Com una lleu teranyina
que reté la pluja fina
i texeix puntes de coixí,
com una melodia
que recull amb harmonia
la dansa verda al meu jardí.
Com la lluna plena una nit,
com el rostre fosc dins el mirall,
com la basarda que sento quan entro a l’infinit,
com la fulla que s’estimba,
com el murmuri després del crit,
com el vol agossarat de la gavina,
com un tren sense via,
com una vella coneguda andròmina
o la selecta precisió d’un giny.
Així pot ser la nostra vida,
així és qualsevol destí...
Així us felicito les festes de Nadal,
sense cançó, ni música ni postal,
només amb aquest Poema
ple de calidesa extrema.
I. Barriel
desembre 2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada