Se’ns escapa un any

Se’ns escapa un any

envellint en nits de gebre

fruint d’albes contades.

Se’ns escapa un any

que la historia ja ha guardat

als arxius de la memòria.

Se’ns escapa un any,

flueix fluid i s’esmicola

entre dotze gotims de raïm

embolicats en bosses de cel·lofana

i el càlid comiat de les campanes,

o entre un plat de llenties italianes

i l’esclat de la música i els balls.

Deixem-lo anar!,

que rodi la bola,

que ballin les bombolles del “spumanti” a Praga

que esclatin a Portugal els focs artificials,

estrenarem amb hores de diferència agendes i calendari

reviurem de nou fins que arribi el nostre aniversari

i ens sortirà la fava al tortell de reis

i el gener serà llarg i fred i fosc i espès

i obrirà pas a un febrer acostumat a l'hivern

i ens portarà l’eclíptica solar de la gelor una escapada

amb llums de primavera fins ben entrada la vesprada

i passarà març conduint el temps cap a l’abril

i arribarà un maig florit i clar

de climatologia una mica esbojarrada

per anar cap al juny de les revetlles

i una calor primerenca que ens durà en safata

el solstici de les jornades més llargues

i les nits més escurçades de l’hemisferi

i la calitja i la vida a l’aire lliure de juliol

i la suor de la festa major amb l’agost

i l'esperat peregrinatge per cultures i aeroports

i la tardor amb fruits secs i bolets

i la fresca ponderada del setembre i de l'octubre

i la castanyada amb ventada del novembre,

i de seguida el desembre

per poder fer el pessebre

i dir això ben alegre:

Se’ns escapa un any

envellint en nits de gebre

fruint d’albes contades.

Se’ns escapa un any

que la historia ja ha guardat

als arxius de la memòria.

Se’ns escapa un any,

flueix fluid i s’esmicola

entre dotze gotims de raïm

embolicats en bosses de cel·lofana

i el càlid comiat de les campanes,

o entre un plat de llenties italianes

i l’esclat de la música i els balls.

Deixem-lo anar!,

que rodi la bola...

Arriba el temps de les nits llargues

Arriba el temps de les nits llargues,

a mitja tarda es fa fosc

i les muntanyes ja són blanques.

*

Sonen les nadales,

s'il·luminen els fanals

a finestres i portals,

mentre els plugims i les nevades

omplen les vesprades.

*

S'encenen llums als carrers

i la Fira és cau d'estels,

hi anirem a buscar els ingredients

per celebrar el Nadal com cal:

molsa amb la flaire del bosc

i el suro pels pessebres,

torrons i safates de fruits secs,

boles de plata amb cintes i garlandes...

Nit al desert

Les dunes fan carena

per protegir el campament

de les gèlides ventades

que amenacen els camells.

La nit furta serena

llum a l’últim raig de sol

mentre patges i servents

s’instal·len a l’arena.

No hi falten dàtils, te,

nous, farina i mel

per sopar al voltant de la foguera

i acabar amb una sobretaula

d’auques, contes i alguna faula.

I expliquen la llegenda

d’un estel brillant damunt la Terra

que abdueix a tres monarques

per carregar-los de joguines

destinades a omplir sabates

exposades a fosques al balcons.

Representen les escenes

carregant fastuositat

els senyors i la cohort

que formen la caravana

amb tota sa parafernàlia

fins que la nit gelada

els hi congela els sentits,

i els deixa l’alè ben exhaurit

sota les parpelles tancades.

Somien mentre dormen

que són personatges llegendaris,

viatgers intemporals i savis,

ancians reis màgics

que premien els infants

amb regals, joguines i cavalls.

Les dunes fan carena

per protegir el campament

de les gèlides ventades

que amenacen els camells.

L’albada els treu del llit

i aviat es mou la caravana

que avança pel desert

fins que l’aturi una altra nit...

Llum

Veurem com daura el cel un raig de lluna,

veurem com traspassa el finestral

perquè ens il·lumini aquest Nadal.

Esperarem que l’endemà sigui un dia clar,

i que el sol escalfi les hores.

Que ens entri a les cases per les portes

i dugui llum brillant a cada llar.

Versos de Nadal

A casa, el foc encès.
Al poble, els carrers deserts.
Al mar, blau d'hivern.
Al cel, or d'estels.



La nit llarga de Nadal
fa versos malabars

rimant l'aire més fred
amb la lluna somrient.

Cada nota ja musica

Cada nota ja musica
la llum que fuig del cel,
el sol marxa i s'amaga
perquè surti el primer estel.

Ara és ja una simfonia
amb silencis de foscor,
la nit tot ho domina,
regna plàcida a mig món.

I la lluna se la mira,
que un esguard sideral
renova enguany nostre Nadal.

Vers de Nadal

S'ha enganxat el fred a terra,
queden de dia plaques de gel,
el jardí és una nevera
i la nit ens du un cel transparent
amb lluminària a cada estel.


El sopar ja surt a taula,
és hora de dir el vers,
el Nadal ha entrat a casa,
i començo a recitar:

"S'ha enganxat el fred a terra,
queden de dia les plaques de gel,
el jardí és una nevera
i la nit ens du un cel transparent
amb lluminària a cada estel.

Us desitjo unes grans festes
i onades plenes de felicitat,
mil jornades d'alegria
i un any nou il·luminat"

Pluja

La pluja és constant,

cada gota cau amb ritme,

s'esclafa contra el vidre,

hi patina fent zig zag

i s'estrella contra el terra

sense perdre iridescència.

*

Està regant un núvol gran

la tarda de Nadal

amb l'aigua de l'harmonia.

Arreu, nadales

A mig món, calor feixuga

a l'altre mig, un fred intens;

la lluminària als carrers

vesteix de festa la nit obscura.

*

Se senten arreu nadales

i els estels dauren el cel

mentre les figuretes ressusciten

i caminen pel belem.

*

Vaques i bens entre els arbres

els pastors mirant el foc,

la fornera portant pans i coques

i els Reis amb mirra, encens i or.

*

I quan s'acaben les festes,

esperem les de l'any vinent,

tant si passem fred intens

com si fa calor feixuga,
que a tots dos hemisferis
i als cinc continents
hi ha gent amb moltes ganes
de viure a ritme de nadales,
sense guerres ni d'altres martingales.




*

Pels voltants de Nadal

Un floc de neu que cau,
un raig de sol que fuig
un llac llit de la nit,
un cel ja fosc i en pau.

Tot això està passant
pels voltants de Nadal.

L'estel més fulgurant
apareix al davant
de la reial caravana
per anar-la guiant.

Tot això està passant
pels voltants de Nadal.

Un floc de neu que cau,
un raig de sol que fuig
un llac llit de la nit,
un cel ja fosc i en pau.

La tarda

La tarda és avui gris,
una franja de llum al cel
la tenyeix d'un color incert:
ni groc, ni roig, ni rosa, ni porpra,
ni lila, ni vi, ni malva, ni taronja...

Tots aquests i més
s'amunteguen entre ells
fins que els dilueix en el no res
una nit intrèpida, precipitada i fosca.


Quan s'esvaeix la coloraina
regna al cel aquell blau intens total
que ens regala el Nadal a ......................*
per incrustar-hi els estels
en fer el pessebre a casa.



*Cadascú pot escriure el nom del seu poble o de la seva ciutat

És l'essència del Nadal

És l'essència del Nadal
és un raig de llum que esquitxa,
és un so de mar en calma,
és l'alè del silenci de la nit,
és un lloc privat a un somni,
és aquell buit de l'infinit.


Són espurnes transcendents
d'una dimensió intangible
que ens toquen invisibles
i fugen tangencialment.

Si les vols percebre
has de netejar la ment
i romandre sempre atent.


És l'essència del Nadal
és un raig de llum que esquitxa,
és un so de mar en calma,
és l'alè del silenci de la nit,
és un lloc privat a un somni,
és aquell buit de l'infinit.

Cel de Nadal

Mai entra a casa el sol
amb la finestra tancada,
no veuras pas la lluna
si no aixeques la mirada.

Obre aquesta nit el finestral
i gira amunt el cap!
Mira't el cel de Nadal,
mapa de llum especial...

Cuenta la leyenda

Cuenta la leyenda que tres reyes orientales contemplaban satisfechos sus posesiones terrenales. Una noche clara y fría que metía oscuridad en las ventanas ojivales de los astrónomos reales ofreció una gran sorpresa a sus tres majestades. Cuenta la leyenda que observaron una estrella como antes nunca habían visto; enorme, con estela. Cuenta la leyenda que emprendieron una ruta detrás de ella. Cuenta la leyenda que aún ahora se pasean por terrazas los tres reyes, por balcones y ventanas. Que reciben muchas cartas. Que se pasean por la Tierra, regalando muchas cosas a los niños y las niñas, hijos e hijas de nobles adinerados y burgueses. Y se olvidan, cuenta la leyenda, de los regalos para aquellos que carecen de terrazas, de balcones y ventanas, para aquellos que incluso carecen de deseos y de casas. Para los que no saben que es posible escribir cartas. Para aquellos que han nacido traicionados por la suerte. Y se olvidan, cuenta la leyenda, de los regalos esos reyes magos para los desafortunados.

Una visita

Arraulit aquesta nit
quedes immòbil al teu llit,
claves la mirada al sostre
i sents lluny un cert brogit.


Saps que marxa
a una altra llar
la visita més esperada,
la de Melcior, Gaspar i Baltasar
que t'ha deixat a la sala una parada
de joguines, llibres i carbó,
regals per a tots i una gran xocolatada.

Plantes de Nadal II

Que els avets, el vesc i el grèvol
es quedin al seu lloc,
i quan arribi el proper hivern
esdevinguin reis del bosc.


Que el sol cada matí
i la lluna de la nit
i la llum difusa del capvespre
aixopluguin tota la vegetació
i siguin testimonis
de que cap furtiu maldestre
anirà a esquinçar brancams.

Caminen els tres Reis

Caminen pel desert
a sobre dels camells,
caminen els tres Reis.


El Rei Gaspar porta corona,
en Baltasar llueix turbant
i el Rei Melcior els hi fa broma.

Pels vidres

S'enganxa la pluja,
les gotes són vives
patinen pels vidres.
Són rius a un mapa de llum,
que estiren cada raig
dins d'un laberint
fins les hores més fosques.



I quan l'alba ens porta el dia
obro els ulls
i la finestra opaca i blanca
oculta amb la gebrada incrustada
un matí de Nadal
amb el cel clar i núvols de nata.

Celebrarem

Celebrarem un munt de festes,
anirem a la fira dels pessebres,
penjarem llums als avets
i enganxarem als vidres de la classe
una lluna plena i molts estels.

Anirem al pati a passar fred
tot esperant una nevada
per contemplar la ciutat emblanquinada...

I ens envoltarà el Nadal
amb la seva llum especial
i aquell sabor d'esquitx de foc
quan somiem dormint
entre el silenci i la calma.

Acampa la caravana

Ha nevat a les muntanyes

i la nit amaga el sol

mentre els Reis fan campament

i remuguen els camells.

Esmorteït cada crit de l’acampada

pel cansament de tanta cavalcada,

el fred de les vesprades

i l’assolellada de cada jornada,

es fa el silenci fins que arriba l’albada.

Camells i Reis,

ases i patges

continuen el seu viatge

tot sabent que els guia aquell estel

que brilla de nit al cel.

De setembre a Nadal

Quan el Nadal és un projecte,
quan als calendaris regna encara l'estiu,
quan al cel el sol tot el dia és viu,
quan els avets creixen sota la lluna de setembre,
quan somies que ha arribat el fred,
quan la sopa no ens abelleix,
quan les vacances queden enrere,
quan t'empeny l'horari amb quadre negre d'esquela,
quan has de matinar per anar d'hora a estudiar,
quan li queda a l'any uns mesos per acabar...

Quan tot això està passant
has de tenir paciència i bon humor per aguantar,
que el temps passa de pressa i l'has d'aprofitar
mentre esperes amb delí aquell Nadal que un dia ha d'arribar!

Hi ha un cometa al cel

Hi ha un cometa al cel

que guia als tres Reis,

posa llum a la foscor

i dóna feina als astrònoms.

Triomfa fulgurant al bell mig

del silenci immens d’aquella nit

i totes les constel·lacions

el contemplen encuriosides.

Hi ha un cometa al cel

que guia als tres Reis...

Pau, estels...

A cada racó, pau.

A cada contrada,

una via d’esperança.

I a tots els indrets,

un Nadal farcit d’estels.

S'il·lumina la ciutat

S'encenen els fanals
quan arriba mitja tarda,
que la foscor atrapa el cel
mentre el dia és jove encara.


S'il·lumina la ciutat
amb els reflexos que el Nadal
posa al davant del nostre esguard
per veure bé la cara
de la gent que camina atrafegada
carregada amb regals
i esperança il·lusionada.

Música de nit, silenci de dia

Posa música el Nadal
a la nit més llarga de l'any
i quan es fa de dia
la llum tardana t'espavila.

El mirall et dona vida
quan et torna la cara repetida
i t'empeny a sortir a fora
per veure com el món s'emblanquina.

Posa silenci el Nadal
a una nevada hivernal
que esperarà el primer raig de lluna
per bressolar el teu somni d'espuma.

ALBA
ALEIX
ANDREA
ANDRÉS
ARIADNA
EMILIANO
ENRIC
ERIK
GUILLEM
HUMBERT
JAN
JORDAN
JORDI
LAURA
MARTINA
NADIA
NATHALY
PAULA
ROGER
SERGIO
TOMÁS

Blanc etern

Cavalca el silenci
entre els cims i els estels.


Neu i gel
a les altes carenes
que acaronen el cel.

Blanc etern,
color d'hivern.

Sona a la ràdio

Sona a la ràdio un programa especial
dedicat tot sencer al Nadal.

Poemes, històries de pessebres, cançons,
receptes de cuina, fires i tradicions.

I entre cada espai, discursos de pau,
i un concert musicat, cantata d'hivern.

Parlen ara del temps,
dels pobres del carrer
que es congelen de fred,
de les vacances del nens,
del Tió, de cava i torrons,
dels palestins a Israel,
de la cova de Belem,
de sa història recent,
de les notícies de la Terra,
les trampes de la guerra
i les tempestes del cel.

Sona a la ràdio un programa especial...

A la Fira

Mirant l'horitzó
veiem una franja:
és la llum que neix
amb l'albada tardana.

Es dilueix cada estel,
la foscor s'il·lumina
la boira s'esvaeix
i el cel blau domina.

És un dia curt d'hivern
que ens porta hores de fred
per preparar un Nadal ja imminent
localitzant a la Fira grèvol i vesc,
molsa, suro i quatre branques d'avet.

Duplica l'eco les paraules

Duplica l'eco les paraules
reverberen mots i sons,
així que a les muntanyes
ressona clar el comunicat.

Es desperten els pastors,
donen vida al paisatge
i es desplacen veloçment
per copsar l'esdeveniment.

Va arribant la caravana de l'Orient
tot seguint l'estel del firmament.
Espavilen pagesos i pescadors,
llenyataires, moliners i caçadors,
i els animals als corrals de cada casa.
El caganer escolta els rumors
mentre s'amaga, s'ajup i caga.

Al pessebre, l'enrenou
que a la cova hi ha un Nen nou!

Sense llum

Sense llum, tot a les fosques
creus que pots tocar l'espai
amb les mans lluny i estirades.

No gosses encendre la lampareta,
que si t'enxampa el Rei despert
et deixarà carbó o un cagarro amb pudoreta.

Te'n tornes al llit
caminant com un sonàmbul,
que no són hores de provar
habilitats d'equilibrista fi
precisament la nit d'avui.

Les figuretes del pessebre

Es desplacen a poc a poc,
avancen quan no les veig.
Van directes a la cova
tot seguint el gran estel.

Han passat de llarg pel poble,
han passat també pel riu
travessant el pont de suro
i deixant enrera el pou.

Arribaran qualsevol dia
amb el seu petit avanç,
que els viatges es fan amb passes,
un peu darrera i l'altre al davant.

Van així les figuretes avançant
i també la gent més gran
que habita el món de veus i carn.

Nadal

Arriba el Nadal
quan ja ens acostem
cada any al final.

Què serà aquest soroll?
Tot surt dels armaris,
tot surt dels records:
espelmes i estrelles,
avets i pessebres...
El Tió amb barretina,
cagarà una joguina.

Tot surt dels armaris,
tot surt dels records
si veus que com sempre
arriba el Nadal
quan ja ens acostem
cada any al final.

Mentre l'escola és tancada.

Ha cremat la neu tota l'herba
que al prat lluïa verda
quan era estiu o primavera.

No hi ha color al camp,
tot és gris o blanc i negre
que l'hivern ens ha dut el fred
a tot el nostre hemisferi.

Farem ninots de neu
amb el nas de pastanaga
mentre l'escola és tancada.

Farem el pessebre
amb figures de porcellana
mentre l'escola és tancada.

Farem vacances de Nadal
jugant fins el tard
mentre l'escola és tancada.

Farem bossetes de raïm
l'últim dia de l'any
mentre l'escola és tancada.

Anirem a veure el Rei
amb la carta preparada
mentre l'escola és tancada.

El dia de Nadal

Moltes hores de foscor,

una nit immensa i freda,

antesala d’una festa

que ens duu llum i escalfor.

Amb fum a la cuina,

l’avet al rebedor,

el pessebre a la sala

nadales a l’escala

i gent al menjador.

Dinem amb alegria,

mengem amb il·lusió,

que de dies de Nadal

només hi ha un a l'any!

Nadal a port

Ha sortit un tall de lluna
per eclipsar uns quants estels,
traspassar amb sa llum l’aigua
i contemplar el fons del mar.

Els llaüts i d’altres barques
posen dansa a l’espectacle,
el ritme és fet d’ombres
i el silenci pinta el fons sonor.

I al mig del port un arbre
contempla el teatre nocturn,
és un avet portat del nord
amb estels de plata i punts de llum.

Vestirem l'avet


Vestirem l'avet amb llums,
li posarem una estrella al damunt
i penjarem boles daurades
a les branques més poblades.

I serà el propi testimoni
de la mort a poc a poc:
li aniran caient les fulles
i se li esborrarà el color,
doncs sabent que és lluny del bosc
anirà perdent la vida
enyorant la llum del sol
i el fred del cel quan es fa fosc.

Ha fugit




Ha fugit un sol molt tènue,
la llum apaivagada per la tarda
s'ha esvaït davant nostra mirada.

I s'encén al cel el primer estel
quan la nit és sols un projecte
que caurà sobre els carrers
a l'hora del passeig darrer.

Quan la lluna festegi amb la foscor
i el fred s'apoderi a l'exterior
del més petit alè de vida,
trobarem a dins de casa
l'abundor del Nadal sobre la taula
a la vora d'un pessebre
carregat de figuretes inapetents.

El gall de Nadal

Ja no canta el gall,
ha callat tota la granja
els matins són de silenci
i els dies de funeral.

Ja és carn a la cassola,
ja és el gall a la taula de Nadal.
No puc pas menjar aquest àpat
per la pena de no veure'l al corral.

La nit de Nadal

Encén les espelmes,
que la nit ha arribat;
l'avet amb estrelles
està il·luminat.

A punt el sopar,
la sopa i el rap,
tothom a taula
que l'àpat és grat.

És la nit de Nadal,
la més gran de l'any,
perquè cada ovella
trobi el seu corral.

Poemes de Nadal per la classe de P4



BON NADAL

Hem aprés una nadala,
hem pintat una postal
per dir-vos amb alegria:
que tingueu un bon Nadal!

CAP D'ANY

Preparem el raïm
i estrenem el calendari,
que quan sonin les campanes
l’any nou serà estrella al noticiari.


REIS

Ja arriba la caravana
del tres Reis amb els camells.

Travessen el desert
tot venint des de l’orient,
seguint aquella estrella
que al cel llueix com la més bella.

Escena de Nadal

La llar de foc protagonitza
aquesta escena de Nadal
quan la nevada emblanquina
els boscos de la vall.

Soques seques,
pinyes i branques
entre cendres i flames
bressolen fum i calor.

Arraulit el gat contempla
com les espurnes de la llar
il·luminen tota la sala
mentre es vesteix el cel de gala.

Continua el foc cremant
tota la nit de Nadal
i les figuretes del pessebre
així es van escalfant.

Esperem que arribi Nadal

Mig any des de Sant Joan
esperem que arribi Nadal,
per penjar estels a un cel de paper,
i les nostres esperances a cartes pels Reis.

Ressucitaran els pobres,
esquiaran els rics,
faran vacances els nens,
mataran pollastres a pagès
i encendran els botiguers
cortines de llums als carrers.

Congelarà la nit els tolls de pluja
i s'hi emmirallarà allà la lluna.

Esperem que arribi Nadal...

Els estels fan un gran mapa

El cel és ple d’enigmes,
la foscor d’interrogants,
ens dóna el Nadal pistes
per anar-los calibrant.

Els estels fan un gran mapa
i el silenci el fons sonor,
la il·lusió feta raig a cada esguard
il·lumina la gelor instaurada al voltant.

I la nit de Nadal,
energia i màgia hivernal,
deixa entrar una diada
de torrons, cava i sobretaula.

Que no ens manqui mai el mapa
ni la dolçor més ponderada
per fruir de la festa esperada.

Que no ens manqui el fons sonor,
que no ens manquin el projectes
per gestar un món millor.

Mirada sideral

Cada nit busca la lluna
amb mirada sideral
si ha acampat entre palmeres
una caravana reial,
la parafernàlia etèria

de presència cíclica incondicional.

I la troba sota un fred hivernal

una vegada cada any
arraulida, poderosa, oriental,
sota un gran estel daurat
i una lluna encuriosida
que busca amb mirada sideral
si ha acampat entre palmeres
una caravana reial,
la parafernàlia etèria

de presència cíclica incondicional.

Un estel fugaç

Fa una nit de fred intens,
ja s'entelen tots els vidres
mentre dibuixo a les finestres
siluetes de camells
i les efígies del tres Reis.

I al cel de cop hi veig
un estel fugaç que talla el vent.

Ja marxen

Ja marxen els tres Reis,
ja se'n van camí enllà.

Sabem, però, que tornaran
una nit freda de gener
quan arribi l'any que ve.

És una esperança, una il·lusió,
els veurem per finestres i balcons,
seguiran aquella estrella a la foscor
i seuran amb cerimònia al menjador
per beure's tres copetes de vi bo.

Carta del Tió

Estimades nenes, estimats nens,


Sóc una soca humida del bosc
i vinc a visitar-vos
per dir-vos que encara que tingui aspecte de tronc
m’agraden les menges variades:
la cansalada viada amb ceba fumada,
les closques de pinyons i nous i avellanes,
les pells de mandarines i taronges valencianes,
engrunes d’entrepà i galetes torrades.

Si sou bons nens i em porteu esmorzar, dinar i berenar
jo seré generós a l’hora de cagar
i la meva màgia interior arraulida tot l’any
transformarà ara les vostres generositats
en nadalenques llufes i ventositats
acompanyades de dolços que us atorgaran la felicitat.

(Si us plau, quan sigui el moment de cagar no carregueu tanta força als cops de bastó, que em deixeu ben baldat!)

Gràcies, i bon Nadal a tots i totes.



El Tió

El cel serè

El cel serè ronda aquests dies
les cases i els carrers,
foragita núvols grisos
i les pluges del hivern.

El cel serè pinta el dia
d’un blau clar i transparent
amb llum esfèrica lluent.

El cel serè llueix de nit
forats de llum,
punts blancs a la foscor.

El cel serè
avui està proper,
i vol saber
què ens provoca l’emoció.

Nit i dia el cel serè
s’assabenta que és Nadal,
veu que és un període especial,
endevina que ens agraden les nevades,
estrenar guants i bufandes,
sentir baixet cantar nadales,
veure les aules tancades
i desfilar carrosses orientals atrafegades.

Nit i dia, el cel serè.

Ja se senten les petjades

Ja se senten les petjades
cada dia més a prop,
s’acosta aquí el brogit
i neix algun que altre desig.

Ja arriba, ja és aquí!

És la immensa caravana
d’uns Reis sense país,
dels monarques ideals
que sols actuen pels Nadals.

La gran cohort de patges
carrega cofres sobre els ases,
i baguls sobre els camells
on hi duen cartes dels nens
dirigides als tres Reis.


Juguesques, cançons i endevinalles,
i a totes les acampades unes rondalles.
S'ho passen bé els Reis
a la llum dels estels!


Què serà?
Què no serà?
Què serà el que em portaran?

Ja se senten les petjades
cada dia més a prop,
s’acosta aquí el brogit
i neix algun que altre desig.

A l'illa blanca

Totes les llums del cel,
cada fanal de la plaça,
i el vell far de l‘est
s’han posat avui d’acord
per il·luminar del tot
una nit de boira i neu
retallada d’antics somnis.

Núvols a ran de terra
i les taulades ja cobertes,
el mar amb l’aigua quieta
i un vent lleuger, fredor extrema.

I tothom a l’illa blanca
te pressa per anar a missa del gall
lluint pels carrers del poble
silueta i ombra amb compàs de ball.

El silenci s'ha fet nit

El silenci s’ha fet nit
i el cel serè
és ja univers d’estels.

Sortirà el sol a l’alba
i la llum serà gelada.
I el brogit del dia clar,
i els sons de la vida quotidiana
seran emmudits ja a la vesprada
pel Nadal que ens tanca a dins de casa.

El silenci s’ha fet nit
i el cel serè
és ja univers d’estels.

Caminant pel desert

Caminant pel desert
avança una caravana.

Van patges i camells
liderats per tres Reis
marxant cap a l’oest.

Venen de l’orient
seguint aquell cometa
que sembla un gran estel
i els hi marca la drecera.

Les inclemències del temps
no aturen el seguici;
neva i gela sovint,
són freqüents les tempestes
amb ventades sobiranes
i cruïlles esborrades.

Porten mantes i pells
i catifes perses
per dormir càlidament
mirant-se les estrelles.

Cada albada els empeny
cap a la meta esperada,
docs volen arribar a temps
al més famós dels naixements.

Caminant pel desert
avança una caravana.

Ha nascut

Ha nascut un any petit
batejat a mitjanit
amb raïm i campanades
que li han fet de padrins.

Ja desplaça a l'any passat,
ja empeny al calendari
i estrena un inventari
fet de bones intencions.

Ens durà festes i balls,
massa dies laborables
i vacances ideals.

Ha nascut un any petit!

Ha sortit avui la lluna

Ha sortit avui la lluna,
ha sortit aquesta nit
a mirar-se una estrella
que guia als Reis d'Orient.

Hi ha al cel una gran misteri,
no sabem què fa més llum,
si la lluna amb cara de plata
o el cometa del tres Reis.

Ha sortit avui la lluna,
ha sortit aquesta nit
a mirar-se una estrella
que guia als Reis d'Orient.

La lluna (P3)

La lluna em mira
penjada del cel,
la lluna em mira
i em fa l'ullet!


És la lluna gran
de la nit de Nadal.

La dansa de Nadal (P4)

Ha nevat a les muntanyes
i el mar sembla un mirall;
ballen totes les estrelles
i la lluna pren un bany.


Ha nevat a les muntanyes
i el mar sembla un mirall;
ballen totes les estrelles
fan la dansa de Nadal.

Em mira de nit la lluna (P5)

Em mira de nit la lluna
quan els vidres la conviden a passar
i em fa dormir així al coixí,
així fins demà a mig matí.

I somio sí, sí, sí,
que el Tió caga torró,
que l’avet del bosc és generós
i que el Nadal dura tot l’any.

Em mira de nit la lluna
quan els vidres la conviden a passar,
em fa dormir així al coixí,
així fins demà a mig matí.

Plantes de Nadal

Al bosc queda poc vesc
està en perill el grèvol
i quasi extingit el galzeran...

Se'ns esgoten al Planeta
les plantes de Nadal!

Fora, però, catastrofismes,
que encara queda el món virtual
per contemplar bé les imatges
de tanta espècie vegetal.

Ve radiant

Ens ha arribat el fred a l’hemisferi.
Ve radiant, gelat, ple de misteri:
ens fica dins les cases,
ens fa lluir la llar de foc,
ens porta el Tió del bosc
i mil llums quan es fa fosc.

I tot el vent i les nevades
i les pluges torrencials
seran providencials
si tenim bones teulades,
botes noves per estrenar,
anorac i un bon berenar.

Ens ha arribat el fred a l’hemisferi.
Ve radiant, gelat, ple de misteri.

Una tarda d'hivern

Cau una pluja lleu
quan la nit és encara un projecte
amb ganes d'instaurar-se al carrer.

I és la ciutat un formiguer
de persones ennegrides
per les robes hivernals
i una pila de feines enrederides:
han d'anar a comprar regals,
i preparar el farcit del gall,
tirar a la bústia les postals
i encarregar les postres pel Nadal.

Caminen molt atrafegades
doncs és el temps finit, ho saben,
i les oportunitats s'acaben.

Trepitgen els basalts,
es mullen botes i sabates
i el fred de l'ambient
els hi congela les mirades.

I quan la fosca nit
tanca les portes de les botigues
queden a terra les petjades
i el record del brogit d'una tarda d'hivern
perdut al pou finit dels temps de les llaçades.

Projectes immediats

Retallarem en cartolina
vint estels i mitja lluna,
prepararem el decorat:
cel de nit i alguna duna.

Rentarem catifes i cortines,
congelarem dotzenes de canelons
nedant en beixamel a les safates;
comprarem cava i torró,
encendrem llums de colors.

I és que ja ningú s’escapa:
l’esperit del Nadal ens atrapa
per omplir-nos la vida d'emocions.

Amagat

Amagat entre la molsa
ha quedat el meu Nadal
i rovellat sota l'estora
aquell somni sideral:

volar per les teulades,
mirar pels finestrals,
buscar pous de ciència
i històries ancestrals,
descriure algunes màgies
tocant el cel llunyà.

Parxís

Camins fan les fitxes
per sobre el taulell
fins guanyar la partida
o un campionat per tota la vida.

Si desapareixen, s'esfumen,
o s'amaguen les fitxes
arriben a temps els tres Reis
per deixar-te'n més.

I així passa la vida,
ara és de dia i el sol t'il·lumina,
ara és de nit i la lluna et mira.

I un dia veuràs
com totes plegades
les fitxes de ta vida
faran una trobada:
sortiran de sota la catifa,
del fons del sofà,
de dins el coixins,
les fitxes del parxís.


I així passa la vida,
ara és de dia i el sol t'il·lumina,
ara és de nit i la lluna et mira.

A cada racó

Cada mig any
hi ha un solstici,
cada nit un camí
cada dia una data
i cada curs un Nadal.
I és aquest especial:
veuràs si les mires
llums al mirall,
ombres fosques ballant al voltant
i a la porta dels ulls un regal
que et fan les muses jugant
en dictar-te paraules, poemes i dites,
cançons, rodolins o cantates boniques.
Escolta, mira i analitza,
que a cada racó
trobaràs una font d’inspiració.

Plantar un avet

Sí,
avui!:
plantar
un avet
a un bosc
de cases altes.
Plantar un avet
d'un etern vital verd,
penjar a cada fulla un desig,
a cada branca gran una garlanda,
un llaç al tronc principal de seda blanca
i regar l'arrel amb aigua clara a ritme de nadala.
Plantar un avet
al mig d'un bosc
de cases altes.

Avet

Oh!
Nit i dia
el cel serè,
ara transparent
s’assabenta que és Nadal,
veu que és un període especial,
endevina que ens agraden les nevades,
estrenar guants i bufandes,
sentir baixet cantar nadales,
veure les aules tancades
i desfilar al carrer carrosses atrafegades.
Nit i dia
el cel serè.

Frontisses lluents,
i marbre rosa a les escales
per fer moltes desfilades...

El Tió caga a ritme de nadales
mentre Santa Claus balla grotesc,
els Reis s'amaguen rere els vidres
i el majordom decora els avets.

Al jardí els convidats i convidades
fan tertúlia amb patges i camells
tot mirant com al pessebre s'acomoden les figures
sota una nit de lluna plena i fred de gel.

Comenten entre ells
traient entre els mots tots núvols d'alè
que no els importaria ara
tenir una casa i no viure al carrer.

Solstici d'hivern

La nit més llarga de l’any
posa nom a aquesta data:
és avui el solstici d’hivern
que li roba hores al dia
allarga la durada als somnis,
encén bombetes dins la foscor,
sembra l’esperança en el nou temps,
escombra les rancúnies,
i enceta nostre futur...

I tots els futurs del món.
I els mons del món futur.

Cada any té dos solsticis,
cada hivern el seu Nadal,
cada nit la seva albada,
cada platja ses onades,
cada plaça uns fanals
i cada cicle el seu final.