dijous, de desembre 09, 2010

Solquen




Solquen de nit els colors,
ballen les espurnes del foc.
Solquen a carrers i façanes,
balcons, finestres i baranes.

I fan dels vespres de Nadal
un tapís de llum estampat,
una joia efímera o temporal,
el caliu de l'esguard celestial.



2 comentaris:

Elisenda Ortega Matas ha dit...

Preciós poema,et sents transportat a la màgia d'aquests dies. La imatge es molt adient. Gràcies i felicitats!

Isabel ha dit...

Gràcies, Elisenda!
Que ningú se senti aliè a la màgia...