Estampem estels als vidres,
mentre sentim caure aviat la nit.
La lluna, plàcida, tot s'ho mira
i amb sa llum freda envernissa
moltes hores plenes d'infinit.
I quan l'endemà el primer raig de sol
il·lumini amb fina blancor el paisatge,
sabrem que el dia ens empeny a la vida
per celebrar el Nadal més entranyable.
***
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada