Recordo una nit de Nadal
amb la sala guarnida
i bombetes enceses al Portal.
Recordo aperitius a la taula,
la vaixella de festa
i els pares cofois i elegants.
Recordo a l'arbre regals,
boles lluminoses penjant
i una estrella daurada allà dalt.
Ara vivim tots a un descampat
entre les vies del tren i el mercat.
I ja no sabem quan és Nadal...
Cada nit, sigui el dia que sigui,
sopem el que hem trobat,
i dormim arraulits a la foscor de qualsevol portal.
Cada nit, sigui el dia que sigui,
sopem el que hem trobat,
i dormim arraulits a la foscor de qualsevol portal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada