Farem un cel

Pintem estels
amb purpurina i plata
pintem estels
amb els colors de casa.

Farem un cel
tot ple de joia,
constel·lacions de gel
i lluna nova.

Farem un cel
plagat d'històries,
de nous disenys
i de cabòries.

Farem un cel a mida
de moltes il·lusions
embolcallades de llum,
plenes de vida.

Farem un cel.

El camí del Reis

Ja caminen pel desert
aixecant la sorra fina
que ennuvola tot l'ambient.

I de nit, en aturar-se la caravana,
queden al descobert
les llums més nítides del cel.

Milers i milers d'estels
contemplen el campament
i guiaran el camí del Reis.

S'apropa Nadal

S'apropa Nadal
i ens atansa a l'ambient adequat
aquesta climatologia hivernal:
fred, nevades i algun aiguat
que s'alternen amb un cel estrellat.

I quan apunta el dia,
la llum primerenca
posa transparència
al matí més gelat.

S'apropa Nadal.

La nit d'aquest Nadal

Busca el sol ta mirada

-vol fer útils els seus raigs-

perquè trobi il·lusionada

el millor dels regals.

*

Li oferirà una llum daurada

per poder aïllar-lo al pas,

i és així com veuràs

que quasi tot és ocasional.

*

I quan la nit guanyi

la batalla a la vesprada

i la foscor domini al cel

serà bonic veure un estel.

*

Serà el millor del regals

si és la Nit d'aquest Nadal.

*

La llarga nit

Tota la llum del cel
es concentra als estels
quan la llarga nit
atorga al dia hores de menys.

Li manlleva calor,
fa regnar la foscor,
negra elegància
amb brillants de debò.

Un arc de lluna

He vist l'arc de lluna

presidint un capvespre incipient.

Petit, molt petit espai de llum

al gran cel fosc de l'hivern.

El cel més lluminós

El cel més lluminós he vist mirant a l'est,
llum solar directa emmarcada per alguna pinzellada
que de bon matí frisava amb vocació de ser rosada.

I la lluna despistada lluïa un arc petit,
llunyà, creixent, sobre un blau lluent.

Era la primera hora d'un dia de desembre,
llum a dojo, prolegomen d'un hivern proper.

Màgia

Els estels surten al cel
cada nit amb màgia superba,
la foscor emmarca ses llums,
és un teatre estelar per veure.

Som espectadors privilegiats
d'una oferta visual planetària.
L'hivern ens treu fum blanc
quan respirem emocionats.

I fa molt, molt de fred,
se sent música llunyana,
és el ritme de nadales
que manté la gent ilusionada.

Cel d'hivern

El blau al cel esdevé cel·lofana
per embolcallar la muntanya;
el contrallum quan fuig la tarda
emmarca una lluna incipient
que la nit estrena al cel d'hivern.

Passegen pel cel

Passegen pel cel
lluna i estels,
són les llums naturals
de la nit de Nadal
que traspassen el vidre
de qualsevol finestral.

Del meu finestral,
del teu finestral,
del seu finestral,
del nostre finestral,
del vostre finestral,
del tots els finestrals.

Cada nota ja musica

Cada nota ja musica
la llum que fuig del cel,
el sol marxa i s'amaga
perquè surti el primer estel.

Ara és ja una simfonia
amb silencis de foscor,
la nit tot ho domina,
regna plàcida a mig món.

I la lluna se la mira,
que un esguard sideral
renova enguany nostre Nadal.

Hi ha un cometa al cel

Hi ha un cometa al cel

que guia als tres Reis,

posa llum a la foscor

i dóna feina als astrònoms.

Triomfa fulgurant al bell mig

del silenci immens d’aquella nit

i totes les constel·lacions

el contemplen encuriosides.

Hi ha un cometa al cel

que guia als tres Reis...

El cel serè

El cel serè ronda aquests dies
les cases i els carrers,
foragita núvols grisos
i les pluges del hivern.

El cel serè pinta el dia
d’un blau clar i transparent
amb llum esfèrica lluent.

El cel serè llueix de nit
forats de llum,
punts blancs a la foscor.

El cel serè
avui està proper,
i vol saber
què ens provoca l’emoció.

Nit i dia el cel serè
s’assabenta que és Nadal,
veu que és un període especial,
endevina que ens agraden les nevades,
estrenar guants i bufandes,
sentir baixet cantar nadales,
veure les aules tancades
i desfilar carrosses orientals atrafegades.

Nit i dia, el cel serè.

A l'illa blanca

Totes les llums del cel,
cada fanal de la plaça,
i el vell far de l‘est
s’han posat avui d’acord
per il·luminar del tot
una nit de boira i neu
retallada d’antics somnis.

Núvols a ran de terra
i les taulades ja cobertes,
el mar amb l’aigua quieta
i un vent lleuger, fredor extrema.

I tothom a l’illa blanca
te pressa per anar a missa del gall
lluint pels carrers del poble
silueta i ombra amb compàs de ball.