Tremola la nit

Tremola la nit

gèlida i nova,

tremola un estel.

S'encanta el cel

amb la lluna creixent

que solca entre els núvols

de coure i d'argent,

la lluna més blanca

que ens penja l'hivern.

Caurà la neu,

cauran els flocs

i la Terra a l'albada

es despertarà emblanquinada.

I el matí serà serè,

serà serè fins la vesprada.

Serà el millor Nadal,

amb la més espectacular nevada.

Solstici d'hivern

Il·lumina l'últim raig la tarda,
s'acomiada el sol fins l'endemà,
que la nit més llarga de l'any
està a punt d'entrar i regnar.


Ens durà estels i lluna i fred,
ens durà la nit melanconia,
ens durà un toc de màgia astral
i a cada mirada una proesa:
la d'arribar anys llum enllà
per contemplar estels apagats.


I els indigents, i els nens sense regals,
i els pobles més precaris veuran també
-tal vegada s'hi fixen més en aquell cel-
la nit més llarga, la nit que anuncia el Nadal.

Fanalets de Nadal

Fanalets de Nadal,
espurnes de llum
entre el paper brillant
i una mirada inquieta
que no sé si és mirada teva
o la mirada meva.


Espelma amb flama encesa
una nit llarga i excelsa
fins a una albada blanca i freda
que l'esglai congela.


Fanalets usats
que al record enterres,
no queden espelmes,
s'apaguen les flames
i els Nadals s'acaben.

Núvols de Nadal

... I navegaven pel cel,
eren núvols de Nadal
per tamisar una llum transparent
que allunyava clarors
i rebia una nit de fred
que naixeria farcida d'estels.



*

Veure els estels

Que els núvols passin pel cel,

que se'ls emporti el vent,

i així, quan el sol s'amagui,

podrem veure els estels.

Solemne i puntual

Quan se'ns escapa l'estiu

pels forats de la nostàlgia

i els dies tendeixen a escurçar-se.

Quan la tardor ens amenaça

i hem de buscar guants i flassades

a l'altell de l'enyor més oblidat.

Quan endevinem que al final del calendari

apareix un dia un mes extraordinari

carregat de les nits més presumides...

Quan el sol cedeix reialme als núvols,

comencem a esperar el Nadal.

Un Nadal que ens atraparà solemne i puntual.

Solícita i negra

Sol·lícita i negra arriba la nit,

expandida, superba, límit d'infinit,

la col·loca en safata el solstici d'hivern

perquè llueixi cada garnalda als avets,

les façanes enceses

i les bombetes de festa que hi ha als carrers.

*

Esfera de foscor,

cau de constel·lacions,

esclat de galàxies,

remor dels estels.

*

I enguany,

la lluna que creix.

*

La llarga nit

Tota la llum del cel
es concentra als estels
quan la llarga nit
atorga al dia hores de menys.

Li manlleva calor,
fa regnar la foscor,
negra elegància
amb brillants de debò.

Les millors albades

Arriben les nits de llarga durada,
hores de foscor i estels,
xarxa al cel il·luminada.

Les nits d'un any que s'acaba,
per rebre les millors albades
que ens duen les festes emmarcades
que ens duen nadales encapsulades
que ens pinten avets a l'alè dels vidres,
que són fredes, gelades, gebrades,
blanques immaculades...

Les millors albades.

Posseir amb l'esguard

Posseir amb l'esguard

i ennostrar per sempre

una imatge de pessebre

beneïda per una nit d'hivern

carregada d'estels al desembre.

Una nit

Una nit d'estels s'acaba
per què llueixi el sol d'albada.

Màgia

Els estels surten al cel
cada nit amb màgia superba,
la foscor emmarca ses llums,
és un teatre estelar per veure.

Som espectadors privilegiats
d'una oferta visual planetària.
L'hivern ens treu fum blanc
quan respirem emocionats.

I fa molt, molt de fred,
se sent música llunyana,
és el ritme de nadales
que manté la gent ilusionada.

Cel d'hivern

El blau al cel esdevé cel·lofana
per embolcallar la muntanya;
el contrallum quan fuig la tarda
emmarca una lluna incipient
que la nit estrena al cel d'hivern.

Foragita el cel totes les boires

Foragita el fred totes les boires,
s'emporta els núvols el vent,
llueix transparència el cel
i presumeix de lluna amb estels.

Sembla el paisatge un pessebre
decorat per un orfebre
que coloca cada arbre al seu lloc
i a sobre de cada riu, un pont.

No hi falten els pastors
als camins cap el portal,
i els bens al corral
dormen la son més ancestral.

Foragita el fred totes les boires,
s'emporta els núvols el vent,
llueix transparència el cel
i presumeix de lluna amb estels.

Surten la lluna i la calma

Ja bufa el vent de l'oblit,
arriba dens, gris,
fred i gris. Nit.

Surten la lluna i la calma
per anunciar moltes albades
blanques i descansades,
carregades d'esperances.

Carregades de llum i de nadales,
de futur a totes les contrades,
de rètols a les cruïlles,
de colors als horitzonts.

De saviesa i dignitat, de respostes.

Se’ns escapa un any

Se’ns escapa un any

envellint en nits de gebre

fruint d’albes contades.

Se’ns escapa un any

que la historia ja ha guardat

als arxius de la memòria.

Se’ns escapa un any,

flueix fluid i s’esmicola

entre dotze gotims de raïm

embolicats en bosses de cel·lofana

i el càlid comiat de les campanes,

o entre un plat de llenties italianes

i l’esclat de la música i els balls.

Deixem-lo anar!,

que rodi la bola,

que ballin les bombolles del “spumanti” a Praga

que esclatin a Portugal els focs artificials,

estrenarem amb hores de diferència agendes i calendari

reviurem de nou fins que arribi el nostre aniversari

i ens sortirà la fava al tortell de reis

i el gener serà llarg i fred i fosc i espès

i obrirà pas a un febrer acostumat a l'hivern

i ens portarà l’eclíptica solar de la gelor una escapada

amb llums de primavera fins ben entrada la vesprada

i passarà març conduint el temps cap a l’abril

i arribarà un maig florit i clar

de climatologia una mica esbojarrada

per anar cap al juny de les revetlles

i una calor primerenca que ens durà en safata

el solstici de les jornades més llargues

i les nits més escurçades de l’hemisferi

i la calitja i la vida a l’aire lliure de juliol

i la suor de la festa major amb l’agost

i l'esperat peregrinatge per cultures i aeroports

i la tardor amb fruits secs i bolets

i la fresca ponderada del setembre i de l'octubre

i la castanyada amb ventada del novembre,

i de seguida el desembre

per poder fer el pessebre

i dir això ben alegre:

Se’ns escapa un any

envellint en nits de gebre

fruint d’albes contades.

Se’ns escapa un any

que la historia ja ha guardat

als arxius de la memòria.

Se’ns escapa un any,

flueix fluid i s’esmicola

entre dotze gotims de raïm

embolicats en bosses de cel·lofana

i el càlid comiat de les campanes,

o entre un plat de llenties italianes

i l’esclat de la música i els balls.

Deixem-lo anar!,

que rodi la bola...

Arriba el temps de les nits llargues

Arriba el temps de les nits llargues,

a mitja tarda es fa fosc

i les muntanyes ja són blanques.

*

Sonen les nadales,

s'il·luminen els fanals

a finestres i portals,

mentre els plugims i les nevades

omplen les vesprades.

*

S'encenen llums als carrers

i la Fira és cau d'estels,

hi anirem a buscar els ingredients

per celebrar el Nadal com cal:

molsa amb la flaire del bosc

i el suro pels pessebres,

torrons i safates de fruits secs,

boles de plata amb cintes i garlandes...

Nit al desert

Les dunes fan carena

per protegir el campament

de les gèlides ventades

que amenacen els camells.

La nit furta serena

llum a l’últim raig de sol

mentre patges i servents

s’instal·len a l’arena.

No hi falten dàtils, te,

nous, farina i mel

per sopar al voltant de la foguera

i acabar amb una sobretaula

d’auques, contes i alguna faula.

I expliquen la llegenda

d’un estel brillant damunt la Terra

que abdueix a tres monarques

per carregar-los de joguines

destinades a omplir sabates

exposades a fosques al balcons.

Representen les escenes

carregant fastuositat

els senyors i la cohort

que formen la caravana

amb tota sa parafernàlia

fins que la nit gelada

els hi congela els sentits,

i els deixa l’alè ben exhaurit

sota les parpelles tancades.

Somien mentre dormen

que són personatges llegendaris,

viatgers intemporals i savis,

ancians reis màgics

que premien els infants

amb regals, joguines i cavalls.

Les dunes fan carena

per protegir el campament

de les gèlides ventades

que amenacen els camells.

L’albada els treu del llit

i aviat es mou la caravana

que avança pel desert

fins que l’aturi una altra nit...

Cada nota ja musica

Cada nota ja musica
la llum que fuig del cel,
el sol marxa i s'amaga
perquè surti el primer estel.

Ara és ja una simfonia
amb silencis de foscor,
la nit tot ho domina,
regna plàcida a mig món.

I la lluna se la mira,
que un esguard sideral
renova enguany nostre Nadal.

És l'essència del Nadal

És l'essència del Nadal
és un raig de llum que esquitxa,
és un so de mar en calma,
és l'alè del silenci de la nit,
és un lloc privat a un somni,
és aquell buit de l'infinit.


Són espurnes transcendents
d'una dimensió intangible
que ens toquen invisibles
i fugen tangencialment.

Si les vols percebre
has de netejar la ment
i romandre sempre atent.


És l'essència del Nadal
és un raig de llum que esquitxa,
és un so de mar en calma,
és l'alè del silenci de la nit,
és un lloc privat a un somni,
és aquell buit de l'infinit.