Ens caurà a sobre

Foto: a un carrer de Lisboa

Ens caurà a sobre l'hivern

amb un fugaç alè del vent.

Com una bufetada

del cel sobre la pell.

I explicarem sopes de duro

al caliu sonor de la llenya, vora la llar

o quatre records a punt de caducar.

(Esquinçades del record, 
que la memòria atorga veu
a una pasatgera imatge,
al més lleu senyal).

Parlarem de somnis vells,

dels Reis ubicats als trons particulars,

dels dies clars i sense boira,

de les nits allunyades i essencials.


Sortirà primer tènue la veu

i anirà creixent després el to.

Parlarem dels estels

i dels miralls més fràgils,

d'escultures al cor del gel
de projectes a mig fer

i d'una lluna àvida d'històries,

aixoplugant l'incipient cau del vers.

Ens caurà a sobre l'hivern.