%20036.jpg)
Comença desembre
amb llum daurada,
cels abillats d’hivern
i una intensa mirada
de poeta aficionada
tremolant sota el fred.
Descobrint l’esclat
d’una festa infinita
trasbalsant la vida
amb saviesa llampant.
Reclamant alegria,
agosarada força
per anar endavant
i unes ganes boges
de solcar el cel amb l’esguard
per trobar núvols màgics
viatjant pels raigs solars.
I volar sense límits
travessant les fronteres
inoculades al cap.
Obriu finestres i portes,
deixeu que entri a casa l’alè de Nadal.
La música, la remor, les aromes,
tantes llaçades, i leds brillant als carrers,
la intensa i llarga foscor de les nits d’hivern,
el preuat sol tímid del migdia
i els desigs compartits de pau i felicitat.
Que retorni la suau melodia d’antigues nadales,
que la cuina se’ns ompli de fum,
el menjador de llepolies
i els boscos de nevades a tothora.
Que la vida se’ns mostri en harmonia
i els llegats del passat esdevinguin tresors,
que les ventades s’emportin els agres records
mentre la calma omple el cel d’estels.
