dimarts, de desembre 22, 2009

A la foscor

Ens endinsem a la foscor
quan l'hivern s'instaura al món
i és fred enganxat a una esperança
i és gel blanc opac adherit a un camí
i és temps paral·lel competint amb l'infinit.
u
Caiem pels tobogans del laisser fer,
patinem vessant avall fins arribar al barranc;
ens cega aquella blancor que rebota a l'esguard
i el silenci més profund ens fa naúfrags a mar.
j
Sobreestimem la facilitat de les respostes
i la potència per saltar airosos cap el futur
quan ens atrapa la desidia i ens aixafa un floc de neu
contra els esbarzers que conserven, com sempre, les punxes
immòbils malgrat les ventades més dogmàtiques.
g
Hivernarà l'ànima, hivernarà l'esperit.
I les paraules més solemnes bastiran amagatalls
que esdevindran estratègies
fins que esclatin un dia les primaveres.
***

2 comentaris:

Cristina ha dit...

gràcies per les teves paraules!!!

poesiaula ha dit...

gràcies a tu, Cristina, per llegirles...