Una tassa de xocolata,un plat de galetes amb nata,
i rondant, voltant la casa,
una capa emblanquinada.
Pots pintar aquesta escena,
pot ser un decorat de teatre o cinema,
pot ser el somni d'un sense-sostre,
pot ser un antull fet de lletra.
Pot ser el matí d'un Nadal al teu poble.
Pot ser.
Se’ns escapa un any
envellint en nits de gebre
fruint d’albes contades.
Se’ns escapa un any
que la historia ja ha guardat
als arxius de la memòria.
Se’ns escapa un any,
flueix fluid i s’esmicola
entre dotze gotims de raïm
embolicats en bosses de cel·lofana
i el càlid comiat de les campanes,
o entre un plat de llenties italianes
i l’esclat de la música i els balls.
Deixem-lo anar!,
que rodi la bola,
que ballin les bombolles del “spumanti” a Praga
que esclatin a Portugal els focs artificials,
estrenarem amb hores de diferència agendes i calendari
reviurem de nou fins que arribi el nostre aniversari
i ens sortirà la fava al tortell de reis
i el gener serà llarg i fred i fosc i espès
i obrirà pas a un febrer acostumat a l'hivern
i ens portarà l’eclíptica solar de la gelor una escapada
amb llums de primavera fins ben entrada la vesprada
i passarà març conduint el temps cap a l’abril
i arribarà un maig florit i clar
de climatologia una mica esbojarrada
per anar cap al juny de les revetlles
i una calor primerenca que ens durà en safata
el solstici de les jornades més llargues
i les nits més escurçades de l’hemisferi
i la calitja i la vida a l’aire lliure de juliol
i la suor de la festa major amb l’agost
i l'esperat peregrinatge per cultures i aeroports
i la tardor amb fruits secs i bolets
i la fresca ponderada del setembre i de l'octubre
i la castanyada amb ventada del novembre,
i de seguida el desembre
per poder fer el pessebre
i dir això ben alegre:
Se’ns escapa un any
envellint en nits de gebre
fruint d’albes contades.
Se’ns escapa un any
que la historia ja ha guardat
als arxius de la memòria.
Se’ns escapa un any,
flueix fluid i s’esmicola
entre dotze gotims de raïm
embolicats en bosses de cel·lofana
i el càlid comiat de les campanes,
o entre un plat de llenties italianes
i l’esclat de la música i els balls.
Deixem-lo anar!,
Les dunes fan carena
per protegir el campament
de les gèlides ventades
que amenacen els camells.
La nit furta serena
llum a l’últim raig de sol
mentre patges i servents
s’instal·len a l’arena.
No hi falten dàtils, te,
nous, farina i mel
per sopar al voltant de la foguera
i acabar amb una sobretaula
d’auques, contes i alguna faula.
I expliquen la llegenda
d’un estel brillant damunt la Terra
que abdueix a tres monarques
per carregar-los de joguines
destinades a omplir sabates
exposades a fosques al balcons.
Representen les escenes
carregant fastuositat
els senyors i la cohort
que formen la caravana
amb tota sa parafernàlia
fins que la nit gelada
els hi congela els sentits,
i els deixa l’alè ben exhaurit
sota les parpelles tancades.
Somien mentre dormen
que són personatges llegendaris,
viatgers intemporals i savis,
ancians reis màgics
que premien els infants
amb regals, joguines i cavalls.
Les dunes fan carena
per protegir el campament
de les gèlides ventades
que amenacen els camells.
L’albada els treu del llit
i aviat es mou la caravana
que avança pel desert
fins que l’aturi una altra nit...
Veurem com daura el cel un raig de lluna,
veurem com traspassa el finestral
perquè ens il·lumini aquest Nadal.
Esperarem que l’endemà sigui un dia clar,
i que el sol escalfi les hores.
Que ens entri a les cases per les portes
i dugui llum brillant a cada llar.
Y se olvidan, cuenta la leyenda, de los regalos |
Ha nevat a les muntanyes
i la nit amaga el sol
mentre els Reis fan campament
i remuguen els camells.
Esmorteït cada crit de l’acampada
pel cansament de tanta cavalcada,
el fred de les vesprades
i l’assolellada de cada jornada,
es fa el silenci fins que arriba l’albada.
Camells i Reis,
ases i patges
continuen el seu viatge
tot sabent que els guia aquell estel
que brilla de nit al cel.
Hi ha un cometa al cel
que guia als tres Reis,
posa llum a la foscor
i dóna feina als astrònoms.
Triomfa fulgurant al bell mig
del silenci immens d’aquella nit
i totes les constel·lacions
el contemplen encuriosides.
Hi ha un cometa al cel
que guia als tres Reis...
A cada racó, pau.
A cada contrada,
una via d’esperança.
I a tots els indrets,
un Nadal farcit d’estels.
Moltes hores de foscor,
una nit immensa i freda,
antesala d’una festa
que ens duu llum i escalfor.
Amb fum a la cuina,
l’avet al rebedor,
el pessebre a la sala
nadales a l’escala
i gent al menjador.
Dinem amb alegria,
mengem amb il·lusió,
que de dies de Nadal
només hi ha un a l'any!
