Pobre gat

Arraulit pel fred el gat

s'arrossega per la vida

i no troba la sortida

al seu deplorable estat.

Pensant en llur condemna,

-les seves set existències-

es deprimeix, té pena

pel patiment multiplicat que l'espera.

I entre tanta interna disquisició

es veu el gat a un mirall de l'habitació,

i pensa el pobre desgraciat

que se li duplica la tortura vital.

Si abans li esperaven set Nadals desgraciats

ara pensa el nostre gat

que catorze hiverns li queden

de patiment a l'esquena.

*