Vesteix l'hivern el bosc de boira blanca
i de fada o fantasma cada branca.
No hi ha color, han caigut les fulles,
és el paradís de la por, del silenci i la nevada,
és el regne excels de tots els freds i la gelada.
És un retall de vida lleu al fons del temps,
és una certesa momentània a la mirada;
un dia, però, ens portarà al bosc un núvol la pluja
i després, la calidesa del sol primaveral
amb l'esclat dels colors, dels sons,
de les flors, els borrons i l'energia...
1 comentari:
m'agrada molt aquesta pàgina i alguns dels seus poemes per la senzillesa que tot i així contenen l'atmosfera del que és per a mi el Nadal.
Enhorabona!
Publica un comentari a l'entrada