A la foscor

Ens endinsem a la foscor

quan l'hivern s'instaura al món

i és fred enganxat a una esperança

i és gel blanc opac adherit a un camí

i és temps paral·lel competint amb l'infinit.

u

Caiem pels tobogans del laisser fer,

patinem vessant avall fins arribar al barranc;

ens cega aquella blancor que rebota a l'esguard

i el silenci més profund ens fa naúfrags a mar.

j

Sobreestimem la facilitat de les respostes

i la potència per saltar airosos cap el futur

quan ens atrapa la desidia i ens aixafa un floc de neu

contra els esbarzers que conserven, com sempre, les punxes

immòbils malgrat les ventades més dogmàtiques.

g

Hivernarà l'ànima, hivernarà l'esperit.

I les paraules més solemnes bastiran amagatalls

que esdevindran estratègies

fins que esclatin un dia les primaveres.

***