divendres, de novembre 30, 2012

Mil estels






Sortiran mil estels
o una lluna de plata,
penjolls amb miralls lluents
i llumetes brillants de la capsa...

Antigues postals
i cintes i suro i palla;
també papers vells destenyits
amb lletres de nadales mig esborrades.


I és què tornen les dates
d'esperar, amb el fred i la neu,
les jornades més engalanades
que el Nadal cada any ens regala.


Decorarem l'entrada amb l'avet
enganxarem a les portes garlandes,
muntarem el pessebre a la sala
i buscarem de nit l'estrella més blanca.





6 comentaris:

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Benvolguda Isabel: perdona si no estic d'acord amb tu amb el que dius a l'encapçalament del teu blog "poesiaulanadal", però és que no entenc com es poden dir "laics" els poemes sobre el Nadal.
Tots els poemes que hi poses m'agraden molt, però és contradictori fer poemes sobre el Nadal des d'un punt de vista laic. El Nadal és el Nadal (naixement de Déu fet home). El Nadal no pot ser laic.
Jo sóc creient i em resulta absurd tractar el Nadal sense pensar el que recordem i celebrem al temps Nadal. Qualsevol altre cosa no es refereix al Nadal, sinó a un període de vacances.
Espero que no et senti malament aquest comentari, però crec que havia de fer-lo. Una abraçada ben forta.

Ferran

Isabel ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Isabel ha dit...


Ferran,
Les compres, els regals, la decoració, el solstici, el canvi d'any,els àpats especials, les retrobades, la solidaritat, el caliu de l'hivern, les felicitacions, el Viejito pascuero, l'Olentzeiro, els Reis, la bruixa Befana, El Pare Noel, Santa Claus, els torrons, els polvorons, les reunions familiars... Tot això és la laïcitat del Nadal. I a mi m'agrada poemar sobre aquests temes i d'altres (molts), que ens remeten a aquestes dates... Tal vegada jo he fet el camíinvers al que han fet d'altres poetes; en comptes de partir de la idea religiosa (pastores tiene la Iglesia!),he agafat al vol tota la parafernàlia del voltant, d'altra banda i sigui dit de passada, de gran valor cultural i antropològic per a la nostra societat, per passar-m'ho bé escribint poemes adreçats a uns alumnes de les escoles no religioses (tot i que no vull excloure ningú) i que també tenen dret a gaudir d'aquestes dates.

Respecto profundament les teves conviccions i les de molts dels nostres congèneres, i no vull en absolut molestar-vos. Enteneu, si us plau, la meva interpretació d'una realitat a la que m'agrada posar la música de la Poesia. Ja sé que sense el naixement de Jesús i tot el que ens expliquen els evangelis (jo també he begut a les fonts de la fe!) al respecte, jo no hagués escrit els meus poemes, o segurament ho hagués fet d'una altra manera. Però la vida és molt complexa, i els versos posen una mica de llum a qui els vulgui fer seus.

T'agraeixo el comentari, i sé que no ets l'únic que m'ha fet aquesta crítica. La veritat és que és un tema que no em preocupa gaire, em preocupa més que no m'abandoni l'habilitat per escriure versos que agradin a les nenes i els nens, i que els aportin riquesa cultural, lingüística, que els ajudin a madurar com a persones, que els facin reflexius, dialogants, solidaris...


Una abraçada nadalenca!


Isabel

Ferran Arizcun Arizcun ha dit...

Ei, Isabel! No m'has molestat gens. Faltaria més. Només volia dir la meva. Moltes gràcies per la teva resposta. No ho entenguis com una crítica, sinó com una opinió. Endavant i segueix escrivint, que estàs fent molt de bé. Ja et felicitaré més endavant, però de moment rep una altra abraçada nadalenca en resposta a la teva.

Montse ha dit...

Vaig descobrir els teus poemes l'any passat i la veritat és que m'agraden molt, transmeten molt sentiments quotidians... Jo tinc un bloc de manualitats i a cada entrada hi poso alguna reflexio "manllevada", una cita, un poema o un bocí d'aquest. Espero que no et sàpiga greu si en faig difusió dels teus...
Un petó (nadalenc o no! :))
Montse
bocinsdepaper.blogspot.com.es

Isabel ha dit...

Montse, molt bé!

Ara mateix entro al teu blog.
Una abraçada!

Isabel