Solquen de nit els colors,
ballen les espurnes del foc.
Solquen a carrers i façanes,
balcons, finestres i baranes.
I fan dels vespres de Nadal
un tapís de llum estampat,
una joia efímera o temporal,
el caliu de l'esguard celestial.
2 comentaris:
Preciós poema,et sents transportat a la màgia d'aquests dies. La imatge es molt adient. Gràcies i felicitats!
Gràcies, Elisenda!
Que ningú se senti aliè a la màgia...
Publica un comentari a l'entrada