El llibre Nadalemes per els nens i les nenes

 Hi ha novetat...

https://www.bubok.es/libros/277111/nadalemes-per-als-nens-i-les-nenes

Haikus de Nadal

 Cau la neu al cim,

la lluna la il·lumina

i els arbres dansen.

Decoro l'avet,

estels, llums i llaçades.

El gat ens mira.

El dia acaba.

Quàntes hores té la nit!

La lluna canta.

És hora

 

És hora

És hora d’escriure la carta als Reis.

D’afilar el llapis per tal d’explicar

amb precissió i claretat cada desig,

traç net, determinat i ben dibuixat,

sense tremolor, inseguretat o dubtes.

Especificar amb l’exposició 

de cada concreta demanda

els detalls que faran dels regals

somnis precissos 

i preciossos fets realitat.

Perfilar amb gust exquisit

cada una de les frases

expressant amb pulcritud

i belles paraules

allò que aspirem a rebre.

No oblidar escriure mots d’escalf

i agraïment a Ses Majestats.

Ells s’ho mereixen tot:

no caçen elefants

ni viuen a palaus d’Aràbia,

avançen hores i hores pel desert

sense armes, ni uniformes ni desfilades, 

i ens fan la vida millor

amb faules, llegendes i vides somiades.

S’acaba l’any

 

S’acaba l’any

Marcarem el compàs

i entrarem amb el vers

per la porta del Poema

al batec natural de l’hivern

seguint el caliu rítmic del temps.

És intens aquest mes,

és capsa de sorpreses,

és conegut desembre

per fer aflorar vells paisatges

al retaule vital de nits amb estels

i breus jornades entre llaçades.

S’acaba l’any

i festejarem amb cava,

brindis, raïm i harmonia

l’entrada del periode que neix

oferint-nos un calendari

tot ple d’hores, desigs i dies.

Serenor expectant

i aigua sobre cada llavor,

percepció desperta

per poder percebre

les aromes, els colors,

les simfonies i els sabors

d’un mon que ens espera,

d’un temps que s’incorporarà,

pinzellada a pinzellada,

a la nostra experiència intensa…

Sou gentils, savis i endevins

 Veniu de terres llunyanes,

us esperem amb moltes ganes

i sabem que sou gentils, savis i endevins.

Amb fal•lera i fe us escrivim

per demanar-vos certs capricis,

alguns anhels que primer eren diminuts

i al nostre desig creixen per minuts,

entreteniments, andròmines, regals,

un munt de coses tot rebombori

o tal vegada

alguna sorpresa ara mateix inesperada….

Sou gentils, savis i poderosos endevins,

sou personatges molt antics,

sou retalls de velles esperances,

sou miralls de tantes mancances,

sou objectes, sou projectes, 

somnis ancestrals de nits màgiques,

sabors exòtics de mons orientals,

brises antigues de caravanes pel desert,

sou gentils, savis i poderosos endevins…

Foto:

Fragment quadre del neixement

Basílica de Shipka

Bulgaria

Passejar l’esguard

 Passejar l’esguard

pel primer raig de l’alba;

repossar la mirada

a la boira i al fluir del vent

que espavila el matí d’hivern.

Gaudir amb ganes d’un ritme

que és harmonia, solc i referent,

i ensumar l’alè de l’avet, 

la molsa  i el vesc…

Gaudir d’aquesta suau alenada.

Gaudir d’avui,

gaudir d’un Nadal excels

signat pels estels.

Gaudir d’un Nadal

melodia de l’Univers.

Gaudir d’un any que s’acaba,

dels àpats sense migdiada,

gaudir d’una llum apaivagada,

d’una festa tota caliu i alta volada.

Gaudir d’una cançó,

d’una vella balada,

de la lletra poètica d’una nadala.

Del gust especial d’aquesta diada.

D’una remor callada

bastida al goig quan érem canalla

que furtivament ara de cop,

amb llum nítida davant la mirada poderosa i valent ens esclata.

Gaudir…

Sublim és el vent

 Sublim és el vent

que mou les fulles pel terra,

se’ns ha tornat fred l’alè

i la pressa va fent feina.

Necessitem molsa i vesc

i les figures del pessebre

amagades a l’altell,

necessitem paper de plata,

farina i un cel ple d’estels.

I quan arribi l’hivern

la casa lluirà decorada

per rebre un nou Nadal

amb la canalla il•lusionada…

El futur immediat

 És tardor encara;

miro per la barana

del temps,

i veig com el Nadal ve de cara.

Il•luminant carrers i places,

plantant avets a l’asfalt,

bufant vents de novetats,

bagatel•les i andròmines per regalar.

Amb aires solidaris,

amb fred a les mans,

amb l’esperit adient per somiar

que el nostre amic invisible

es mostrarà avinent i inspirat,

amb ganes d’àpats sublims

i sobretaules sense sofà,

bastim al cap ja el futur immediat…

Triar l’avet

 Tarda fluïda 

cap a un vespre gris i fred,

hi ha gresca a la Fira

i molta feina per triar l´avet.

Uns són grans

i d´altres massa petits;

aquest és ample,

l´altre prim,

aquell té poques branques,

m´agrada el que s´amaga

allà dins.

No li puc vendre

-diu el senyor- aquest avet,

doncs perd les fulles

quan bufa el vent.

Marxo a casa 

sense l´arbre

i somio que sempre és Nadal

al bosc, al cap, a casa i al camp.

Antesala de Nadal

 Cel blanc

i el fred instaurat,

antesala de Nadal.

Temps de llums als arbres,

de ficció, d’estels i nadales,

de menges especials,

de vent del nord i nevades,

de contes, llegendes i abraçades,

temps de cintes brillants i garlandes,

de preparar maques les taules,

de felicitar l’Any Nou i les Pasques,

temps de regals,

temps de cops al Tió,

de cercar sorpreses vora l’avet

i d’avançar d’amagat camells i Reis

cap al portal del pessebre…

Llum clara de desembre

 Llum clara de desembre,

cel blau de ple hivern,

dia breu de sol excels

per rebre una nit curulla d’estels.

I és el pas del temps bressol de màgia,

una safata de joia i tresors,

una ventada de sobte il•luminada,

un seguit d’hores per fruir del món,

una mirada per contemplar el silenci,

una melodia compassada amb el cor,

un fons fluït per bastir projectes,

un so fet de ritmes, pauses i remors…

Un camí entre els cims,

una pista per lliscar,

un fil de plata infinit,

un coet cap al Nadal.

I la dansa de la vida

ens coloca saviament

vora el gran escenari

1)per ballar amb enteniment.

2)per navegar inutilment.

3)per agradar a la gent.

4)per lluir-nos al ballet.

5)………………………………

(L’últim vers el tries tu)

Hi ha racons

 Hi ha racons de caliu,

hi ha afegitons afalagadors,

hi ha pinzellades inesperades,

remors antigues sobtades

i uns grafismes ben enfocats

que es despengen entre les ventades.

Hi ha al temps de Nadal

sensible riquesa sensorial,

sensacions inesperades,

aromes carregats d’escalf,

mirades emocionades,

sabors ancorars al passat

i concerts amb campanades.

Ens aclaparen les llums,

pinten els carrers les nadales,

entren a les cases els avets

i l’elegància festiva a les taules.

Hi ha racons de caliu,

hi ha retalls en blanc i negre,

imatges en sèpia, vells tresors,

butaques amb vacants

i somnis arrelats al cel dels jocs…

És Nadal

 És la tarda més breu,

és l’hora ja fosca,

és el dia fred,

és un temps d’aiguaneu

i nit llarga d’estels…

És Nadal,

la gran festa de l’any

d’abundor a taula

i receptes de l’àvia.

És Nadal…

Calma de la nit

 

Somiem

 Somiem que les paraules són estrelles,

que brillen de nit

i de dia s’esvaeixen,

que romanen al record

mentre al cel no les veiem.

Somiem que les aromes

ens transporten selectes

a paradisos viscuts

per glaceres, uadis,

estepes, cims  i deserts.

Somiem que cada Nadal

retallem llunes i estels,

i amb els bocins sobrants

improvisem nous dissenys.

Somiem que els rellotges

ens contemplen expectants

quan el temps s’atura al vespre

i les hores fosques ballen destres

pel més fascinant món de la ment.

La nau

 

Encetem la jornada

 

Encetem la jornada,

mirem cap al cel:

veiem aquell blau transparent

amb la llum sedosa de l’hivern.

Amb fred serè,

temps de cuina i celler,

sobretaula, torrons, ratafia 

i capvespre proper.

Amb converses eternes 

sobre què hem de fer,

sobre el curs de la vida,

sobre el nostre paper,

sobre les noves cepes,

sobre el confinament.

Encetem la jornada

un dia rere l’altre,

encetem la jornada

amb el bon dia i cafè.

Un núvol al cel

 Un núvol al cel,

les hores que passen,

les fulles volant,

és temps de Nadal.

Encetem la jornada

 Encetem la jornada,

mirem cap al cel:

veiem el blau transparent

amb la llum sedosa de l’hivern.

Amb fred serè,

temps de cuina i celler,

sobretaula, torrons, ratafia 

i capvespre imminent.

Amb converses eternes 

sobre què hem de fer,

sobre el curs de la vida,

sobre el nostre paper,

sobre les noves cepes,

sobre el confinament.

Encetem la jornada

un dia rere l’altre,

encetem la jornada

amb el bon dia i cafè.

Miro la lluna

 

Miro la lluna,

fanal blanc al cel

la veig envoltada 

de tots els estels.

És nit de Nadal,

fred, silenci i ventada,

nit de celofana

que es vesteix de regal...

Contemplo la foscor

 Contemplo la foscor

de la nit de Nadal,

cerco al cel els planetes

que basteixen el gran estel.

Cos gegant,

cua gran,

cap brillant,

quina lluminària!

Selecta i divina visió

que ens reclama atenció,

que guiava la reial caravana

en temps ancestrals,

que il•lumina il•lusions,

i ens desperta subtil

amb un cant al silenci,

amb l’estàtica bellesa

de la seva presència,

amb melodia visual,

amb riquesa inusual,

amb remota tradició,

i amb literària remor;

ens acarona l’esguard

i ens fa somiar amb mons allunyats.

Atorga calidesa

a la nit gèlida

i ens transporta 

a planúries,

a clots, a deserts,

a boscos i a valls,

a muntanyes blanques,

a selves d’incerta grandària,

a actius o adormits volcans,

a llacs salats, a salts,

a estepes cau d’aromes,

a glaceres prístines,

a tempestes locals,

a aurores boreals,

a terres polars,

a salvatges oceans,

a dunes daurades,

a paradisos fiscals,

a illes paradisíaques,

a platges tropicals,

a carenes litorals,

a parcs naturals,

a deltes i estuaris,

a ports comercials,

a rius, a cataractes, 

a cabanes, a poblats,

a pantans, a badies,

a miratges del paisatge,

a oníriques imatges,

a sèquies i canals,

a florits prats,

a laberints tancats,

a salines, a manantials,

a naufragis celestials,

i camps i pobles i ciutats 

i simes i mines i miralls

i mites i versos i poemes i rimes

que traspassen la trama espesa del sedàs...

Contemplo la foscor,

contemplo la nit sobirana

amb l’estrella que llueix,

m’aclapara, em dispara

i dibuixa la ruta al mapa

de la llarga caminada.

I.Barriel

24/12/2020

El cel es vesteix

 El cel es vesteix

de lluna i llum d’estels.

Cerquem al fons de la nit,

a la pell fosca un Univers

de lluminària extraordinaria

i compàs d’harmonia

en dansa i moviment,

cerquem al misteri de Nadal

la simfonia milenària,

aquella signatura ancestral

dels mantres memorables,

la tendresa d’aquest temps,

l’alegria mig compartida,

cerquem màstil i arrel

a ple onatge amb el vaixell

que empeny sempre el vent.

Cerquem al desert

la caravana dels Reis,

cerquem noves rutes

al mapa mental,

camins llargs per avançar,

albades blanques de bon dia,

boscos eterns d’arbres grans 

i aires clars a un Planeta 

que és casa nostra de per vida.

   

Destilem certeses,

volem un món més just,

volem benestar i saviesa

d’hores plenes, serenes

amb pau propera

i cançons de goig.

Somiem que s’esvaeixen les ombres.

Somiem que naveguem per l’essència,

tot sabent que ens movem entre energia i matèria...

El cel es vesteix

de lluna i llum d’estels.

I.Barriel

desembre 2020

El color de l’albada

M’agrada el color canviant de l’albada,

veure com la llum

pinta el cel

de blanc a la matinada,

com la nit s’esvaeix

i un dia nou esclata.

M’agrada saber que la lluna s’amaga,

que els estels tornaran a la vesprada

i que el temps ara ens regala

unes hores de sol

per omplir-nos de colors el món.

Sortirem al carrer

per fruir de l’hivern,

anirem al mercat

a triar el gall de Nadal,

encendrem el foc a la llar

i esperarem que el Tió

ens cagui un sac ple de projectes i raonable esperança...

Anuncia Nadal

Anuncia Nadal

el cel de l’albada.

Rosats i núvols blancs,

sobre blaus de cascada.

I als carrers de ciutat

enrenou i remors de nadala,

brogit als centres comercials

i converses al voltant dels àpats i la gran trobada.

Que si nosaltres som vuit,

que si farem pollastre rostit,

que si comprarem cabrit o marisc,

que si no celebrarem enguany

el Cap d’any ni la nit de Nadal...

I simultànea i indefectiblement, els Reis avancen pel desert,

que han d’arribar a casa 

sens falta

la nit del cinc de gener

per omplir-nos la sabata

d’elixirs orientals,

joguines, màgia, esperança

i uns quants llibres excepcionals.

I. Barriel

desembre 2020

Serena tarda

 Serena tarda

de calma hivernal,

llums candoroses,

als carrers és Nadal

i la vida avança

pel temps personal.

Amb baf als vidres,

passeigs i escalf,

distància social,

menges especials,

fires, garlandes,

avets estelats, 

desigs, esperances,

i cartes a ses Majestats,

els Reis que no enganyen

al poble ni cacen elefants.

Serena tarda.

I.Barriel

desembre 2020

Estrenem hivern

 Estrenem hivern

amb estels al cel,

pandèmia a la Terra

i solstici a l’univers.

Temps de neu i fred,

temps de llums a l’avet,

de gelades i penes,

de trobades restringides,

d’àpats amb absències

i remor de resiliència.

Temps de fum 

aromes de llenya,

caliu a la llar,

espurnes de Nadal.

Porta oberta a la primavera...

I.Barriel

21/12/2020

Com una lleu teranyina

 Com una lleu teranyina

que reté la pluja fina

i texeix puntes de coixí,

com una melodia

que recull amb harmonia

la dansa verda al meu jardí.

Com la lluna plena una nit,

com el rostre fosc dins el mirall,

com la basarda que sento quan entro a l’infinit,

com la fulla que s’estimba,

com el murmuri després del crit,

com el vol agossarat de la gavina,

com un tren sense via,

com una vella coneguda andròmina 

o la selecta precisió d’un giny.

Així pot ser la nostra vida,

així és qualsevol destí...

Així us felicito les festes de Nadal,

sense cançó, ni música ni postal,

només amb aquest Poema

ple de calidesa extrema.

I. Barriel

desembre 2020

Rebre l’alè de l’hivern

 Rebre l’alè de l’hivern,

sentir la foscor,

sentir el fred a l’ambient,

sentir que els dies són teus,

sentir que els dies són breus

i que les nits no s’acaben...

Sentir que enguany

s’apropa un Nadal apagat,

sense fressa, amb parany,

amb alè de mascareta,

que arriba d’esma

embolicat

en diaris estampats

per la pesada pandèmia;

sentir només els estels,

sentir la lluentor del cel,

sentir què és inamovible 

el desig que ens impel•leix

a sobrevolar blancs camps

mentre s’hi arrauleixen les penes al fons de cada barranc.

Sentir que cada ovella s’ha d’estar al seu corral.

Sentir que l’any va llençat 

cap l’inevitable final.

Sentir que és imparable el desig de viure

a aquella parcel•la de temps

habitada per raigs infinits,

a recer dels mots 

més inspirats, de les llums equilibrades i sublims d’un any que neix...

Resumint:

us desitjo un excel•lent Nadal 

i un immillorable 2021!

I. Barriel

desembre 2020

 Pluja d’estels,

           nit sobirana,

           llums de Nadal

           que la festa engalanen.

            

            

Senyors Reis

 

Anuncia Nadal

Anuncia Nadal

el cel de l’albada.

Rosats i núvols blancs,

sobre blaus de cascada.

I als carrers de ciutat,

enrenou i remors de nadala,

brogit als centres comercials

i converses al voltant dels àpats

i la gran trobada.

Que si nosaltres som vuit,

que si farem pollastre rostit,

que si comprarem marisc,

que si no celebrarem el cap d'any

ni la nit de Nadal...

I mentre tant

els Reis van avançant.

Caminen pel desert,

donçs volen arribar a temps.

És un temps,

una llum,

un esclat,

és una nit brillant,

és una fita,

un impuls,

un graó,

un salt,

és foscor amb lluna,

silenci entre estels,

saviesa d’abans

fumera i caliu,

alegria, remor,

brogit que s’escola al record,

una branca que tremola,

una onada que ens bressola,

una ventada,

una veu, un aroma,

un nou idioma,

una imatge, una espurna,

un senyal,

un BON NADAL!

S’omplí d’estels la nit

i l’alba de llum blanca,

s’omplí el cor de desig

i el cel de colors en dansa.

I al món, un esclat,

un remolí, un relat,

una revolada, un esquitx,

un somni, una espurna, 

un vol inaudit, un estel

o una ventada argentada

han de fer d’aquest Nadal

un subtil goig trenat 

a l’espai-temps infinit 

que tard o d’hora ens atrapa.

S’omplí d’estels la nit.

Sota els estels

Música a la fira,
pluja al carrer,
alegria i bona vida,
passeig sota els estels.

Celebrem que ja és hivern,
celebrem la foscor al cel,
celebrem Nadal a casa
a ritme de nadala
veient com passa el

temps...

Encenalls

Encenalls de fusta nova,
branques seques, pinyes i troncs,
encendre la llar de foc
i mirar com neva a fora.

S’acumula a la vora la calor,
ja el caliu omple l’estança,
s’emociona la canalla
i el tió rep cops de bastó.

Aviat el tronc regals ens caga,
joguines, torrons i xuxes
surten de sota la manta
a ritme dels llums de l’arbre...

Ja és Nadal

Tots els colors
i llums variades,
racons cuidats
vora la llar.

A casa meva ja és Nadal.

Recitar

Recitar el Poema de Nadal

sentint el fred a la cara

i el silenci a la mirada.

Recitar el Poema de nit

i al matí,

abans de deixar el llit.

Recitar-lo a la classe,

al pati, al parc i al camí,

dir el Poema de Nadal a crits,

o xiuxiueixant mirant a terra.

Recitar el Poema 

com si fos un teorema,

acaronar amb la veu cada mot

i anar avançant pel text a poc a poc.

Parlar de regals i de llaçades,

d’avets, estels i cintes daurades,

felicitar als amics les festes,

tastar gelatines i confitures,

llegir contes d’hivern amb galetes

guardant al cap viu el Poema...

💫✨💫✨💫✨💫

Deixar-te embadalir

pel ritme dels estels,

i esperar de la nit

la profunditat del temps,

el plaer del silenci

o el goig infinit

d’un Nadal permanent

vibrant a tot l’Univers...

                 Isabel Barriel

                     🍄🍄🍄🍄

                              

Llaçades

Llaçades al verd,

cintes daurades,

el goig de l’hivern,

les Festes instaurades.

És temps d’espurnes al foc,

de llenya i nadales,

de cercar la remor al cor

d’époques passades

i dibuixar noves flors

a les plantes gelades...