ha entrat ben emparat
per la seva temperatura
ensenyoradament idiosincràtica
i freda, la que determina les gelades,
i aquell paisatge blanc a les muntanyes,
la que determina assoleiades breus
i geleres compactades sota nits d'escarafalls.
S'ha esmicolat cansada la tardor
en mil tènues capes daurades un capvespre
després de despullar de pàmpols les vinyes
i de fulles ocres mig mortes salzes i aurons.
Hivernen moltes criatures,
cristalitzen sobre les molses fractals de gel
i sobreviuen, mig enterrades, les plantes al bosc,
les vides més anodines sobre el Planeta
i la música erràtica d'aquests mots.
Ens ha envaït ja l'hivern.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada