diumenge, de desembre 20, 2020

Com una lleu teranyina

 Com una lleu teranyina

que reté la pluja fina

i texeix puntes de coixí,

com una melodia

que recull amb harmonia

la dansa verda al meu jardí.


Com la lluna plena una nit,

com el rostre fosc dins el mirall,

com la basarda que sento quan entro a l’infinit,

com la fulla que s’estimba,

com el murmuri després del crit,

com el vol agossarat de la gavina,

com un tren sense via,

com una vella coneguda andròmina 

o la selecta precisió d’un giny.


Així pot ser la nostra vida,

així és qualsevol destí...


Així us felicito les festes de Nadal,

sense cançó, ni música ni postal,

només amb aquest Poema

ple de calidesa extrema.



I. Barriel

desembre 2020