus
serenament emmirallats
en trenta paraules.


Amb ressò de pau
i desig d'albades.

***

El ritme de les festes

Aniversari col·lectiu,

seu de vells records,

data clau al calendari,

dia que destaca al nostre hivern

i ens mesura el pas del temps.

Any rere any ens avisa

que som vius,

que tenim vida,

que podem sentir la remor

que el Nadal ens musica.

Marca el ritme de les festes,

encapçala alegries dins del fred

i ens recorda de cop i volta

que hi ha gent que no té res.

Ni motius per celebrar

cap dia especial,

ni torrons de mel a taula,

ni llar, ni estovalles ben planxades,

ni aixopluc, ni adreça a un carrer,

ni companyia per fer un brindis

amb un got de plàstic o paper.

***

Llum de lluna

Llum de lluna,

nit d'hivern.

Mapa d'estels,

camins al cel.

Silenci, fred,

Nadal d'espurna.

És aquell moment

Gèlid és l'ambient,
i el matí blanc de porcellana
mentre s'enfarina la muntanya.

Encendrem la llar de foc
i el fum s'enlairarà a la tarda,
quan el caliu ens ompli la casa
i el cel rogenc domini la vesprada.

És aquell moment
en que el paisatge sembla un quadre,
i inaugura la nit de Nadal enguany
les festes més entranyables.

I ja de nit, després,
veurem la lluna,
i cada estel serà al cel
un bocí d'espurna.

Llums de Nadal

Llums de Nadal
amb regust de salabror,
les bombetes que hi al port.


Llums de Nadal
amb regust de ventades,
les bombetes de les terrasses.


Llums de Nadal
amb regust de dolçor,
les bombetes dels nostres cors.




***

Esclaten guspires

Esclaten guspires
i salten com llamps,
hi ha vida al voltant de la llar;
llenya seca, el fum i les pinyes
fan del foc un bon lloc
per dipositar el nostre esguard.

Arriba l'hivern
vestit de Nadal,
amb festa a l'ambient,
i un fred al carrer
que ens empeny a somiar
amb vesprades de contes i fades
que al camp podem fàcilment trobar:


Esclaten guspires
i salten com llamps,
hi ha vida al voltant de la llar;
llenya seca, el fum i les pinyes
fan del foc un bon lloc
per dipositar el nostre esguard.

Les seves joguines

Cau de pau,

fred d'hivern,

i al profund cel blau

el primer estel.


Se'n va el sol,

s'acaba el dia

i un nen somia

amb el Rei Melcior.


Amb trens i vies,

amb vaixells vikings,

amb titelles, llibres,

i pilotes de handbol.



L'endemà el nen matina

i li salta el cor

en veure a la cuina

les seves joguines

entre el raigs del sol.

Les festes d'hivern

Ens xuclen les festes d'hivern
a un món de vidre i màgia
amb velles partitures entre miralls,
i el trencadís d'una memòria sàvia.


Ens xuclen a altres temps,
a temps de pollastre farcit
i enrenou de sobretaula,
als passadissos estrets
d'una infància de teranyina
sublim i ben bastida
per les cantonades de la vida.




***

Festes d'hivern

Quan les festes d’hivern

entrin de sobte una matinada

a la vida de la gent

pel portal de l’època estimada.



Quan llisqui suau el temps

per les incipients nevades,

o pels dies alegres dels regals,

amb remors de nadales i grans llaçades.


Quan les escoles romanguin tancades,

la quitxalla cridi pels celoberts,

els llibres siguin éssers inerts

i el gener una promesa pels pares.



Quan la boscúria sigui imatge de postal,

els records antics brollin triats,

els torrons siguin imprescindibles

i els avets desarrelats i mig calbs.



Quan tothom desitgi pau

i segueixin caient bombes

als territoris més allunyats

sobre una població indignada.



Quan els coloms blancs

necessitin branques d’olivera

i siguin símbols d'utopies

o somnis perfilats per les ONG's.



Quan enguany les festes d'hivern

arribin amb demandes de moderació

i lluminària menys brillant,

sortirem a carrer i direm: - Déu n'hi do!



Quan arribin les festes d'hivern,

tindrem el gust del fred a la pell,

el caliu del viure bé

i un sospir de suport pels pobres pobres.





***

Nadal a muntanya

Cel seré de matinada,

l'ultim estel s'acomiada

i al paisatge hi ha la calma.

Els avets, a muntanya,

retenen neu a cada branca,

són cristalls de la gelada.

I tots els blancs

reben el sol

amb una abraçada,

s'esdevenen tots els tons

d'una tènue gamma.

Color de l'or,

dels rosats en escala,

cremes agossarats

i blaus d'aigua clara.

Paleta i pinzellada

per penjar al record

un quadre d'aiguada

o una aquarel·la de la nevada.

Paisatge d'un Nadal

blanc a muntanya.

***

Pau a la Terra

La nit escampa estels
i la lluna apareix,
per veure des del cel
l'alegria d'un Nadal
a una nau que orbita en pau.


És la nau nostre Planeta
i tots llurs habitants
són els éssers humans
que llisquem amb la Terra.



***

Pau serena

Cada dia, un minut de màgia,
a cada mot un traç d'harmonia
a cada raig, un matís daurat.

I, enguany, un Nadal
de pau serena
i saviesa amb dignitat
que a cada racó de la Terra
foragitin pors i misèries
de cada poble i totes les llars.

***

Nadal s'atansa

Mil estels,
la lluna blanca.
Foscor al cel,
caliu a casa.


Llums a l'avet,
Nadal s'atansa.
Fora fa fred,
la llar m'escalfa.


Sortirem a contemplar la nit
ataviats amb bufanda i mantes,
que volem fruir
de la foscor i ses espectacles.



****

Arbres de Nadal

venecians

de Murano

***

Grèvol

Vermell i verd,
grèvol d'hivern.

Decorem

Decorem amb llaços les portes,
l'avet amb boles brillants,
la cuina amb aromes noves
i la taula amb àpats especials.

Decorem la nit amb encanteris,
el cor amb llums ancestrals,
els records amb vells misteris
i amb mots de màgia el Nadal.

Pau i sol i estels,
poesies a prop del cel,
silencis plaents,
gel, neu,
blancs flocs
i flors a cada lloc.



***

Felicitació de Nadal

Muntatge fotogràfic realitzat per alumnes sords de 2n d'ESO de......................................... (algú m'ho pot dir?) a partir del poema "El futur", d'Isabel Barriel.

Realitzat per Núria Sadurní.

El futur


Quan tanquem el capítol castanyada
i el novembre ens rep amb els primers freds,
quan l'estiu és un arxiu llunyà i espés
i el futur un pom de dies tots iguals,
quan s'alternen pluja i vent
i les fulles seques són protagonistes dels paisatges,
quan s'acaben a les escoles els murals de la tardor,
es fa ja imprescindible pensar en un temps d'antiga tradició.

En un temps de nits llargues i estels,
en un temps de cru hivern,
en un temps de contes amb dies de neu
i tradicions ancestrals d'arreu,
en un temps de màgia, nadales i trineus.

I comencem a preparar garlandes
a somiar en la carta dels regals,
a cercar pinyes, molsa, suro i capses tancades
i a disenyar aquells menús tan especials.

Hi ha qui renta les cortines,
hi ha qui estrena copes i plats,
hi ha qui assaja velles nadales,
hi ha qui amaga sota l'ala el cap,
hi ha qui escriu mails i postals,
hi ha qui fuig a indrets llunyans,
hi ha qui espera amb moltes ganes
que arribi aviat de nou el Nadal...

Lluna blanca

Lluna blanca,
mar de plata,
llum de mirall
nit de Nadal.

Remor d'onada,
so de nadala,
un estel a dalt,
regust salat.

Sabor d'una nit
amb olor d'estampa,
de gravat fora el temps,
imatge de màgia.


Ventada blava,
fred intens.
La lluna marxa,
la nit creix.

Fum al cel,
foc a casa.
Neva a la platja,
Nadal és blanc
i el mar, de plata.



***

Floriran les ponsèties

Floriran als hivernacles les ponsèties,
creixeran els avets per morir captius a les llars,
seran minsos els dies
i el temps fosc esdevindrà massa llarg.

Retornarà a la vida amb el hivern el Nadal,
les postals a les bústies i als magatzems els papers de regal.
Retornaran les cançons de pessebre i bressol
i la festa més trista pels que guarden penes al cor.

Amb llum blava

És hivern,
rebufa el mar
per emmarcar
amb llum blava
el teu Nadal.

Esquitxen gotes
d'escuma blanca
quan el sol declina
i escurça la tarda.

I el teu vaixell
navega inquiet
saltant onades
sota els estels.

Avança a fosques
cap al desert,
per cercar la caravana
dels Reis d'Orient.

Torna sobre la seva estela
el teu vaixell,
que has de reprendre la vida
a terra ferma, fins el proper hivern.

Paraules de llum

Deixa que entri el raig de migdia,
deixa que la llum escasa de l'hivern
il·lumini l'estrella que hi ha damunt de l'avet,
deixa que ens embolcalli sempre el seu reflex.

I de nit, amb el fred
i el cel inundat pels estels
buscarem cometes,
planetes i meteorits
que escriguin en clau
paraules de llum,
missatges de pau
i mapes de mons encantats.

Buscant la caravana

Esborrats pel vent els camins,
desaparegudes les cruïlles,
van patge i camell pel desert
buscant la caravana entre dunes.


I el sol brillant al cel,
i de nit, la lluna i mil estels
fan que siguin inútils el mapes
i els conduieixen a bon port.


Quan troben camell i patge la cohort,
summen ses passes a la magna cavalgada
per regalar il·lusions pel món
i portar joguines a la teva balconada.


És la delegació a tu destinada,
que ha aconseguit reconduir el camí
per poder complir els teus desigs
i fer-te arribar aquests capricis.


****

Història o llegenda?

Li va explicar un coetani a en Marco Polo,
mercader famós viatger venecià,
aquest increïble i fabulós relat:

Tres savis senyors orientals,
Melcior, Gaspar i Baltasar,
anaren seguint un estel molt brillant
cap a la cova on un profeta era infantat.
Li oferiren, en arribar, or, encens i mirra,
regals críptics i reials amb una simbologia:
l'or per reconèixer que era criatura terrenal,
l'encens per indicar del nen la divinitat,
i mirra per saber que era etern, il·limitat.
La mare de l'infant, tot agraïnt els regals,
els oferí una pedra dins d'una capseta de fusta.

Els savis emprengueren el camí de retorn
tot ignorant el valor d'aquell petit cofre,
fins al punt que, posteriorment,
al paratge on molts segles després
algú relataria aquest serial ple d'història,
el van obrir, i en trobar el que per a ells era una vulgar pedra,
la llençaren dins d'un pou, des d'on va sortir un oli dens i negre
cap al cel, des d'on va caure un llamp que l'incendià d'immediat.

Després d'haver dubtat de la divinitat del profeta-nen,
els savis, testimonis del prodigi, instauraren allà mateix
l'adoració per sempre d'aquell foc sagrat
al lloc on s'explicava aquest relat.

Moriren aviat els tres i van ser enterrats allà,
a un tomba compendi de bellesa i art,
i es diu que hi romanen els seus cossos,
per sempre, plàcidament adormits.

I en Marco Polo li ho explicà
fil per randa al seu biògraf,
tot recordant aquella nit de música i històries
passada vora el foc, al ras,
contemplant les muralles de Saven.



Trasnscripció lliure d'un fragment del llibre"Marco Polo", de Guido Fuga e Lele Nianello. Supernova Edizioni. Venezia.
La il·lustració és del mateix llibre.

Què us han deixat els Reis?

Una bufanda italiana de llana,
una capsa farcida de temps,
un any nou al calendari,
una entrada pel concert de'n George Moustaki
i llaçades de colors a l'aire
amb nussos misteriosos per obrir.


Això és el que m'han deixat a mi.

Deixaré les sabates al balcó

Deixaré les sabates al balcó,
a la cuina, galetes amb xocolata,
un cubell d'aigua i palla al rebedor
i al menjador, tres copetes de vi bo.

I al matí, entre el carbó,
veuré llums d'or i plata,
pancartes totes d'art,
flors de tots colors,
aromes d'alegria,
diaris amb música de fons
i claus per obrir els millors tresors...

Ja arriben

Ja arriben els Reis,

els duu una llum

de raigs màgics i vells

que eclipsen els camells

i els patges generosos.

Ja arriben els Reis,

els duu una llum

de desitgs poderosos.

Esclat d'un gener principiant,

esclat d'un any nou entrant,

esclat silenciós d'un temps ple de temps,

de dies, de nits, d'un pervindre extens...

Ja arriben els Reis.

Canalons

Faisans, pulardes,
capons i pollastres,
si sou aus vives encara
celebreu tan bona sort!

Balleu la dansa del dia
balleu amb el paó i la gallina,
balleu aus cada matina
quan canta el gall i afina.

Teniu parents fets canalons,
aixafats, trufats, esmicolats
i emmorosits per la mantega,
la nou moscada, el pebre i la farina.

Vosaltres, faisans, pulardes,
capons i pollastres,
ja caureu.
Mentrestant, canteu, balleu i jugueu...

Mil llums

Mil llums d'un Nadal al vespre,
s'empastifa el cel amb núvols
rosats, blancs i grisos
sobre un blau de pessebre.

Surt el primer estel
anunciant els racons més foscos,
dirigint el camí dels Reis
que venen travessant deserts i boscos.

Mil llums d'un Nadal al vespre.
El dia ja creix, un any que s'acaba,
i d'immediat, una nit d'hivern
amb fred sec sense vent.