dimecres, d’octubre 17, 2007

Se’ns escapa un any

Se’ns escapa un any

envellint en nits de gebre

fruint d’albes contades.


Se’ns escapa un any

que la historia ja ha guardat

als arxius de la memòria.


Se’ns escapa un any,

flueix fluid i s’esmicola

entre dotze gotims de raïm

embolicats en bosses de cel·lofana

i el càlid comiat de les campanes,

o entre un plat de llenties italianes

i l’esclat de la música i els balls.



Deixem-lo anar!,

que rodi la bola,

que ballin les bombolles del “spumanti” a Praga

que esclatin a Portugal els focs artificials,

estrenarem amb hores de diferència agendes i calendari

reviurem de nou fins que arribi el nostre aniversari

i ens sortirà la fava al tortell de reis

i el gener serà llarg i fred i fosc i espès

i obrirà pas a un febrer acostumat a l'hivern

i ens portarà l’eclíptica solar de la gelor una escapada

amb llums de primavera fins ben entrada la vesprada

i passarà març conduint el temps cap a l’abril

i arribarà un maig florit i clar

de climatologia una mica esbojarrada

per anar cap al juny de les revetlles

i una calor primerenca que ens durà en safata

el solstici de les jornades més llargues

i les nits més escurçades de l’hemisferi

i la calitja i la vida a l’aire lliure de juliol

i la suor de la festa major amb l’agost

i l'esperat peregrinatge per cultures i aeroports

i la tardor amb fruits secs i bolets

i la fresca ponderada del setembre i de l'octubre

i la castanyada amb ventada del novembre,

i de seguida el desembre

per poder fer el pessebre

i dir això ben alegre:


Se’ns escapa un any

envellint en nits de gebre

fruint d’albes contades.


Se’ns escapa un any

que la historia ja ha guardat

als arxius de la memòria.


Se’ns escapa un any,

flueix fluid i s’esmicola

entre dotze gotims de raïm

embolicats en bosses de cel·lofana

i el càlid comiat de les campanes,

o entre un plat de llenties italianes

i l’esclat de la música i els balls.



Deixem-lo anar!,

que rodi la bola...

Cap comentari: