És tardor encara;
miro per la barana
del temps,
i veig com el Nadal ve de cara.
Il•luminant carrers i places,
plantant avets a l’asfalt,
bufant vents de novetats,
bagatel•les i andròmines per regalar.
Amb aires solidaris,
amb fred a les mans,
amb l’esperit adient per somiar
que el nostre amic invisible
es mostrarà avinent i inspirat,
amb ganes d’àpats sublims
i sobretaules sense sofà,
bastim al cap ja el futur immediat…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada